Abelardo HERRERO (coordinador)
La Seu Colegiata de Gandía
Gandia: Associació d'Amics de la Seu, 2002. 2 vols.
És una llàstima que una obra tan important per a la història
gandiana haja tingut una difusió tan reduïda. Hi ha molts esforços
esmerçats i la tasca mereix, sens dubte, un elogi. Aquesta és,
realment, una altra 'obra de la Seu', però en llibre. Dos volums de facció
col·lectiva que tenen el doble mèrit de vessar sobre el paper
noves investigacions i de constituir un compendi ben complet, fruit d'una acció
coordinada.
El luxe i dignitat de l'edició no es troba en contradicció -com en altres casos- amb l'actualitat científica. A través de nombroses planes, apartats i col·laboracions, ens posem al dia d'un munt d'informacions desconegudes, les quals no podem descriure, ara i ací, en aquest breu espai: art, música, arquitectura, ritus, campanes i un llarg etcètera d'elements són descrits i exhumats en una obra diversa i heterogènia.
La segona part, un recull documental, arreplega una gran tasca d'hores i de paciència. Tanmateix, tot i que puga semblar contradictori, per la meua condició d'arxiver, no m'estic de fer una reflexió: malgrat que els documents d'arxiu tendeixen a ser venerats com una font, alhora de saber i de misteri, jo apostaria més per la interrogació: per preguntar-nos, amb ells i al seu travers, un perquè: d'on ve la informació i què vol provocar. A qui i per a què serveix.
Em disculpareu, també, una altra confessió amb 'tic' professional: perquè vaig a declarar-me enemic de les paraules 'anècdota' i 'curiositat' quan parlem d'història. En realitat, no són més que un símptoma inequívoc de que no estem entenent res del que passa, ni del context ni de les causes que produeixen un fet. Ara: és clar que si aterrem en una altra època que no és la nostra, sense ambientar-nos en ella, tot ens resultarà extremament 'curiós' i 'anecdòtic'.
Un altre tema del que no puc fugir (i em declare part parcial) és el de remarcar el paper immens que ha tingut la documentació municipal en fer possible aquest llibre. S'hi utilitzen moltes fonts i diverses. Però els pilars bàsics (donada la crema de l'Arxiu Col·legial) han estat l'Arxiu Històric de la Ciutat i el llegat d'Antoni Martí, el qual va ser arxiver municipal entre 1939 i 1971 i que, segurament, va acollir moltes de les informacions del seu oncle, Andrés Martí Sanz, també canonge i igualment arxiver municipal entre 1927 i 1933.
En qualsevol cas, aquest llibre suggereix i representa, també, una oportunitat per encetar o continuar un diàleg i una col·laboració necessaris entre sectors eclesials i no eclesials. Certament, aquests materials (amb pes material i espiritual) haurien de provocar reflexions, accions i reaccions. Del contrari, esdevindran pedra morta i no lletra viva que ens fa pensar i crear.
Jesús E. Alonso
Per a Gente de la Safor