Història i llibres : Comarques centrals valencianes

UNA EXCURSIÓ PEL PATRIMONI MILITAR I RELIGIÓS DE XÀTIVA

La Confraria de la Minerva a Xàtiva: Una història dels combregars i del Corpus.
Xàtiva, 2000.

És gran l'encís i el miratge de la notícia, de la dada. I és enorme el captivament que alguns ciutadans experimenten pel passat de la seua població, siga gran o menuda, ciutat, poble o alqueria. Potser aquestes siguen les sensacions que experimentem en haver contemplat i llegit aquests llibres que, en bona mida, són fruit d'aqueixa estima dels detalls i d'aqueixa passió per saber. Si això té lloc a Xàtiva tenim assegurats, a més a més, un munt d'esdeveniments i de personatges que van a donar vida a les pedres.
Totes dues obres van acompanyades per abundoses fotografies, la qual cosa hi dóna un valor afegit. Imatges com aquestes cada volta ens corprenen i ens sorprenen més. Tals i tants són els canvis que ha experimentat la nostra geografia i els nostres costums en unes poques dècades.
El primer llibre, que compta amb alguns antecedents (sobretot, amb l'obra de Sarthou Carreres), es divideix en tres parts. La primera, Història del Castell, tracta de la seua importància en l'edat mitjana, dels alcaids que se'n feren càrrec així com d'altres esdeveniments que el marcaren, com ara els terratrèmols i les guerres carlines. En la segona, Presos del castell, dona alguns traços biogràfics dels nobles que hi foren quan era presó d'estat. A la tercera, Descripció de l'Albacar i del Castell dóna compte dels diversos components del conjunt monumental. La profusió gràfica, plànols inclosos, amb una especial atenció a la toponímia, fan del mateix llibre un document d'interés.
L'altra obra que comentem compta amb la col·laboració d'un experimentat i savi prologuista, Vicent Pons, qui estableix un paral·lelisme entre les confraries medievals i les actuals ONGs, suposem que pel seu caràcter assistencial i solidari. Parla fonamentalment de les diverses associacions religioses que al llarg del temps han organitzat les celebracions al voltant del Corpus.
Entre els materials inclosos per Ventura n'hi ha molts que tenen potencial literari: així, la trista i atzarosa vida de la infanta Na Constança d'Aragó, casada amb l'infant Don Juan Manuel. O el colorisme del Corpus i els pregars pels pecats dels qui celebren les carnestoltes. Tanmateix, la profusió de dades ens inunda en un ocean de navegació difícil. Les persones amb vocació de cronista i alguns encuriosits fruiran amb el munt de notícies aplegades. Però el lector que busca un caminar suau o un discurs teòric no els trobarà. Tampoc no trobarà a la segon obra un índex o un esquema que facilite el viatge. Possiblement, les pretensions de l'autor, més preocupat per la tasca de rescat o reproducció arxivística, no eren aqueixes. Tanmateix, és una llàstima que no prodigue més els 'excursus' que fa, per exemple, quan parla del segle XIX i els seus anys durs per a l'Església.

Tot amb tot, no puc estar-me de manifestar la meua preocupació per la capacitat comunicativa de la producció històrica. Certament, l'acumulació de dades és necessària i imprescindible per fonamentar el coneixement. Però no és condició suficient per reconstruir el batec de la vida en societat i la complexitat de l'esdevenir històric. Altrament, les dades 'en sec' poden esdevenir indigeribles o mancades de sentit, fins i tot per als mateixos historiadors. La tradició del cronisme local, que tants mèrits té acumulats, ha de reflexionar necessàriament sobre aquestes qüestions i, fonamentalment, sobre el seu propi futur en la societat evolucionada en la què vivim. En suma: uns llibres amb interés documental i gràfic; però ens falta la música.