Romà CALAFAT i Rafa FAYOS (editors):
Luis Coll Alas (1916-1984): l'home, l'artista.
Gandia: Ajuntament i CEIC Alfons el Vell, 2000.
Col·laboren Joan B. Peiró i Joan M. Monjo.
En els inicis d'enguany es clausurava una exposició de l'artista gandià
Luis Coll. Amb aquest motiu s'editava el llibre-catàleg que comentem,
el qual aporta una enorme quantitat d'informacions d'un personatge fins ara
desconegut per a la majoria i que té la virtut, afortunada, de sorprendre
permanentment entesos i no entesos en la matèria.
Aquells que gaudiren de l'exposició no tindran el menor dubte en reconéixer que la publicació tan sols fa un poc de justícia al que va suposar la seua obra i la seua presència en el panorama cultural gandià dels anys 60 i 70. Com a catàleg, duu reproduccions de pintures, dibuixos i una escultura que ens aproximen a la seua faceta d'artista plàstic, malgrat que representen una part molt reduïda de la col·lecció que la seua companya Maria Carmen Escrivà va cedir a la ciutat de Gandia, de forma desinteressada, i que consta d'unes 900 obres. La importància del llibre, a banda de les dades biogràfiques i els estudis realitzats pels autors, rau en la publicació dels tractats escrits pel propi Coll Alas que, per primera vegada, podem llegir en una transcripció literal.
Luis Coll va ser una persona volguda, admirada i insòlita al bell mig de la grisor cultural de la Gandia del darrer franquisme. Des de la seua mort, el 1984, el silenci ha estat la tònica general, llevat d'algun homenatge fet pels seus amics del col·lectiu Ulls de Mussol. És el 1997 quan s'enceten els contactes amb la delegació de cultura municipal i es recondueix el procés, del qual el llibre n'és una fita. La sala d'exposicions que porta el seu nom, a la plaça de les Escoles Pies, n'és una altra.
L'obra consta bàsicament de tres apartats. En el primer, el crític d'art i professor Joan B. Peiró aporta una visió actualitzada del quefer artístic de Coll amb suggeriments i claus per a poder aproximar-nos a la seua obra. Del seu costat, l'escriptor i amic Joan M. Monjo incideix en la seua vessant humana. En la segona part hi ha la visió de Coll sobre la seua mateixa obra a través de tres escrits: 'Meditació metafísica', 'Sueño a destiempo' i 'Ensayo sobre mi pintura abastracta'. En ells ens conta la seua experiència en el desenvolupament de les tècniques pictòriques i les teories estètiques. La tercera part correspon a la reproducció d'una àmplia selecció d'obres.
Al capdavall, doncs, podem dir que el llibre és recomanable tant per als qui els agrada la producció plàstica d'un artista com per als teòrics, atès que suposa el descobriment d'un home que forma part de la història gandiana i que va ser un referent important per a totes les generacions posteriors, dintre del mon del art. Un enemic de l'ordre establert, de les regles axiomàtiques de la vida, un artista per a la llibertat.
Toni Durà i Jesús E. Alonso
Per a Comarques Centrals-Levante-EMV