BLASCO GARCIA, Carmen, FERNÁNDEZ CURSACH, Joan, NAVARRO BELMONTE, Carmel
i SERRANO JAÉN, Joaquim:
Documents per a la Història d'Elx (de la islamització a les
darreries de l'Antic Règim):
materials per a una didàctica de la història local a l'Educació
Secundària.
Elx: Ajuntament, 1999
La comunicació de la història no és un tema menor. I, amb
evidència, l'ensenyament secundari és clau i protagonista en aquest
àmbit i en el mateix procés formatiu. Connectar la investigació
i l'ensenyament és un repte permanent que no sempre compta amb els instruments
adients per a la seua realització.
D'entrada, sembla que ens trobem al davant d'una obra humil: els autors declaren que no es tracta de fer innovacions metodològiques de caràcter didàctic, sinó més aviat de constituir una ajuda per al professorat. Tot i això, cap valorar el llibre com a innovador i, sobretot, necessari. Per la informació que aporta i pels materials altament motivadors per a l'alumnat.
A més a més, de bon antuvi ja s'afirma, també, que pretén ser alguna cosa més que una simple compilació de textos més o menys ordenats cronològicament. De fet, s'hi veu una clara voluntat organitzativa d'uns materials força complets. El recull arreplega no solament textos documentals sinó també historiogràfics, la qual cosa aporta, per tant, materials amb un grau important d'elaboració que poden ser especialment útils per veure la pròpia història des de plantejaments i des de moments diversos; val a dir: textos per introduir la discussió i la visió crítica a l'escalfor de l'aula.
Potser, de vegades, les abundants reflexions introductòries sobre la història local es fan repetitives; fins i tot sobreres en marcs determinats. Però no és aquest el cas, on les observacions són ajustades i convenients. Especialment interessant es fa el repàs historiogràfic per un Elx que ha tingut la sort de comptar amb una història com la que va publicar Pedro Ibarra el 1895, des d'un esperit regeneracionista de fi de segle i amb voluntat cívica exemplar. O la comprovació de les connexions entre la fabricació de les pàtries locals del liberalisme i les de les velles repúbliques-estats sobre un model neollatinista. És des d'aqueixa perspectiva de 'pares de la pàtria', pròpia de l'aristocràcia local (amb una conflictiva relació amb els grans senyors, els comtes d'Altamira), des d'on Cristòfol Sanz feia la seua història d'Elx escrita el 1621. Des d'una perspectiva diferent, òbviament, a la servilista de Salvador Perpinyà (1705) en les seues Antigüedades y Glorias de la villa de Elche.
Els autors presenten també, en els inicis, el tema de l'espai local. Un espai de distribució interna canviant i amb una llarga tradició de conflicte entre les tradicions comunitàries i la tendència imparable cap a la privatització. Al cas d'Elx hi ha, a més, una accentuada dualitat, existent en moltes poblacions valencianes, entre la vila i el raval, la qual tindria una expressió jurídica fins el primer terç del XIX.
L'àmbit cronològic, malgrat els antecedents clàssics, pren com a fita fonamental la conquesta cristiana de Jaume I a la segona meitat del XIII. Aqueixa opció té el primer i evident problema de la pervivència de la població musulmana fins el 1609, la qual cosa es resol satisfactòriament, tot tenint en compte el procés d'islamització. Sense defugir el famós tema, tan car als enemics de la unitat lingüística, dels mossàrabs com a possibles portadors d'un llatí antic.
Si passem a la vessant més didàctica, podem dir que els plantejaments són bàsicament constructivistes. S'intenta que l'alumne assumeixca el protagonisme en l'aprenentatge, ja que si no es compta amb la seua participació no es pot construir un nou coneixement. Entre les condicions perquè això es done hi ha la primera de què cal partir sempre d'allò que l'adolescent ja sap. Serà sobre les seues idees prèvies des d'on es plantejaran problemes i preguntes, tot detectant preconceptes erronis. La història local presenta situacions pròximes a l'alumne i el reconeixement de problemes lligats a les seues vivències facilita la construcció del coneixement històric.
Per suposat, aquest no és un treball que comence i acabe en ell mateix. A partir d'aquests materials, el professorat pot i deu elaborar unitats didàctiques més completes o es poden programar activitats motivadores.
La validesa de les propostes que s'hi presenten no solament ve avalada per teories psicològiques o pedagògiques. Sinó pels molts anys d'experimentació a les aules i per un llarg procés d'investigació pacient i seriosa. Si bé suposem que és extensible a la resta d'autors, ens consta particularment el llarg periple geogràfic i professional de Joan Fernández Cursach, qui ha desenvolupat una tasca educativa admirable, fent de la història una cosa viva, obrint l'aula a l'entorn i donant protagonisme i entusiasme al seu alumnat. De Joaquim Serrano Jaén ens consta igualment, la seua profitosa experiència investigadora al costat de mestres com Pedro Ruiz i Jesús Millán. El producte que ara tenim a les mans, doncs, és fruit d'un llarg i fecund caminar.
Josep Tarrassó i Jesús E. Alonso
Per a L'Avenç