|
ALFAUIR
 |
|
© Paco
Sastre
|
Alfauir i el convent
de Sant Jeroni de Cotalba.
Com podràs apreciar, ara que hem vingut a fer
una volta pels carrers dAlfauir, sembla com si
la Conca del Vernissa tinguera dos germans grans, Ròtova
i Llocnou, i tres menuts, Alfauir, Almiserà i
Castellonet, i els dos primers estan quasi a recer dels
seus germans majors, a una distància insignificant.
Ja he comentat que els nous propietaris, els Balbastres,
que senfrontaren als antics propietaris, els Garcies,
es van enriquir gràcies a lexplotació
dunes mines dalgeps que hi havia al peu
del castell de Palma, les quals van donar lloc que esta
mateixa família muntara una fàbrica dalgeps
que estava en lencreuament de la carretera dAlfauir
amb la general que passa per Ròtova, a mà
esquerre venint cap ací. A més a més,
en la muntanya immediata, abans es trobaven marbres
negres que els habitants dAlfauir utilitzaven
per a la construcció de les seues cases.
 |
|
© Vicent
Faus
|
Però el que més
crida latenció del terme dAlfauir
en lextrem de la Conca del Vernissa, abocant-se
a la resta de la comarca de la Safor- és que
en ell es troba un dels millors monuments, si no és
el millor, de tota la nostra comarca: el convent de
Sant Jeroni. Amb totes les reserves que calguen, jo
diria que també és dels millors, si no
el millor, conservats de tots. I has de considerar que
es va fundar en 1388, és a dir, enguany fa justament
sis segles. Pertany als comtes de Trénor que
el compraren quan la desamortització de Mendizábal,
encara que cada vegada estan menys lligats a Sant Jeroni
i segons tinc entés inclús han intentat
desfer-sen. En realitat es dedica més que
tot a casa de llaurança: fixat com està
de trencada la porta de lesglésia gòtica
del convent, probablement per tal que hi pugueren entrar
els camions que havien de carregar o descarregar productes
del camp. El que està clar com laigua és
que el convent hauria de ser adquirit per una institució
pública que el convertira en un vertader centre
cultural de la nostra comarca. No com en lactualitat..."
IGNASI MORA. Josep Camarena
i locàs del món rural (viatge a
la Safor). 
|