Rafael L. NINYOLES
Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes.
Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1997. Introducció de Néstor Novell.
Realment, calia un treball com aquest. A l'altre costat de les diverses especulacions i espectatives nascudes amb la idea de les Comarques Centrals cal comptar amb contrapesos ; amb un coneixement el més objectiu possible que ens acoste al teixit social d'aquest territori. Aquest informe naix, en realitat, d'una voluntat decidida del CEIC Alfons el Vell per potenciar aquest projecte tot donant-li credibilitat i contingut.
El treball de Ninyoles apareix precedit per una introducció on Néstor Novell, economista i ideòleg ad hoc, tracta de sintetitzar els seus plantejaments i quimeres sobre la qüestió. Curiosament, és en aquesta llarga entrada on apareixen i es lliguen la major part de les idees motriu del treball posterior, el qual serà fonamentalment descriptiu. A través d'ella ens situem dins la problemàtica nacional valenciana i en el paper que en ella poden jugar aquest grup de comarques.
Davant de tot, es tracta d'un projecte que no es pot comprendre sinó és des de la voluntat de fer país des de les comarques estant. Es tracta, però, d'una voluntat de fer País que vol incardinar-se en la construcció d'una Europa de les regions i especialment en la vertebració econòmica del tan controvertit arc mediterrani. Novell sap veure les potencialitats del nostre País com a terra de frontera -que ho ha estat, històricament-. Agudament es pregunta, però, perquè en compte de pensar el País Valencià com àrea de frontissa entre Castella i Catalunya no s'hi vol veure les seues possibilitats de frontissa entre l'Eix Mediterrani i el Mediterrani Sud . Ben mirat, el paper mitjancer amb el món àrab, avui en ebullició, és més que necessari ; tant l'experiència històrica com la visió de futur ho fan ben recomanable.
Altrament, mirant País endins, el desequilibri entre l'interior i la costa fan també aconsellable potenciar àrees com aquesta on les possibilitats d'interrelació són ben reals i que compten amb tradicionals i modernes vies d'interrelació : Xàtiva-Dénia, Alcoi-Gandia o Almansa-Port de Gandia, la darrera de les quals té avui la major vigència i connecta, a més, amb l'altiplà i Madrid.
Més problemàtic resulta acudir a demarcacions territorials històriques com a antecedents de les actuals Comarques Centrals. Sobretot en la mida en que aquestes mateixes demarcacions (bisbats, governacions o províncies) tenen un important grau d'artificiositat. Potser allò de l'antiga governació medieval de. dellà lo Xúquer o l'entitat urbana de Xàtiva i Dénia siguen els precedents més sòlids. Sense oblidar projectes com l'afany vertebrador del Litoral per part d'alguns burgesos del XIX. Aquest darrer projecte, però, mancava de perspectiva valenciana i comarcal.
També resulta discutible el recurs que fa Novell d'alguns tòpics perfectament revisables : considerar que l'estat espanyol segueix el mateix model que el francés en la seua consrucció hauria de ser matisat, sobretot en les aplicacions pràctiques. Altrament, es repeteix el raonament simple segons el qual hi ha una estructura social aliena a la nostra que ens imposa el seu model. Si bé hi ha una bona càrrega de raó en això, no hauríem d'acabar, com sempre, buscant els nostres mals fora de les nostres fronteres. Nosaltres, els valencians, també som agents responsables de la nostra història. Una història que no podem fer impersonal per carregar a un altre el mort de la nostra manca de vertebració.
L'enquesta que serveix de base per a l'informe dona compte d'un munt d'aspectes significatius i s'ha fet seguint els mateixos criteris d'una altra centrada en la ciutat de València. Així són possibles les comparacions i els punts de referència equiparables.
Apareix així la vivacitat del món associatiu, molt major que al conjunt del País. Aquest és fonamentalment fester i no tant cultural.. En aquest i en el polític, més esscadussers, predominen els homens, que, en conjunt, s'associen més que no les dones; sobretot els nascuts al País. En conjunt, hi ha un grau de confiança social acceptable si bé no òptim. A més d'això, hi ha una majoria que coincideix en preuar el caràcter predominantment extravertit de les persones.
També al món empresarial s'hi veuen uns certs indicis d'aassociacionisme, sobretot a l'Alcoià. L'atur, la situació econòmica, les infraestructures i el medi ambient -per aquest ordre- figuren entre les majors preocupacions dels ciutadans. Per contra, al voltant de la ideologia, la religió o la classe social hi ha escassos nivells de connivència social..
La qualitat socialment més preuada és la de fer bé el treball. Un treball en el que es valora sobretot el seu interés, per damunt de la qüestió econòmica. La modernització serà en alguns casos interpretada críticament pel que suposa de consumisme i d'insolidaritat.
La Marina Alta es configura com a la comarca amb major consciència i desig de relació en l'àmbit de l'estudi. En els nivells més baixos es troba la Costera, cosa coincident, altrament, amb una major consciència nacional espanyola.
És important la. tendència a la recuperació del valencià entre els més joves, si bé entre aquests, també, disminueix el seu ús amb les amistats.
Aquestes i moltes altres dades d'interés apareixen reflectides en aquest resum. De segur que hi ha encara molt per treure i valorar arran de l'estudi realitzat. Ës una llàstima que el to de l'exposició no siga exessivament didàctic, si bé cal tenir en compte que es tracta fonamentalment, com diu el títol, d'un informe i una exposició de dades.
Tot plegat, aquesta important publicació convida a reivindicar una política territorial ara com ara inexistent. Si més no, el projecte de crear un espai de relació a les Comarques Centrals és engrescador i esperonador. Alguns sectors polítics i empresarials, sobretot els lligats al turisme, s'han deixat impregnar. També una part del món cultural i ecologista debat sobre el tema, al qual li pot donar una coloració no sols econòmica, com sembla haver-se produït en uns primers moments.
Talment planteja Néstor : si almenys el projecte aconsegueix crear un espai de relacions, reflexions i discussions al voltant de les comarques, del País i del seu paper en l'Estat, a Europa i al Mediterrani, haurem aconseguit allò més important : trencar l'individualisme, el localisme, la indiferència o la crítica més destructiva.
Jesús E. Alonso
Per a Espai Obert