Un any de comiats i canvis.

Aquest 2004 ens han deixat moltes persones estimades. Aquest primer número de 2005 havia de ser un homenatge a totes elles. A Josep Camarena, soci honorífic, a qui li han estat dedicades les jornades d'història i societat que organitzem de manera bianual, pels seus passeigs per aquestes terres, per la seua ànsia d'ensenyar, per tot. a Joan Climent, poeta, que veia de menut com naixia un dels ramals del Vernissa, a Montitxelvo, i que ens acarona amb la seua poesia. I a totes les persones estimades, anònimes, de les nostres terres, en especial -en aquest número- a Teresina, que ens guardava els contes i els en donava sentit de nou.
I aquest 2005 serà un any de canvis. Algú pretén que el futur siga tot un munt de ciment. Pretén confondre i associar el turisme amb la construcció. Algú creu en els recursos infinits, inesgotables i en un medi ambient acotat per quatre tanques, que espera una requalificació d'un moment a un altre.
Però encara està per demostrar que poden existir alternatives respectuoses que dinamitzen el territori de la vall i de la Safor. I, per això, queda encara molta faena per fer. Encara cal la paraula per aturar la destrucció del patrimoni, per què aquells que poden fer-ho, ho facen viable. No ens calen noms ni exemples però en tenim abastament: la vila romana de la partida de la Sort de Ròtova, en perill. Una troballa que podria canviar el traçat de la nostra història, una vila que es deixa voler a poc a poc, de manera tan imperceptible que ha sofert la mutilació i, en darrer terme, una protecció que esperem definitiva.