Francesc PONS FUSTER. Vespres de mort a Gandia (1500-1550). Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2005.
Amb aquest títol de to necrològic, l’olivà Francesc Pons ens immergeix en la vila viva i acolorida que era la Gandia dels inicis del XVI: una ciutat farcida d’artesans de la seda i la llana; de jueus conversos que prosperaven com argenters (els Oriola, els Durà o els Salelles, entre ells).... una ciutat oberta i substancialment diferent de la que trobaríem a la segona meitat del XVI o al XVII, després de l’exercici ducal del IV duc.
El capiscol i traductor d’Erasme Bernardo Pérez de Chinchón o el secretari reial Juan González de Villasimpliz esdevenen paradigma d’una comunitat veïnal on arribaven personatges amb currículums interessants, lligats a la petita cort ducal de Maria Enríquez i el seu fill Joan de Borja, tercer duc. A ell, ací, se li atorga un paper propi que va molt més enllà del clàssic i tòpic de ‘pare’ de sant Francesc.
Tot un reguitzell de personatges i temes van dibuixant els traços d’aquesta vila perduda en el temps i parcialment recordada de tant en tant. Hi és ben present el malson dels pirates de l’Alger (gairebé obsessiu per al duc Joan); ens apareixen dones vídues o casades davant de la mort i, especialment, uns nombrosos i omnipresent clergues. Sobretot els canonges que formaven el flamant i nou capítol de la Seu Col·legial: una institució que, segons l’autor, requereix de nous estudis que superen els pocs i superficials amb que comptem a hores d’ara.
Pons va més enllà i gosa entrar en el mon de les magistratures i càrrecs municipals. Tanmateix, particularment ací, es ressent el to excessivament descriptiu i prolix del llibre (l’encís del document, de vegades ens traeix a l’hora de comunicar la història). Hom dona unes informacions indubtablement útils però no s’acaba de capir l’estructura o la lògica interna i social del consell de la vila com a maquinària representativa i rectora de la ciutat.
En tot cas, el que sí apareix evident és el caràcter complex i avançat de la societat local de l’època on la diversitat d’oficis, la presencia de gent de lletra o dels representant municipals, senyorials i reials feien de Gandia un centre de caire plenament urbà.
Festes, fam i mort. Ironies intel·ligents. Fonts contrastades. L’especial plaer de revetllar, ara, descobriments en el més íntim secret. Claus de vides ara desempolsades i escudellades per a la nostra impenitent curiositat. De tot això, i més coses, trobarem en aquesta valuosa aportació a la història moderna.
Jesús E. Alonso