INSTITUT D'ESTUDIS DE LA VALL D'ALBAIDA (coordinació):
Castelló de Rugat: memòria d'un poble.
Ontinyent: Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, 1999
Si la història té alguna utilitat pública, aquesta és,
sens dubte, la de configurar la tan rebregada i nomenada memòria col·lectiva
Aquesta esdevé, al capdavall, el nostre 'look', el nostre espill o, si
voleu, en pla més transcendental, la representació del nostre
ésser. Per això els pobles més conscients i preparats miren
per ella.
No crec, però, que siga ara l'hora de posar-nos a buscar itineraris sobrenaturals i essencialistes: pensar que una ma aliena o un esperit ens condueix, a tall de poble escollit, per una senda prèviament marcada. Per a això està la història sagrada. Per contra, els camins i les possibilitats de l'esdevenir històric són múltiples. Eren i ho continuaran sent.
Per aquestes i per moltes altres raons que ens expliquen els promotors d'aquesta obra és tan important re-fer la història, reconstruir-la i actualitzar-la a l'altura dels temps i les sensibilitats que vivim. Els impulsors d'aquesta publicació es situen en una línia de divulgació científica que està imposant-se cada dia més. I, amb ella, a l'hora que s'acosten a una història més seriosa i menys trivial, rejoveneixen i posen a to la imatge de la pròpia comunitat. Castelló de Rugat ja disposava d'una monografia destacable i vàlida que va realitzar Enrique Pla Alberola i va ser publicada el 1973. Però aquesta 'mirada diferent' era necessària i saludable per tal d'anar obrint nous horitzons i escapar definitivament (cosa que no acabem de fer del tot) d'aquelles velles històries fonamentades en els 'fills il·lustres' i en alguns repetitius tòpics de campanar carregats de literatura fòssil.
L'obra s'estructura en quatre grans blocs que intenten de donar una visió global del poble: la terra (I), l'urbanisme (II), la gent o la història (III) i un darrer de caràcter antropològic, nomenat 'treballar, estudiar, viure' (IV).
Els autors que hi participen en són 26, els quals aporten un total de
32 col·laboracions. Això dóna idea de l'envergadura del
projecte i la seua complexitat. La mateixa introductora i animadora del treball,
la incansable Carme Agulló, remarca la diversitat de metodologies aplicades
així com el caràcter volgudament col·lectiu de l'obra:
tant en la seua confecció com en la idea, compartida pels autors, que
tractar del poble implica la consideració d'un col·lectiu de protagonistes
sense exclusions. A més a més, aqueixa mateixa gent del poble
serà la receptora principal del producte, de manera que es tanca així
un cercle buscat i coherent.
Hi ha, evidentment, alguns aspectes millorables. La irregularitat en la qualitat
de les aportacions és inevitable. Allò que sí s'hagués
pogut defugir és el to d'autolloança dels darrers capítols,
dedicats als períodes més recents.
Un altre problema difícil de defugir i que sovinteja a la majoria d'històries locals és l'existència de buits d'investigació i d'informació. Això deixa alguns aspectes coixos i connecta amb el fet que, històricament (i, en part, avui mateix), les entitats territorials bàsiques eren més amples que no les estrictament municipals. Això fa aconsellable reconsiderar l'àmbit dels objectes d'estudi. Els antics termes castrals, baronies i termes generals poden ser estudiats millor en un marc intermunicipal i/o comarcal. Aqueixa ampliació de l'espai permetria una perspectiva més global, el contrastament de casos i la complementarietat de fonts. Animaria, també, la col·laboració entre municipis diferents que en un passat compartiren els mateixos termes.
Tot amb tot, resseguir el tarannà de Castelló de Rugat és una aventura que mereix la pena. La seua independització de Rugat, quan aquest poble passa a ser senyoriu de Santa Maria de la Valldigna, sembla va ser clau perquè anara constituint-se en referent central d'una zona de la Vall d'Albaida, aspecte que avui es veu consolidat.
Jesús E. Alonso
Per a la revista Alba