RAMÍREZ ALEDÓN, Germà
Llauradors i vidriers: població, economia, govern local i religiositat
a l'Olleria del segle XIX.
L'Olleria: Col·lectiu l'Olla, 1999.
A hores d'ara, no és menester insistir més en la vitalitat dels
estudis d'àmbit local, però sí caldrà reconéixer,
d'entrada, el doble mèrit, de l'autor i dels editors, per dur endavant
una magna empresa com la que ara ressenyem.
El mèrit de l'autor es troba, sobretot, en la seua ambició per abrasar un munt d'aspectes i ser gairebé exhaustiu, en la mesura que permeten les fonts i la bibliografia. Allò admirable dels editors és haver esdevingut uns competents empresaris culturals, capaços de dur a bon port, amb constància i coherència, allò que en altres llocs procura el mecenatge institucional.
Sí és relativament nova, en canvi, l'atenció que el segle XIX està mereixent en l'àmbit de les comarques centrals. La història recent i les grans transformacions lligades al liberalisme van guanyant pes, progressivament, en la nostra memòria col·lectiva, molt sovint anquilosada en tòpics medievals i feudals, com ara Jaume I i la quimèrica democràcia del municipi estamental.
No vaig a insistir en excés sobre els acurats continguts del llibre. El mateix títol ja ens informa sobre el tractament d'aspectes demogràfics, econòmics, polítics i religiosos que constitueixen els seus grans apartats, a més d'un gruixut apèndix documental i escaients índexs. Ens trobem prop d'un treball enciclopèdic.
L'autor, que no ha tingut por d'omplir planes, comença l'obra amb una
reflexió sobre la història local i els seus mètodes, la
qual convida a ser comentada. Bàsicament, la classifica segons qui són
els seus productors: cronistes de la vella escola, professionals amb formació
universitària arrelats a les comarques o bé professors universitaris.
En el futur, crec, tanmateix, caldria anar pensant, valorant i sospesant no
solament qui són els productors sinó també qui són
els destinataris: qui llig, realment, què s'assimila d'aqueixes lectures
i quins efectes socials estan tenint.
A continuació, Ramírez exposa quin és el seu mètode
d'investigació històrica. En la nostra opinió, però,
en una obra d'aquestes característiques hauria de ser prioritària
la presentació del producte final, saborós i mengívol,
més que no entrar en qüestions metodològiques. Parlar al
lector sobre la transició demogràfica europea i espanyola és
també, al nostre veure, tasca d'una altra mena de bibliografia. L'autor,
evidentment, ha de tenir aquestes coses en el cap, en tot moment, però
no cal carregar el lector amb resums de la bibliografia consultada. Cal comunicar
resultats; però no necessàriament els procediments, els quals
sí han de ser tema de debat professional i acadèmic. Els historiadors
que no som cronistes ni professors universitaris, crec, hem de fer una gran
esforç comunicatiu -que els altres no fan- si volem crear un espai propi.
He de confessar, tanmateix, que per a mi, particularment, ha estat un goig trobar tanta informació i tan contrastada, així com algunes cites sucoses. No he pogut entendre, tanmateix, la lògica de l'ordenació dels documents de l'apèndix, que no és cronològica ni temàtica.
Al capdavall, doncs, aquesta obra manifesta la maduresa, la solvència i la professionalitat amb que avui es realitzen alguns estudis locals. Tanmateix, les seus 505 planes de text i l'apèndix documental amb 180 planes més plantegen el problema de la seua proporcionalitat. Resta oberta, doncs, la perspectiva d'un síntesi i d'una divulgació per als habitants de l'Olleria en la qual, de segur, els membres de l'Olla deuen estar pensant. I, correlativament, la qüestió de si els historiadors 'locals' escrivim per a nosaltres mateixos o per a algú més.
Jesús E. Alonso
Per a la revista Alba