|
WEB
El web valldevernissa.org, a l’abast fàcil de la xarxa
Segons un informe sol·licitat a l’empresa webpositer, el nostre web ocupa els primers llocs entre els cercadors quan li demanem informació sobre la “vall de Vernissa” o sobre personatges com Josep Camarena”. També comença a ser un referent en el camp dels ecomuseus, tot i que encara no hem presentat la pàgina oficial d’aquest projecte.
 |
Pàgina web del Col·lectiu, fa uns dies |
L’informe està realitzat en base a 28 cercadors, alguns d’ells internacionals, i en cadascun d’ells el document ha fet cas de les cinc primeres pàgines de resultats, ja que té en compte la comoditat dels usuaris de la xarxa, que no solen passar de les primeres pàgines quan realitzen una cerca.
El resultats globals obtesos en base a paraules clau com “vall de Vernissa”, “Josep Camarena” o “ecomuseu” ens donen 26 primeres posicions, 77 aparicions en la primera pàgina, 19 aparicions en pàgines posteriors, 96 posicions aconseguides i un total de 58 pàgines sense posicionar.
És especialment indicatiu el primer dels casos, “vall de Vernissa”, en què obtenim 19 primers llocs i en una vintena de vegades estem entre les cinc primeres pàgines. Si decidírem cercar informació sobre Josep Camarena, en nou cercadors el trobaríem en primera posició i en vint-i-set ocasions ho faríem entre les cinc primeres pàgines. Finalment, a pesar que el Col·lectiu encara no ha obert el portal per al projecte d’Ecomuseu que duem a terme, solament amb la informació continguda al web, si cerquem informació sobre ecomuseus, la nostra pàgina apareix en una vintena d’ocasions.
El web del Col·lectiu havia de ser una ferramenta per a deixar constància de les activitats realitzades, per a facilitar l’accés a la informació sobre els nostres pobles i per a promocionar-los. En tres anys de treball hem aconseguit, si més no, un web bastant visible a la xarxa, fruit del treball propi però també del suport als moviments socials en defensa del territori. 
AL·LEGACIÓ
Demanem
que es restituïsca el camí entre Castellonet
i Almiserà-Llocnou
 Des
del Col·lectiu Vall de Vernissa demanem la
restitució del pas del Murtadell i el seu canvi
d'ubicació al camí de Castellonet per
tal de donar continuïtat a aquesta via històrica,
ara tallada. Per això, hem enviat una al·legació
a Jose Ramon Garcia Anton, Conseller d'Infraestructures
i Transport.
Al·legació presentada:
|
El Col·lectiu Vall de Vernissa
EXPOSA:
Que hem tingut coneixement de diverses modificacions
fetes en el projecte de l'autovia del Morquí,
en el tram entre Terrateig i Ròtova.
Que malgrat que el projecte original de l'any
1994 no comptava amb cap pas en el camí
del Murtadell (terme municipal d'Almiserà),
fou afegit posteriorment per tal de millorar
la permeabilitat transversal de l'autovia,
la qual cosa millorà positivament el projecte
original.
Que aquest pas, malgrat no ser la solució
més adient, era un mal menor per tal de
donar-li continuïtat al camí vell
que unia les poblacions de Llocnou i Almiserà
amb la de Castellonet de la Conquesta, continuant
el seu trajecte fins a Ador.
Que una de les modificacions recents ha estat
l'anul·lació del pas previst
al camí del Murtadell dins del terme municipal
d'Almiserà, segons consta a la documentació
que adjuntem.
Que només arguments econòmics poden
esgrimir-se per a justificar l'anul·lació
d'aquest pas.
Que el camí vell d'Almiserà a Ador,
malgrat que ja fou tallat per la circumval·lació
de la CV-60 al municipi de Llocnou, seguia sent
molt utilitzat per vianants, ciclistes i ciclomotors,
els quals, creuaven la carretera CV-60 en el punt
on havia quedat tallat el camí, amb el
consegüent perill per a les persones.
