Miramar, història pròxima.

El darrer llibre de Jesús Alonso, Miramar, història pròxima, s'ha de situar en el marc de l'anomenada història local, en la que es pretén realitzar l'estudi d'un espai geogràfic determinat, d'un microcosmos representat pel poble de Miramar, sense oblidar-se del context general en el que es desenvolupen els diferents processos històrics. L'autor s'ha plantejat, tal i com indica a l'inici del llibre, fer una història pròxima en el temps i, alhora, propera a les persones, les quals es veuran identificades amb molts dels esdeveniments contats al llarg d'aquesta publicació.

En parlar d'un historiador com ara Jesús Alonso, hem de fer referència a la seua incansable tasca de recerca de documentació als arxius i al seu interés per recuperar la memòria històrica de la Safor. A aquests dos elements destacats en la seua targeta de presentació, hem d'afegir un afany per tal de fer més accessible la història als seus conciutadans, des de la difusió dels records conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia, on treballa com a arxiver.

Fruit d'aquest compromís amb el seu país ha estat aquesta publicació, la qual es centra en la història més recent de Miramar, i que suposa completar la visió que ens va proporcionar l'any 2003 Santiago La Parra en Història de Miramar. A diferència de La Parra, el qual estudiava l'evolució d'aquest poble saforenc des dels seus orígens fins al segle XX, Jesús Alonso s'ha endinsat en la història contemporània, període que coneix com a molt pocs a la comarca.

L'autor, tot i reconèixer que la manca de documentació no li ha permés aprofundir en determinats aspectes d’aquesta investigació sobre Miramar, ha elaborat un discurs històric en el que les fonts orals han contribuït a recuperar l'imaginari col·lectiu dels miramarins, veritables protagonistes d'aquestes pàgines. El llibre està estructurat al voltant de tres capítols fonamentals. El primer ens aproxima a la configuració de la institució municipal i la institució religiosa, la parròquia, durant el període que va del segle XVIII al XX. En el segon analitza els canvis polítics, econòmics i urbanístics que es desenvolupen al llarg del segle XX, destacant la importància de les transformacions que ha experimentat el poble. En el tercer estudia l'evolució de la platja, la seua urbanització i les perspectives de futur lligades a una planificació de les polítiques urbanístiques i a una diversificació de l'oferta turística.

No voldria finalitzar aquesta ressenya sense destacar l'esforç realitzat per l'Ajuntament de Miramar en impulsar l'edició d'aquest llibre sobre la història del poble. Aquest mecenatge cultural s'hauria de completar amb una bona distribució de la publicació per tal que arribara a un nombre important de lectors. Al capdavall, l'objectiu final de tota investigació històrica hauria de ser la divulgació dels coneixements, plantejats des d'un rigor científic, i contribuir a fer més pròxima la història.

Lluís Sevilla Parra

Publicat a Levante-EMV (Edició de la Safor)