Debat,
reflexió i sentit comú.
Als
pobles de la nostra vall, aquella que el doctor
José Izquierdo va batejar "dels pobles
silenciosos" a la seua Topografía
médica de Rótova i pueblos anejos
a su distrito a començaments del segle
passat, es meneja darrerament massa soroll.
En aquest país nostre del destrellat, intenten
fer-nos creure que no hi ha alternativa, que cap
futur que no passe pel formigó és
possible. Entretant, el govern valencià ha
rebut un bon estiró d'orelles des d'Europa,
a causa de les seues lleis urbanístiques
autonòmiques. Seria d'agrair que els assenyats
senyors de Brussel·les imposaren un poc d'allò
que venim a anomenar sentit comú, eixe sentit
que l'olor dels diners, massa sovint, fa esfumar-se.
La vehemència dels nostres polítics
en defendre els plans urbanístics poden provocar
divisió entre les gents dels nostres pobles.
Enconar les posicions, dividint la societat, fins
a extrems irreconciliables, mai s'ha traduït
en benestar per a ningú. Ans al contrari:
ens cal una reflexió serena per guanyar l'endemà
en pau i tranquil·litat, valors necessaris
per la prosperitat dels nostres pobles.
Al voltant de totes estes qüestions, us convidem
a la lectura del precís article que ens ha
preparat el nostre company Rafael García
Mahiques, dins la secció de Patrimoni. També
trobareu, a més, un munt d'articles que esperem
del vostre grat, amb les seccions habituals de 'Recull
de premsa', on podreu revisar els titulars que han
estat notícia a la nostra vall. També.
la recentment estrenada secció de 'Portats
i emportats', val a dir amb èxit, on repassem
els nostres veïns, amb noms i malnoms, que
s'han acomiadat de nosaltres, ara a l'any 2003,
i donem la benvinguda a altres disposats a créixer
amb nosaltres. A més, us en presentem un
altra de nova que amb el nom d' "Eines i feines",
que ens aproparà a treballs i atifells tradicionals,
hui dia sovint en desús, declivi o desapareguts.
Continuarem aquella secció encetada el darrer
número, dedicada als discursos de manteniment
de les festes patronals dels diferent pobles de
la vall, i us oferim també uns Fulls no-vells,
adreçats als més joves, que rendeixen
homenatge a l'Ovidi, una joia de la nostra cançó
oblidada injustament, en el desé aniversari
de la seua mort. I, com no, La Llavoreta, per als
més menuts. I per als majors. Si s'atreviu,
guiseu amb nosaltres: us proposem dues receptes
d'allò més suggerents, una des de
Castellonet i l'altra, de Ròtova. També
l'habitual 'Viatge a la memòria', on repassem
l'origen d'un monestir germà de Sant Jeroni,
Santa Maria de la Murta, a Alzira. I més
que hi trobareu. Llegiu. I reflexioneu. 