A PROPÒSIT DE La Font d’En Carròs. España-Comunidad Valenciana-La Safor. Pueblo rural histórico y saludable.

No es pot fer la història d’un poble sense eixir del poble. Com ben bé vol expressar el títol d’aquesta publicació, estem immersos en uns marcs més amples, la qual cosa condiciona l’esdevenir d’un municipi però també hauria d’afectar els nivells de professionalitat a l’hora de treballar la història, la cultura material o l’economia d’una població. Vaja, que estem davant d’un estudi sobre un poble no hauria de voler dir que estem fent un estudi ‘de poble’.

Davant del dilema d’optar per la divulgació o l’especialització, obres com aquesta ben poc aporten, perquè no són ni una cosa ni l’altra. Sí es tracta d’una recopilació de materials i, en aquest sentit, cal reconéixer un treball i una tasca d’anys. No deixa de ser una llàstima, tanmateix, que abans de veure la tinta de la impremta, no s’haja pensat millor el caràcter i els objectius de la publicació; o el mateix títol, on crida l’atenció la redundància de ‘pueblo rural’. Hagués calgut recórrer a professionals com es fa, per exemple, a l’hora de construir una casa.

Cal reconéixer la tasca realitzada, valorar les bones intencions de molts erudits locals i aprofitar l’aprofitable; però no podem seguir en l’etern diletantisme. És més, no hauríem de retrocedir en el temps i en la seriositat de plantejaments a l’hora de fer un estudi local. I això, em fa la feta, està passant, no solament a la Safor.

Cal fer una crida al conjunt de la societat i a les institucions locals (i, particularment al nou CEIC Alfons el Vell, que ja hi treballa molt) en el sentit que cal llençar ponts per superar definitivament els estadis ‘prehistòrics’ de la història. No es pot evitar que cadascú publique allò que li plaga i no qüestione aqueixa llibertat. Però no deixa de ser una contradicció flagrant el que professionals de la història estiguen pràcticament aturats o subempleats mentre els aficionats juguen a escriure el llibre de la seua vida amb el beneplàcit de les institucions que, així, s’estalvien responsabilitats i diners.

Jesús E. Alonso