Que aquest camí és una via històrica,
la qual forma part de la xarxa de les ramificacions
del Camí Reial. Per tant, en cas de ser
anul·lada, hauria de veure's acompanyada
d'una alternativa.
Que el camí de Castellonet forma part
d'una xarxa de connexió de camins històrics
dins la Vall de Vernissa, que conecten els pobles
de la vall, i que, a més, formen part d'un
projecte de turisme sostenible, que consisteix
en una ruta circular entre els cinc pobles que
hauria de poder fer-se amb bicicleta o a peu.
L'autovia, ara, provoca un greuge amb les comunicacions
entre els municipis i suposa un entrebanc, també,
cap als plans de futur que els municipis realitzen.
Que el camí és, a més, una
via pecuària anomenada "colada
de Castellonet" i classificada com a tal
segons ORDEN de 20 de mayo de 1974 por la
cual se aprueba la clasificación de las
vias pecuarias existentes en el término
municipal de Almiserat, provincia de Valencia
(BOE núm 168).
Que, per tant, i segons la Llei 3/1995, de
23 de març de Vies Pecuàries, cal
mantenir el seu traçat sense ser interromput
per noves infraestructures i en cas de variació
o desviació del seu traçat cal fer-ho
mantenint la seua continuïtat per al trànsit
ramader i la resta d'usos compatibles.
Que la infraestructura de l'autovia, tal
com està concebuda, impermeabilitza
la vall, la parteix en dues parts incomunicades,
cosa que impossibilita el trànsit d'un
costat a l'altre de les persones que hi habiten
o que tenen propietats i que es vulguen desplaçar
sense utilitzar vehicles motoritzats.
Que el fet que haja estat declarada com una obra
necessària no implica que la seua execució
haja d'anar en perjudici dels termes municipals
que creua. Un projecte complet ha de saber resoldre
el greuges que infligeix al territori, de manera
que cree quants menys trastorns millor a la vida
normal dels seus habitants.
Que malgrat l'avançat estat de construcció
de l'autovia, en tot moment es pot afegir el pas
suprimit, fins i tot amb posterioritat a la seua
inauguració.
DEMANA:
La restitució del pas del Murtadell i
el seu canvi d'ubicació al camí
de Castellonet per tal de donar continuïtat
a aquesta via històrica, ara tallada.
Ròtova, 21 de març de 2007
Documentació annexa:
" Còpia del projecte amb el pas al
camí del Murtadell
" Còpia del projecte actual (febrer
2006) amb el pas anul·lat.
" Fotocòpia BOE núm 168 amb
l'ordre de classificació de les vies pecuàries
d'Almiserà
" Fotocòpia del croquis de les vies
pecuàries d'Almiserà. |
INFOSAFOR.COM (28-03-2007)
Llocnou
conclou el projecte de campanar amb la motorització
de les campanes
 La
Fundació Pere Compte, “que ha tingut en
compte el valor patrimonial del monument, ha volgut
contribuir a la motorització electrònica”
del conjunt amb el 70 % del pressupost, uns 20.000
€. L’empresa valenciana Electrorecamp s’encarregà
de dur a terme el projecte i, com a novetat, un mòdem
permet accedir a les funcions del campanar per via
telefònica.
El diumenge 25 de març, la
presidenta de la Fundació Pere Compte, Esperanza
Sánchez Fernández, inaugurà la
“rehabilitació electrònica”
de les campanes de l’església parroquial
de Llocnou de Sant Jeroni.
Aquest joc de campanes té un
valor patrimonial molt especial, donat que es tracta
d’un conjunt composat a partir d’una campana
antiga que es prengué de model per a obtenir-ne
tres de noves que repeteixen el mateix timbre. Les
quatre campanes estan acordades en La bemoll major.
En el seu moment, era la primera vegada que un projecte
semblant es donava en un campanar valencià,
fins i tot de l’estat espanyol. Segons fonts
de l’organització, “el resultat,
a nivell de sonoritat, ha sigut excel·lent”.
