JUAN GIMENO GALLUR (1876-1922), UN MESTRE QUASI EN L'OBLIT

Paco Sastre Ferrer (Ròtova, 2003)

Un carrer a Ròtova amb el seu nom és l'únic que ens recorda Juan Gimeno. El pas dels anys ha anat minvant la memòria d'aquest personatge i a hores d'ara poca cosa saben d'ell. Qui era?, Per què li dedicaren un carrer?, són preguntes que tots ens hem fet en alguna ocasió. Aquest article pretén acostar el lector a la vida del que fou, fa quasi un segle, un dels mestres més recordats pels seus alumnes.

Els seus pares, Juan Antonio i Aurèlia, eren naturals de Viver però vivien a Utiel, lloc on va nàixer a l'any 1876 Juan Gimeno. Estudià la carrera de Magisteri.
El 22 de juny de 1910, pren possessió del càrrec de mestre en propietat de l'escola pública elemental de xiquets de Ròtova, assignant-li un sou anual de 825 pessetes amb les que havia de mantenir la seua esposa Carmen Bonet Tello, natural de Navajas, i els seus fills Carmen, de 7 anys, nascuda a Moncófar, i Aurèlia, de 2 anys, nascuda a Campo del Arenoso. Aleshores estava de rector de la parròquia Trinitari Vidal Faraig, conegut per haver dut a terme l'ampliació de l'església parroquial i la construcció del campanar, i de metge José Izquierdo Sanchez, i precisament fou l'any que feu l'estudi Topografia Médica de Ròtova y pueblos anejos. Eren temps on era una realitat la frase "passes més fam que un mestre d'escola".
Ròtova tenia dues escoles unitàries, una per a xiquets i l'altra per a xiquetes, amb un sol/a mestre/a per a cadascuna d'elles. El registre escolar per al curs 1909-10 indica que estaven escolaritzats 86 xiquets i 86 xiquetes corresponents a la totalitat de la població infantil de Ròtova compresa entre els 6 i els 11 anys.

Al arribar-hi es troba amb una escola de xiquets ubicada al segon pis d'una vella casa de propietat particular situada al número catorze del carrer Sant Josep, on la planta baixa i primer pis era el local destinat a vivenda del mestre i família. L'edifici estava en un vergonyós estat d'insalubritat, cosa que el feia totalment inadequat tant per a l'impartició de classes com per a vivenda particular. J. Izquierdo descriu l'edifici amb les següents paraules:

"... consta de planta baja y piso principal, habitados por el maestro y su numerosa familia, y un segundo piso, con categoría efectiva de desván y oficial de salón de clase, para cuya visita hay que subir una escalera de 31 peldaños altísimos.
De figura rectangular, está cubierto por el tejado de la casa, dispuesto, como todos, en doble vertiente, sostenido en el centro por dos gruesos pilares de cascote y que se eleva a 3,5 metros del suelo en el centro y a 1,40 m en las paredes. Su pavimento es de ladrillo mal cocido en tres quintos de su superficie y de yeso cubriendo el suelo en el resto, y desprende fácilmente mucho polvillo que vicia la atmósfera ... su área utilizable es de 70 metros cuadrados, a todas luces insuficiente para la población escolar que habitualmente asiste (de 60 a 80 niños). La iluminación es tan defectuosa que en días nublados son imposibles los ejercicios de lectura y escritura, y la ventilación peor pues subvienen a ambas necesidades preferentes cuatro ventanas, dos al noroeste y dos al sureste, que miden 2 metros cuadrados entre las cuatro, de tal suerte que si están cerradas llega a elevarse la temperatura ambiente a 33º y si se abren dan paso a corrientes fuertes que barren el salón.
Un menaje escolar misérrimo, bancos y mesas desvencijados de puro viejos, retrete en un ángulo del propio salón, etc., completan el triste cuadro de lo que indignamente llaman escuela."

© Foto de Juan Gimeno, cedida per Aurelia Pérez Gimeno

Doncs bé, una de les primeres tasques de Juan Gimeno fou la millora de les condicions higienico-sanitàries de l'escola. Així, el propi Izquierdo continua dient:

"Merced a las reclamaciones justísimas del Maestro y de algunos miembros de la junta local se ha conseguido, en el actual año de 1910, mejorar en lo posible alguna de sus cualidades, aseando el local, arreglando el pavimento, ensanchando las ventanas, dotándolas de cristales (sistema higiénico de ventilación constante de Castaigne) y renovando y completando el menaje indispensable".

Tant Izquierdo com el mestre Gimeno sabien perfectament que el local de l'escola era inservible per moltes millores que se li feren per la qual cosa no deixà el mestre de queixar-se verbalment a l'ajuntament "...para que se le proporcionase casa independiente y local suficiente y decoroso, ya que en la que reside tiene entrada libre el dueño de la misma Bautista Garcia por disfrutar el molino de aceite y depósito de cosechero que en ella radican..." com consta literalment a l'acta de la sessió de la Junta local reunida el 9 d'octubre de 1911 per a tractar la conveniència del trasllat de l'escola de xiquets i vivenda del mestre. D'ella forma part el nou metge que substitueix a Izquierdo: Silvino Pérez Cortell, el qual informa que "el piso en que actualmente se halla situada la escuela no reune condiciones higiénicas, ya que en el verano se siente un calor sofocante y en invierno un frio intenso en virtud de hallarse inmediatamente bajo tejado y que la planta baja de dicha casa no puede tampoco utilizarse para salón de clase por no reunir condiciones de capacidad y luz suficientes". Ja un mes abans "en atención al excesivo calor y a las malas condiciones escolares " la Junta acordà no començar el curs fins el 25 de setembre. Però hi havien altres motius que portaren a aplaçar el començament de curs: "...ya que además de las razones expuestas la casi totalidad de los niños estaran ocupados hasta la fecha en la recolección de la pasa."

