|
CASTELLONET DE LA CONQUESTA
Quan girem amb el cotxe per la carretera
de la dreta que ens durà a Castellonet de la
Conquesta, a mà esquerra i enfrontant amb la
carretera, hi ha la Venta d’Andreu que es va construir
a cavall entre el segle passat i l’actual i que
m sembla haver sentit dir que qui la va fer construir
va ser el tio Telero, encara que després es va
dedicar a dur vi a Gandia de de la Vall d’Albaida,
fins que un fill d’ell va establir un bar e la
capital de la comarca. Per la façana principal
de la Venta passa l’actual carretera general i
per darrere passava l’antic camí ral entre
Xàtiva i Dénia.
 |
|
© Paco
Sastre
|
En la Reconquesta, Llocnou de
Sant Jeroni no existia, Almiserà era potser més
menut que Castellonet, a l’igual que Alfauir; Ròtova
total tenia quatre cases; i Castellonet era això:
el castell xicotet, i a més un senyoriu independent
del convent de Sant Jeroni.
Estava emmurallat per les últimes
cases que tancaven el poble amb parets ben altes, i
per entrar-hi s’havia de travessar un arc que,
afortunadament, hui encara es conserva, a pesar que
era més estret i baix. Perquè en la dècada
del cinquanta del present segle, per tal que pugueren
entrar i eixir els vehicles a Castellonet, es decidí
tombar-lo i refer-lo amb les mateixes pedres, tot i
que se li n’afegiren un parell en les bases i un
parell més en la part alta de la clau de l ‘arca
[a] fi d’eixamplar-lo. És a dir que Castellonet
ha estat sempre un poble d’una tradició
històrica que discordava amb la seua significació
demogràfica i econòmica. Per això,
els pobles dels voltant han tingut tendència
a fer broma de Castellonet. En tal sentit, una de les
frases més corrents era i és: «Quan
Castellonet era port de mar... »
IGNASI MORA. Josep Camarena
i l’ocàs del món rural (viatge a
la Safor). 
|