El projecte es realitzà l’any
2000, i contemplava també la rehabilitació
del campanar, tot i adaptant la seua forma i dimensions
al projecte sonor de les campanes, donat que la fosa
i afinació d’aquestes va anar a càrrec
de la factoria holandesa Royal Eijsbouts. Tot el conjunt
ha tingut un cost de 170.000 €, assumit pels
veïns i veïnes de Llocnou de Sant Jeroni,
al llarg de 7 anys. La Diputació de Valencia
contribuí amb 12.000 €, i l’Ajuntament,
amb 6.000 €. Actualment està també
en projecte la il·luminació artística
del campanar, a càrrec del consistori de la
localitat, encapçalat pel nacionalista Salvador
Alarcó.
L’acte de presentació.
 L’acte
va tindre lloc el diumenge 25 d’abril a l’església
parroquial del municipi. En ell van intervenir Mn.Josep
Costa i Sarió, Esperanza Sánchez Fernández,
directora-gerent de la fundació, que va destacar
el “alt valor patrimonial que tenia el projecte,
cosa que l’havia fet mereixedor de la subvenció”;
així com Rafael Garcia Mahiques, professor
titular de la Universitat de València i director
del projecte de campanes així com de la motorització
electrònica, que donà compte dels detalls
del mecanisme que s’havia instal·lat.
A continuació, la directora de la Fundació
va donar pas a un vol general de campanes accionat
per mitjà d’un telèfon mòbil,
amb la qual cos aquedà inaugurat el sistema.
Durant el vi d’honor posterior,
Sánchez va admetre que “una de les raons
que per la qual es va decidir a donar suport al projecte
és haver estat Llocnou un d’aquests pobles
que han rebut molt poques subvencions en els darrers
anys i ella era molt sensible davant d’aquestes
situacions”.
ACTIVITATS
Al caliu
de la nostra història
El
Col·lectiu Vall de Vernissa organitzà
el diumenge 25 de març una visita al Museu
Arqueològic de Gandia.
I un vídeo. Paciència
per a veure'l: pesa bastant.
| OPINIÓ |
MÀG(i)a.
Miquel Camarena-Col·lectiu Vall de Vernissa
El darrer diumenge 25 de març, el Col·lectiu Vall de Vernissa va organitzar una visita al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). La jornada no semblava massa propícia, atès que eixa matinada s’efectuava el canvi horari, amb el trasbals que això comporta en el son, especialment dels més menuts. A més, l’oferta cultural d’arreu de la comarca era extensa i variada, amb gran quantitat d’atractives i interessants propostes provenint des de diferents llocs i organismes. Els meus fills, amb més son que res, m’acompanyen.
Amb tot i això, la visita encara va estar un èxit de públic. Amb sorpresa inclosa. Joan Cardona, arqueòleg municipal, amablement i desinteressadament, s’oferia a fer-nos-en de llàtzer. Les seues sempre interessants explicacions demostren un entusiasta convençut del que fa. També el seu equip col·laborador.
Malgrat la seua ubicació física al cor de la ciutat, el MAGa és un museu amb clara vocació comarcal, que tot gandià i per extensió tot saforenc hauria de conéixer i visitar. Per simple exercici d’amor al patrimoni. Patrimoni de primer ordre en importància mundial, dit siga de passada. Destaca la seua voluntat didàctica front a antigues maneres de concebre un museu, com a simple contenidor de peces desordenades. Així, al llarg del seu recorregut, el visitant no sols coneix les diferents etapes viscudes pels nostres avantpassats més llunyans, si no també fer-se’n una idea ben aproximada del medi físic (la nostra comarca) en què tot això succeïa. Amb un formidable format audiovisual de recolzament que aconseguia fascinar els més menuts i instruir els més majors.
