Santiago LA PARRA LÓPEZ (coordinador).
La memòria amagada: dones en la història de Gandia.
Gandia: Ajuntament de Gandia. Regidoria de la dona, 2002
En contra del que va fer la presentadora oficial, Pilar Pedraza, val a dir que aquest llibre mereix ser llegit. Per molts motius, dels quals almenys en donaré dos. El primer és que està en la línia d'eixir de velles, encarcarades i conservadores històries locals. El segon perquè ens obri nous horitzons, nous enfocaments per tal de descobrir, com diu el títol, una història amagada.
Aquest recull de treballs -pràcticament cinc minillibres- no té una pretensió unitària des del punt de mira temàtic o metodològic. Precisament per això, tanmateix, aconsegueix aportar una pluralitat de mirades que, més enllà del tòpic, és francament enriquidora. Si a això sumem la solvència indiscutible dels autors, estem davant d'un producte que mereix alguna cosa més que un comentari benèvol d'un amic.
Vicent Olaso, un dels investigadors més complets i suggerents amb que comptem a la Safor, ens duu per un ample recorregut al llarg de la història de la prostitució; des de l'edat mitjana fins el segle XX. Olaso aconsegueix d'escatir i establir uns certs ritmes històrics en relació a aquest fenomen tan controvertit com real i insistent 'malgrait tout'. Una realitat davant de la qual els poders públics han oscil·lat entre la prohibició o la reglamentació per raons higièniques i socials.
Santiago La Parra, en un to comunicatiu, fa un balanç de la història del monestir de Santa Clara a partir de les clàssiques cròniques però amb una necessària i sana distància. Sembla mentida, que a estes altures encara depenem d'una forma tan directa de les cròniques eclesiàstiques i conventuals fetes als temps moderns amb tints marcadament militants (i masclistes). Santiago fa bé en esperonar futures generacions en l'àmbit de la història religiosa. Calen noves aproximacions no dogmàtiques i desacomplexades, com la que ell mateix assaja.
Lluís Sevilla, investigador solvent i vocacional, malgrat els elements, ens introdueix en l'àmbit que era més d'esperar en una publicació impulsada per un departament municipal de la dona: el de la dona treballadora. Això, però, no és tan senzill com sembla. No solament per les fonts documentals sinó perquè la influència catòlica en el món femení ha estat realment decisiva i important. Sevilla encara el tema amb valentia i objectivitat, tot repassant l'hegemonia catòlica dels inicis de segle i el progressiu 'alliberament' d'aquesta tutela.
Àngels Moreno, una escriptora ja consagrada, ens acosta a les vivències de les dones gandianes durant el franquisme. El títol aportat de 'dona invisible' és ben significatiu d'aquella muller dòcil, púdica, virtuosa i eterna adolescent que constituïa el paradigma d'aleshores, en clara contraposició a la dona republicana que buscava la cultura i la igualtat. Fins i tot se li recomanava 'prudència' en l'estudi (no fos que arribés a saber 'massa' i a perdre la seua feminitat). Les peripècies personals de moltes gandianes que ací ens relata fan d'aquesta col·laboració un testimoni amb una valor particular per pròxim i real. En el segle que, potser, com diu Moreno, siga 'el segle de la dona'.
Finalment, Gabriel Garcia Frasquet, el millor coneixedor de la història literària saforenca, tanca l'obra amb un repàs per la seua producció creativa que, si bé era d'escàs valor literari, sí té un gran interés sociològic. Les feines de la casa, el festeig, el casament, l'infantament i, fins i tot, la violència domèstica, d'arrels tan fondes, apareixen en unes pinzellades tan reals com les descrites per Àngels. També hi reflecteix la imatge sublimada als jocs florals: una dona sempre bella, però feble.
Al capdavall, ens trobem amb un 'set' bibliogràfic ben complet. N'hi ha d'on triar i matèria per aprendre.
Jesús E. Alonso
Per a la revista Saó