VIOLÈNCIA A LA VALLDIGNA
Ferran GARCIA OLIVER: La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval. València: Universitat, 2003.
Si més no, quan parlem d’història i d’historiadors, la Valldigna és un petit paradís. Fa ben poc, Evarist Donet i Francesc Torres ens regalaven amb els seus darrers treballs sobre Barx i sobre l’atermenament valldignenc. Amb el seu característic agosarament, Garcia-Oliver ens presenta ara un treball que té una virtut fonamental: haver reposat al llarg de més de tres lustres. Això li permet despullar-se d’uns trets acadèmics que els lectors agrairan. D’altra banda, Ferran fa gala d’un llenguatge esmolat i treballat que combina amb unes abundants transcripcions de textos originals que ens parlen des del túnel del temps. Aquests, tanmateix, no resulten pesants sinó que s’integren, gairebé, en una unitat ‘ad majorem gloriam’.
El llibre ens parla d’aquell món rural on tot és lent i ajornable però on, al capdavall, les coses -i el paisatge, com a evidència- acaben canviant. En primer lloc ens fa un recorregut pel territori, entés no tant des de la geografia com des d’aquella filosofia de l’espai viscut. Cases, marjals i muntanyes són fotografiades a través de la llum dels documents i dels habitadors, la major part de fe musulmana.
L’itinerari continua amb un seguiment exhaustiu de les activitats quotidianes: llaurar, pasturar i mercadejar. Entra de ple en el món dels deutes -una veritable teranyina- i s’atansa particularment en el petit univers familiar, clau de volta de la societat que ens descriu. Entre un munt de petites històries personals i un grapat de llars, el llibre acaba penetrant en els aspectes més conflictius: en el llenguatge del coltell i les ardors de la carn.
La lluita de classes apareix com un component més de la vida social, no l’únic ni fonamental, si bé sembla dibuixar-se una certa cohesió de la comunitat valldignenca front al monestir. Aquest col·lectiu, majoritàriament musulmà, va perdre la possibilitat d’igualar-se legalment i socialment quan té lloc la conversió forçosa lligada de les Germanies. No va ser així i, com tots sabem, la història va acabar amb el foragitament massiu dels antics habitants d’aquesta terra.
Les fonts judicials, matèria prima del llibre, són de primera qualitat i, amb una sàvia utilització, ens introdueixen en un petit món, en un clima llunyà de l’amor cortés, proper a la supervivència més peremptòria, ple de crims, baralles i lladronicis. El silenci de segles ha estat trencat de forma hàbil i esgarrada per Ferran. Però potser estem condemnats a voltar nous silencis, misteris que mai no podran ser desenterrats.
Jesús E. Alonso
Per a Levante-EMV La Safor