També és un encert la seua instal·lació a un edifici que per si mateix ja constitueix un atractiu, on destaca l’acurada intervenció de restauració que recuperà un espai emblemàtic per a Gandia i la seua comarca. Amb magnífiques vistes al riu i l’horta, des de les antigues muralles visibles per l’entrada provenint d’Alacant.
La visita conclou amb un taller-demostració, simpàtica, amena i divertida, de les eines, atifells i tècniques, emprades per aquells antecessors per a l’obtenció del foc. Els més menuts es diverteixen d’allò més, intentant esforçadament aconseguir encendre’l. Al mateix temps, d’una agradable manera, coneixem la importància cabal per a l’home prehistòric de l’obtenció del foc.
Han passat dues hores i mitja i el matí se n’ha anat a tota velocitat. Els xiquets reneguen per què no volen que la visita acabe. Des d’aleshores, no ha passat un dia sense que em pregunten al voltant d’allò que van poder veure i admirar. Desitgen tornar. Repassen a diari les fotos de la visita a l’ordinador. Decididament, això és MÀGia. |
En primer lloc, realitzàrem
una visita per les sales de l'Antic Hospital de Sant
Marc, actual seu del MAGa, centrada en l'activitat.
Després, passàrem a la realització
del taller, per tal d'aconseguir fer foc amb dues
fustes.
 Tipus
d'activitat: "El FOC". Una de les fites
més importants de l'evolució humana,
va ser el descobriment i la domesticació del
foc. Per tant, en aquest taller coneixérem
la seua importància, els materials que utilitzaven
les societats prehistòriques, així com
les diferents tècniques emprades al llarg de
la prehistòria, per tal d'aconseguir fer foc.
Horari:
- 9:40 hores. Passarel·la de
la fira de Gandia (estàtua del Tio de la Porra).
- 10,00 a 11,00 hores. (Grup de 25 persones).
- 11,00 a 12,00 hores. (Grup de 25 persones).
Nombre del grup: ~ 50 persones
(25 en cada grup).
Duració de la visita: 1 hora.
Organització de la visita: visita -
Taller (1/2 hora cada part).
PUBLICACIONS
Ròtova presenta
un guia sobre els seus béns culturals, paisatgístics
i patrimonials.
 |
|
L'autor, Paco Tortosa. |
Al mateix
acte també es presenta un documental sobre
la cultura de la pansa. L'autor de la guia i del documental
és el geògraf Paco Tortosa.
Divendres dia 23 de febrer de 2007,
a les 20.00 hores i a l'esglesia de Ròtova
(la Safor), s'ha presentat la guia de Ròtova
i un audivisual sobre la cultura i els paisatges del
mateix poble. Segons l'autor, "no es tracta tan
sols de donar a conéixer els valors patrimonials
turístics de Ròtova i d'exaltar-los,
sinó de fer una sèrie de reflexions
i valoracions mediambientals, de qualitat de vida
i paisatgístiques, més conformes amb
les noves sensibilitats ecològiques i d'oci
verd que comencen a despuntar entre els viatgers i
turistes d'aquesta societat de principis de mil·lenni.
Una societat que cada vegada més valora un
recurs natural i cultural poc massificat que conserve
íntegrament o en part les arrels culturals
de temps passats, tant en la configuració dels
seus paisatges globals quant a les manifestacions
arquitectòniques concretes lligades al món
rural o urbà".
LA GUIA.
 En
la primera part, i sota el títol PER ANAR DESCOBRINT
RÒTOVA DE MANERA GLOBAL, ens apropa a la seua
geografia, rastregem la història i fem unes
pinzellades del seu patrimoni cultural i natural,
a més d'una reflexió al voltant de la
situació actual del medi ambient. El segon
apartat, el nucli central i més important de
la publicació, dedica el seu espai al desenvolupament
dels tres itineraris que hem dissenyat, els quals
s'estenen pel nucli urbà i tot el terme de
Ròtova. El tercer apartat de la publicació
ressenya les festes de Ròtova, els llocs per
dormir, la gastronomia, els establiments per menjar,
les tendes tradicionals i les associacions culturals
del poble.
