EL NAIXEMENT

No hi ha res que done més sensació de vida que el naixement de l’element generador de vida per excel·lència: l’aigua. Qualsevol de nosaltres pot gaudir dels nombrosos naixements que aquesta genera en els nostres voltants. D’igual manera, esperem que pugueu delectar-se i assaborir aquests papers que el Col·lectiu Vall de Vernissa us presenta en forma de revista: La Falzia, a més d’una font, suposa la plasmació de l’encontre d’un grup d’amics interessats en nombroses vessants de la vida: el naixement de la revista esperem que aporte, com l’aigua, un cop de vida a la Vall de Vernissa.

La Falzia no pretén ser cap producte nou ni original en si mateix. Recull un poc de tot, sense especialitzar-se en cap camp en concret i intenta no bandejar cap aspecte de la nostra cultura. Pel caràcter genèric que li hem atribuït podríem parlar d’un calaix de sastre, que aplega tot un seguit d’inquietuds en un punt determinat: la revista que ara, per fi, teniu a les mans.

Però La Falzia era necessària. Ho era, primer que res, perquè on no hi ha res, tot hi té cabuda –quasi tot, és clar- . Quelcom tan escàs de veure per aquestes terres com açò es justifica per si mateix. La revista, com el seu subtítol ens presenta, pretén ser la veu d’uns pobles sotmesos a un silenci massa llarg –com va insinuar Izquierdo a la Topografia de Rótova y pueblos anejos a su distrito-, uns pobles que han viscut en comunitat entre ells i que mancaven d’alguna eina per alçar el polsim que jeia per sobre les seues joies, paratges i altres bens d’interés cultural i personal.

Esperem que la volada de la falzia siga llarga, a petició de tots vosaltres, és clar. D’ara endavant, en formareu part i, si voleu, hi prendreu part activa.

En portada:

Camarena: no li cal presentació. De tota manera sempre és agradable poder recordar, recomanar i encoratjar la lectura i l’acostament cap a una de les figures cabdals dels nostres xicotets pobles; ell és, de fet, el pare de la criatura: per molts anys!

L’arcà del barranquet de la Daia és quelcom més que el pas de la séquia mare cap a les terres d’Alfauir. Arran d’açò, ja té una llarga història –i un futur incert- . El seu “redescobriment”, lamentablement en condicions adverses –com sol passar massa sovint- , ha engegat un moviment de consciència en la gent per conservar un patrimoni en perill d’extinció, un patrimoni amenaçat per nosaltres mateixos. El Col·lectiu ja portava uns mesos gestant-se però ens plau dir que ens hem unit gustosos a la marxa.