A què juguen?

La situació de la Vall de Vernissa, creada arran d'uns projectes urbanístics -no esportius- agressius amb l'entorn natural, és, cada dia que passa, més incerta. El patrimoni és un actiu abandonat, o aprofitat com a una mera excusa; en darrer terme, és objecte d'espoliació per aquells únics interessats i beneficiats en aquesta "revalorització de la zona": els urbanitzadors.
En aquest context, hem celebrat les I Jornades Josep Camarena. Donar entrada als ponents de les dues taules que hem organitzat ha esdevingut una qüestió vital. En elles, ha prevalgut la màxima que, per estimar, cal conèixer. Primer, perquè cal que la gent conega què té per tal de saber què pot fer amb l'objecte en qüestió. I segon, perquè sense saber totes les opcions possibles, ningú no pot decidir-ne.
I l'objecte en qüestió és una cosa singular: un monestir bé d'interés cultural, únic a tot el País Valencià, que es conjumina amb un entorn quasi verge -amb alguna escamosa excepció-, que podria aportar un actiu vertaderament productiu pel que fa a un turisme d'interior responsable. No calen, doncs, mimetismes amb altres barbàries del litoral. Tenim un indret original i necessitem una solució que estiga a l'altura.
I ara, arribats a aquest punt, us presentem aquests papers dedicats a Sant Jeroni. Hem aplegat un conjunt d'aproximacions que intenten ser un tant inèdites. El seu caràcter divulgatiu i rigorós suposen el compromís dels seus autors per difondre la història que ens uneix; un pas ineludible per entendre el present i pensar en el futur.
La vall i el monestir constitueixen la nostra llar, el nostre hàbitat; i volem per a tots una casa digna i amb futur. El nostre esdevenidor passa per Sant Jeroni. La necessitat de reivindicar-lo, doncs, ens pertoca a tots i totes: no ens ho podem jugar amb tanta lleugeresa.