EL DOCUMENTAL SOBRE LA CULTURA
DE LA PANSA.
"En una època d'avanços
tècnics indubtables, és responsabilitat
de tots conèixer i conservar en el possible
la cultura tradicional del nostre territori. Transformar
el raïm de moscatell en pansa era -i encara ho
és- una tècnica secular bastant perfeccionada
fruit de l'experiència col·lectiva.
Però per damunt de tot, era -i és- cultura
tradicional, una forma molt singular de treball i
convivència que no deu desaparèixer
ni quedar en l'oblit" (Documental).
URBANISME
La majoría
absoluta socialista d'Alfauir aprova el polèmic
Vernissa Golf
Con los únicos
votos favorables del grupo socialista -que cuenta
con mayoría absoluta en Alfauir- se aprobó
el jueves 15 de febrero en pleno extraordianario el
polémico PAI Vernissa Golf. El secretari Comarcal
de Organización del Bloc Felip Pastor ha declarado
que todo esto solo ha sido una maniobra de la alcaldesa
para quedar bien, puesto que el proyecto es inviable.
Juanjo Benítez 15/02/2007
 La
localidad de Alfauir ha vivido esta mañana
un pleno extraordinario en el que se ha puesto sobre
la mesa el polémico PAI Vernissa Golf, un proyecto
que se aparcó en su día por la oposición
del PSPV-PSOE y por la paralización del concierto
previo del Plan General de Ordenación Urbana,
en el que se incluía, por parte de la Conselleria
de Territori. Aún así, el PAI ha sido
aprobado gracias a la mayoría socialista de
la localidad, con los votos favorables de sus concejales,
y con los contrarios de los del Partido Popular.
Aunque no cuenta con representación
en la localidad, en el pleno también estuvo
el Bloc Nacionalista Valencià para denunciar
lo que creen "un verdadero atentado contra el
territorio." Según ha explicado a Safor
Guia, Felip Pastor, secretari Comarcal de Organización
de la entidad nacionalista "este pleno ha sido
un acto que la alcaldesa de Alfauir ha organizado
para quedar bien con algunas personas del pueblo,
ya que este PAI, se ha demostrado que es totalmente
inviable."
Pastor ha indicado que Providencia
Martínez, que ya no será cabeza de lista
en la localidad, ha hecho "un paripé para
que se recalifique la zona de suelo industrial, como
está contemplado, a suelo urbanizable, pudiendo
multiplicarse por diez el valor de ese suelo, y así
dejar contentos a algunos de los vecinos de la población
antes de marcharse". Aunque insistió que
"este proyecto es imposible que se pueda aprobarse
y llegar algún día a realizarse."
(Safor
Guia)
|
OPINIÓ
Vernissa Golf: del silenci
als fets.
Jordi Puig, Xavier Ródenas, Roger
Cremades, Christelle Enguix, Paco Sastre, Miquel
Camarena, Voro Juan (PLATAFORMA PELS POBLES
DE LA SAFOR)
Com quan dorms tranquil·lament i et
desperten amb un bon tro, a Alfauir l'Ajuntament
ha decidit que dijous hi ha festa de nou. Però
ara les coses són distintes: ja han passat
una mica si voleu aquelles presses dels alcaldes
de fer-se la foto junt a un plànol, de
presentar els PAI com si es tractara del nou
estadi del València C.F. Ara detectem
una nova tendència: la de passar desapercebuts,
la de no ser notícia, i continuar foradant,
com la gota fa amb la pedra del nostre territori.
Va passar, si ho recordeu, amb Palma. I ara,
com no, amb Alfauir. Ha aprés molt aquest
darrer ajuntament d'aquell primer. I és
que el "roce" fa el carinyo i fa goig
això del terme veí.
