FENT HISTÒRIA
DELS POBLES
Abel Soler Molina, qui ha actuat de coordinador de l’obra, és un experimentat autor que ja fa anys que tresca arxius, pobles i gents per connectar una utopia (viure de la història) amb una realitat: el creixent interés pel passat dels nostres municipis. Un interés paradoxalment paral·lel a l’accelerada transformació i a la destrucció d’uns vestigis irrecuperables i d’unes formes de vida, lligades a l’agricultura, apressadament jubilades. La vall d’Albaida i, ara, la Safor, són els territoris més sovintejats per un col·lectiu d’investigadors que conformen una empresa cooperativa. De fet, a hores d’ara, es troba en procés de preparació un volum semblant per a Ròtova.
Com
resa el títol, el primer apartat es troba dedicat a la geografia d’un poble pla
d’horta situat entre la serra i el mar; amb la muntanyeta del Rabat, on hi era
un poblat ibèric. Històricament i política n’era part de l’antiga baronia del
Rebollet, la capitalitat de la qual disputaven Oliva i la Font. De fet, fins
1725, l’Alqueria va estar integrada en el terme de la Font, en el marc de la
qual va començar essent una moreria. Regava de la séquia comuna d’Oliva i per
ella passava el camí assagador i reial que venia des de Xàtiva, per Llocnou i
Ròtova, fins a Dénia.
Curiosament,
la font més significativa que s’aporta per parlar dels orígens de l’Alqueria és
la Historia General de Nuestro Real
Monasterio de San Gerónimo de Gandia, del pare Francisco del Castillo, de
la qual hi ha còpies a l’Arxiu de la Catedral de València i l’Arxiu Històric de
la ciutat de Gandia. Segons l’antic prior del monestir, l’any 1411, el cavaller
Arnau Roger feia donació de l’Alqueria dels Frares (sic) a sant Jeroni de
Cotalba i a una germà seu (per meitats) qui, finalment, va vendre la seua part
als jerònims, que li donaven el topònim.
Aquesta
Alqueria dels Frares, abans d’en Ciscar, va ser finalment venuda, el 1513, al
senyor d’Oliva Serafí de Centelles, raó per la qual va acabar integrant-se en
ple domini al comtat d’Oliva. S’emplaçava en la cruïlla del camí de Rafelcofer
a la marjal de Piles i l’antic camí reial de Gandia a Oliva. Va quedar despoblada
amb l’expulsió morisca quan comptava amb uns 36 focs o cases, és a dir, uns
pocs més que l’actual nucli de l’Alqueria, que sí va poder ser repoblat i que
va comptar amb una carta pobla de 1611. Com a Ròtova, la rectoria de l’Alqueria
va ser creada el 1535 en el marc d’aquell darrer intent per cristianitzar els
mudèjars, aleshores ja batejats a la força i, per tant, moriscos.
L’actual
nucli urbà de l’Alqueria de la Comtessa prové d’una fundació posterior a
l’Alqueria dels Frares, que també era nomenada Alqueria Nova i va ser creada
cap a 1480. En el llibre, els autors fan una anàlisi detallada de la carta de
població de 1611, la qual seria una segona acta de naixement del poble i entrava
en el patró de les de l’Horta de Gandia. Diferent, per cert, de les de la Vall
del Vernissa, les quals comportaven unes condicions més dures per als
llauradors, els quals havien de partir proporcions de les collites que molt
sovint eren d’una quarta part (a Ròtova) o tercera (a Alfauir i Llocnou). A
l’Horta de Gandia i a l’Alqueria, els senyor solia cedir una casa, 15 fanecades
de secà i 15 d’horta. En la pràctica, però, solia haver concentracions de la
propietat i favoritismes ducals.
Poc
després de l’expulsió i junt a Potries i Rafelcofer, l’Alqueria encetava un
llarg procés que la faria madurar com a poble: una emancipació que culminava el
1725, moment en què deixava de ser una pedania de la Font i es dotava d’un
terme propi i un consell municipal. El poble guanyava, així, identitat
territorial i institucional.
El llibre
compta amb sengles capítols sobre l’esdevenir dels segles XIX i XX i amb una
altre gran apartat dedicat al patrimoni o l’herència dels avantpassats. En ell
es para atenció especial en la monumental església de sant Pere Apòstol així
com en les cases del nucli urbà, en les alqueries del terme i els molins.
Acaben amb una anàlisi de les festes i els costums del poble. Per completar el
menú, hi ha també un nodrit apèndix documental amb 10 documents datats entre
1368 (carta de població del terme de Rebollet) i 1950.
Tot
plegat, un menú força complet i equilibrat. Ben il·lustrat i ben redactat, si
bé amb alguns detalls revisables. Al capdavall, no es fàcil fer la història
d’un sol poble i que aquesta reste redona. No podem oblidar que pobles i gents
estem immersos en processos i estructures més amples que transcendeixen l’àmbit
local: la comarca és un àmbit en el que tenen lloc relacions molt importants i
on intervé la dinàmica camp-ciutat. La província, les antigues governacions o
el mateix Regne de València són altres marcs de relació político-administratius
i històrics per tenir en compte. A tot això, cal afegir un altra qüestió que,
em sembla és un repte obert per al futur. Totes aquestes històries de pobles
que avui estan produint-se són una aportació nova a la historiografia
valenciana que caldrà anar paint i aprofitant per construir nous instruments
descriptius, noves lectures del nostre passat. Caldrà aprofitar aquestes
aportacions locals precisament per fer comparances, reconstruir o refer models
i, al capdavall, integrar aquests nous sabers en una forma renovada de veure’ns
com a poble.