En aquella reunió s'acorda el seu trasllat a una nova casa en la "calle Nueva" (carretera Gandia-Albaida) la qual reuneix millors condicions de capacitat i ventilació.

És fàcil imaginar la dificultat que tindrien aquells mestres en impartir l'ensenyament en una escola unitària amb una nombre elevat d'escolars, amb l'agreujament de les males condicions dels locals. Doncs bé, sembla que des del començament el mestre Gimeno posà de la seua part el màxim interès en fer progressar als seus alumnes. Així, un anys després de la seua incorporació a l'escola de Ròtova, en acta de 13 de juliol de 1911, de la sessió de la Junta Local de Primera Ensenyança per a la celebració dels exàmens, es diu:

"vistos los trabajos de los niños... en Aritmética, Gramática y Geometria y dibujo y su progreso en todas las materias, la Junta por unanimidad ... proponer a la Corporación municipal que premie de algún modo al meritísimo funcionario que tan cumplidamente lleva su misión...".

Un any després, en l'acta de 17 de juliol de 1912 també exalçaren la seua dedicació als alumnes donat "el agrado con que han visto los trabajos realizados por ... cuyos adelantos son propios de niños de más edad y revelan el celo desplegado por el meritísimo Maestro que los dirije".

El 21 de setembre de 1911 s'acorda separar en dos grups als xiquets, de manera que els compresos entre 9 y 12 anys tinguen classe pel matí i els menors de 9 anys per la vesprada. Dos mesos abans, el 20 de juliol, havia mort la seua filla Aurèlia, a l'edat de 3 anys, de bronquitis capilar. El 6 de novembre de 1914 naix el seu fill Juan.
Finalitzat el curs escolar, en juliol de 1915 se li concedeix la permuta que havia sol·licitat amb el mestre Francisco Marí Zacarés, passant aquest darrer a ser mestre de Ròtova amb un sou anual de 1.100 pessetes, mentre que Juan Gimeno se n'anà de mestre a Gàtova (Castelló). Allí estigué de mestre tres anys fins que en setembre de 1918 torna de nou a Ròtova mitjançant un concurs de trasllat al haver-se quedat vacant l'esmentada plaça, assignant-li un sou de 1.100 pts. anuals. Un més després, el 16 d'octubre, mor la seua esposa Carmen, als 38 anys, a conseqüència d'una bronconeumonia gripal.

Durant la seua nova etapa a Ròtova residiria al carrer Major fins a la seua mort, el 3 de març de 1922, als 46 anys, víctima de tuberculosi pulmonar, quedant-se orfes els seus dos fills. Carmen es quedà a Ròtova casant-se amb Julio Pérez i tenint quatre fills: Carmen, Julio, Aurèlia i Matilde; tots quatre actualment viuen a Ròtova, mentre que Juan se'n anà a Mislata.

Malgrat el breu període de temps que fou mestre de Ròtova, la seua especial dedicació als alumnes, alguns dels quals continuaren estudis més enllà de l'escola, ajudant-los en aquest menester, junt a el seu esperit capdavanter en activitats culturals entre les que destaca la formació d'una rondalla musical, el feren mereixedor d'una especial gratitud. Així, uns anys després, en juliol de 1932, setanta-quatre veïns de Ròtova dirigiren una instància a la Corporació Municipal en la que, en acció de gratitud, demanen a l'ajuntament que retole algun carrer del poble amb el nom del difunt mestre, cosa que s'accepta "estimando de justicia que esta población le tribute el merecido homenaje" obrint-se una subscripció popular a l'efecte de recaptar diners "para ensalzar la fiesta que se tributará a la memoria del Maestro". S'acorda canviar el nom al carrer "Jativa" pel de "Maestro Juan Gimeno". Per fi, diumenge 26 de març de 1933 té lloc l'acte de col·locació d'una làpida de marbre amb nou nom del carrer i el bust del mestre en bronze. Allí ha estat intacte fins que en 1999 uns desconeguts robaren el bust.
Si mantenim viva la memòria de Juan Gimeno, rendirem també homenatge a tots aquells mestres excepcionals que com ell, i citant textualment a Josep Camarena, "exercien la seua professió des que obrien els ulls fins que a les nits s'adormien: tot el temps el dedicaven a la seua professió... expandint el seu potencial cultural (no només entre els xiquets sinó també) entre la resta de la gent del poble". Seria just reposar el bust desaparegut.

FONTS: Arxiu Municipal de Ròtova, Arxiu Parroquial de Ròtova i informació verbal facilitada pels seus descendents.