Recorde perfectament el dia en què l'alcaldessa
ens va reunir a tots per a soterrar el municipi
i per aprovar un PAI que li pegava la volta;
aquell dia, els veïns d'Alfauir, Ròtova
i de la resta de la comarca la vam acompanyar
amb ciris. El taüt, això és,
tota la paperassa, es va quedar sobre la taula.
I l'alcaldessa, amb cara de pocs amics perquè
li havien parat la celebració de l'òbit.
Com que l'ésser humà no sol ensopegar
dues vegades amb la mateixa pedra quan hi ha
diners pel mig, l'alcaldessa es degué
prometre no tornar a fer soroll i anar fent
camí sense que ningú s'enterara.
Veïns i oposició s'han sorprés
estos mesos perquè no sabien en quin
punt estaven respecte a l'ordenació del
seu municipi. Perquè la por a informar
i el silenci han sigut les banderes que penjaven
del balcó de l'Ajuntament.
Però, ves per on, que ha despertat el
projecte. No sabem massa ben bé com.
Hi ha un concert previ aprovat; suposem que
en base a la nova reglamentació urbanística.
I dijous 15 hi ha plenari per a aprovar el projecte
Vernissa Golf. A les 12:30 h, per si de cas
algun treballador amb horari de funcionari volguera
anar a protestar.
Aquest projecte el volgueren aprovar a presses
i correres el darrer dia de vigència
de la LRAU, a les 20:00 h., amb una certa nocturnitat
-amb fred i amb pluja, què li farem-,
i finalment fou aturat per adaptar-lo a la nova
normativa. Ara volen aprovar "el informe
jurídico sobre alegaciones al Programa
de Actuación Integrada", una contestació
-que no diu res- a unes al·legacions
fetes per a un projecte caducat, redactat amb
una legislació passada.
No sabem si el projecte és millor o
pitjor que l'anterior; solament hi ha silenci.
Ja sabem la seua resposta: que tot anirà
avant. Esperem la contestació però
ja la sabem, tot i que no hi ha res nou ni cap
període per comprovar què hi ha
de nou.
El mateix dia, tindrà lloc, per acabar
el programa de festeig, "aprovación,
si procede de la homologación y plan
parcial" i, per finalitzar, just abans
de la revetla, "adopción de acuerdos
que procedan en ejecución de los acuerdos
que se adopten en el anterior punto del orden
del día".
O siga, que tot lligat i ben lligat; i no sabem
si també adjudicaran el projecte: com
veuen, ni l'enunciat de la convocatòria
és precís. Han decidit fer festa
i s'han deixat les comissions pel camí.
Sembla que desitgen que les festes s'acaben
aviat, almenys abans de les properes eleccions.
Saben vostés perquè? Si tenen
cap dubte, mitja hora abans del plenari esteu
convocats perquè us ho resolguen: és
tota la transparència que han pogut oferir.
|
LA FALZIA
Una
mostra de revistes comarcals,
al porrat de la comunicació de Potries.
 Aquest
cap de setmana passat (3 i 4 de febrer), s'ha presentat
La Falzia a la mostra de revistes comarcals,
a un dels estands del porrat de la comunicació
de Potries.
Durant el cap de setmana del 3 al
4 de febrer ha tingut lloc, dintre del recinte d'exposicions
i estands del porrat de Sant Blai de Potries, una
mostra de revistes comarcals. Aquest any, el porrat
està dedicat a la comunicació: des de
l'edició de llibres fins a les noves tecnologies
(Internet, etc.).
 Entre
les revistes presents a l'estand, cal destacar Bresca
(Vilallonga), La Cisterna (Xeresa), les publicacions
de La Goleta (Xeraco) i del Col·lectiu
de Mestres de la Safor, l'Almoina (Almoines),
La Cabota, Quinzedies i La Falzia.
A més, amb un estand propi, també hi
era, Safor Guia.
Aquesta mostra de reviste coincideix
amb l'eixida d'un nou número de la revista
que edita el Col·lectiu Vall de Vernissa, amb
la promoció del catàleg Josep Camarena,
història i paisatge per als subscriptors.
