Francesc TORRES FAUS
La Província de Xàtiva: història d'una il·lusió
efímera
(d'abril de 1822 a octubre de 1823)
Xàtiva: Ajuntament, 2001. Premi d'Assaig 'Carlos Sarthou'.
Com ben bé diu el títol, les nostres són, sovint, unes
il·lusions efímeres. Tot i això, el territori valencià
'existeix'; i d'alguna manera s'haurà d'encarar la seua organització
territorial, assignatura repetidament pendent de tots els governs des de la
mort de Franco.
Aquest llibre és un acurat i detallat estudi que ens endinsa en un disciplina
poc practicada entre nosaltres: la geografia històrica i, més
concretament, la geografia política. Partim d'una ciutat que va ser cap
d'una governació medieval i que, durant segles, ha capitalitzat un territori
que ara nomenem Comarques Centrals Valencianes. Tant se val el nom, tanmateix.
Allò que ens apareix ací, a poc que furguem, és el territori
bètic o diànic, el que sobreïx automàticament si partim
el País en quatre trossos, com ja remarcava, fa temps, Joan Piqueras
Haba.
Xàtiva, tanmateix, arribava a l'edat contemporània tocada. Tant pel que fa la seua pròpia existència i identitat, després de la crema de la Guerra de Successió i el seu rebateig com a San Felipe, com, sobretot, pel que fa el seu futur econòmic. Com ens ha demostrat Vicent Ribes, aquest portal de les valls muntanyenques perdia el tren de la industrialització i veia estretir-se progressivament el seu àmbit d'influència, el qual seria eixamplat per altres nuclis com Alcoi, Ontinyent i Gandia
Xàtiva va tenir la oportunitat de recobrar el seu protagonisme polític i eclesiàstic durant la revolució liberal, de la ma del seu recordat diputat Joaquim Llorenç Villanueva. Tanmateix, les diverses oscil·lacions de la política i dels polítics liberals deixaren Xàtiva a la cuneta en la carrera de les capitalitats.
És impossible reviure l'itinerari del llibre en unes poques línies. Aquest té una redacció i una esquematització clara. En els primers capítols ens parla de la capitalitat de Xàtiva durant l'Antic Regim i dels projectes de divisió provincial dels inicis del XIX. El quart i el quint constitueixen la part central (creació i gestió de la província), mentre que als darrers ens parla de la desesperada etapa final d'una diputació reconvertida en Junta Auxiliar de Defensa nacional i, a la fi, de la desaparició de la província.
A més de ser un bon estudi, crec que aquest llibre mereix ser llegit, també, com una aventura plena de matisos i de notícies abundants sobre els pobles i ciutats. Però, sobretot, és útil per comprendre un territori sobre el que es parla molt però sobre el que hi ha pocs estudis tan aclaridors com els de Francesc Torres. A més a més, el rerafons d'un dramàtic conflicte civil - liberals contra absolutistes (jo no diria entre rics i pobres, com s'hi escriu)- ens situa en una realitat que ens ha de fer reflexionar, necessàriament, sobre la fondària i la persistència dels conflictes armats
Jesús E. Alonso
Per a Saó