LA FALZIA
Doble volada
de La Falzia.
El Col·lectiu
Vall de Vernissa obsequia les persones subscrites
a La Falzia amb el catàleg Josep
Camarena, història i paisatge.
 |
|
Presentació de La Falzia, mentre s'explicava
el seu contingut. De peu, d'esquerra a dreta,
Jordi Puig i M. Àngels Faus. |
El Col·lectiu Vall de Vernissa
presentà el divendres 2 de febrer el
núm. 8 de la revista La Falzia. L'acte
tingué lloc a l'església de Llocnou
de Sant Jeroni, a les 20:00 h.
En l'acte estigué present
M. Àngels Faus , coordinadora de la revista.
Després, es projectà el DVD Josep Camarena,
elaborat pel Taller d'Audiovisuals de la Universitat
de València i encarregat pel departament de
Cultura de l'Ajuntament de Gandia, dintre del cicle
PERSONATGES.
El contingut de
la revista:
 La
portada d'aquest número és per a la
segona entrega de l'estudi sobre música de
banda. Entre els articles més destacats hi
ha una nova secció titulada "Poesia
en construcció", duta a terme per M.
Josep Escrivà. En ella, la poeta saforenca
intenta donar pas i veu a noves fornades d'escriptors
que anirà descobrint-nos número rere
número. En aquest cas, no es tracta de cap
promesa sinó de tota una realitat: Isabel Garcia
Canet és la guanyadora del darrer certamen
Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó.
Les seccions de "Ciències
ambientals" i "El balcó" ens
presenten, respectivament, un passeig per la serra
i els barrancs d'Almiserà i un altre
per la Vallesa, "el penúltim bosc
de l'Horta de València".
Cal destacar, també, la presentació
del darrer estudi de Vicent Mahiques, Entre senyors
frares i bandolers, a càrrec de Jesús
E. Alonso; i la segona part de l'aproximació
a l'advocació a la Mare de Déu de la
Salut de Ròtova, a càrrec de Mª
Elvira Mocholí.
Els membres de l'Ecomuseu Vernissa
Viu també fan un recompte de les jornades
que tingueren lloc el passat abril de 2006, entre
València i la Safor.
Recomanacions de llibres, revistes,
música... tanquen aquest darrer número
que intentarà entrar, de nou, en totes les
cases a través de dues vies: la venda en quioscs
de tota la comarca i mà a mà, porta
per porta, un mètode que s'ha demostrat més
eficaç que qualsevol distribuïdora.
Sorpreses
per a les persones més fidels:
El núm. 8 de La Falzia
porta, a més, diverses sorpreses; entre elles,
un obsequi per a socis i col·laboradors:
el catàleg de l'exposició que el
Col·lectiu va muntar a les passades Jornades
Josep Camarena: Josep Camarena, història
i paisatge.
A més, per tal de commemorar
el 3r aniversari de la revista, el Col·lectiu
regalarà als socis i sòcies un
exemplar del DVD documental que ha realitzat
l'Ajuntament de Gandia sobre el mestre Josep Camarena.
On
adquirir la revista:
La revista es pot adqurir a diverses llibreries
i papereries (ací
hi ha un llistat) de la comarca pel preu de
3 euros. Les persones que vulguen fer-se col·laboradores,
rebran a casa 3 exemplars/any pel preu de 7,5 (+ despeses
d'enviament); a més, rebran gratuïtament
el catàleg sobre la trajectòria professional
de Camarena.
També podeu demanar-la al correu
info@valldevernissa.org
o lafalzia@valldevernissa.org.
TOC D'ATENCIÓ
Mobilització
o indiferència sobre el canvi climàtic
 El
compromís amb el treball per fer front al canvi
climàtic és un factor que resulta difícilment
mesurable. No obstant, aquest dijous 1 de febrer,
de 19:55 h. a 20:00 h. hom ho haurà pogut
comprovar entre el veïnat.
Els darrers dies la
convocatòria a l'apagada de hui a les 19:55
h. ha circulat per Internet com a principal mitjà
de difusió. Els mitjans de comunicació
electrònics i en paper també se'n feren
ressò. A més, determinats noticiaris
han cobert la intenció de protesta que s'havia
convocat a nivell global.
 Algunes
associacions i grups polítics s'hi han adherit
i unes poques administracions n'han anunciat accions
tèbies, com la reducció de la intensitat
lumínica en punts molt determinats. Com veiem
a les imatges molts dels nostres ajuntaments que prediquen
un consum responsable no s'han immutat. A les fotografies,
els afores de Ròtova, l'avinguda Nou d'Octubre
i el polígon industrial, 2 minuts abans de
les 20:00 h. del dijous.
Enllaç sobre la notícia a Vilaweb
| A Safor-Guia
LA FALZIA
L'exposició
sobre Josep Camarena rebé més de 2.500
visites d'arreu de la comarca
 L'exposició
Josep Camarena, història i paisatge
rebé 2.788 visitants. Les dades dels
actes culturals de 2006 a la ciutat de Gandia les
ha oferit el departament de Cultura de l'Ajuntament
de Gandia. L'exposició fou muntada al segon
pis de la Casa de la Cultura Marqués González
de Quirós.
A la mostra s'aproximà gent
de tota la comarca i esdevingué l'esdeveniment
més exitós de les II Jornades Josep
Camarena.
El Col·lectiu Vall de Vernissa
té previst tornar a muntar l'exposició
al poble natal del mestre: Llocnou de Sant Jeroni.
[Notícia
d'on hem tret les dades]
HOMENATGE
Gandia homenatja
Josep Camarena.
L'acte
d'homenatge ha consistit en la presentació
del segon DVD del cicle de PERSONATGES, que la ciutat
ducal ha dedicat als seus fills predilectes.
El primer dels documentals va estar
dedicat a
Tomàs Mut, un important metge i
cirurgia que adquirí un considerable ressò
per les comarques centrals valencianes. El darrer
DVD estarà dedicat a Joan Climent, poeta
de Montitxelvo, i serà presentat les properes
setmanes.
A l'acte han acudit diferents personalitats
d'arreu de la Safor. Una sala plena de gom a gom ha
acollit els organitzadors i patrocinadors del material
documental (el departament de Cultura de l'Ajuntament
de Gandia), regidors gandians, familiars i amics íntims
de Camarena, moltes persones anònimes que conegueren
el mestre...
 La
presentació de l'acte ha anat a càrrec
de Marcel·lí Giner; en el seu
parlament, ha cedit la paraula a Emiliana Furió
(tots dos a la imatge de la dreta), viuda de l'historiador,
qui ha agraït amb unes sentides paraules la tasca
de reconeixement que li ha dedicat la comarca a l'home
amb qui compartira la vida fins fa a penes dos anys
i mig. Posteriorment, l'alcalde de Gandia, J. M. Orengo,
ha tancat la ronda de parlaments inicials.
La presentació de la figura
i la tasca de Josep Camarena ha anat a càrrec
de Jesús E. Alonso (a la fotografia
de dalt), historiador i arxiver de l'Arxiu Històric
de la Ciutat de Gandia. En la seua intervenció
no ha deixat d'anomenar les vessants de xerraire,
de mestre de moltes persones de la comarca, trescador
de barrancs i home de la natura, a banda d'historiador,
un aspecte en el qual va destacar pels anys 40 i 50
del passat segle. No obstant, també va voler
incidir en els silencis amargs que l'han envoltat,
sobretot pel que fa a la valoració de la seua
producció, tant des del punt de vista dels
estudis toponímics com històrics; així
com per la mala sort que l'ha perseguit en projectes
com l'edició de la seua tesi doctoral, truncada
per la riuada del 57.
Els DVD es poden adquirir, pel
preu de 3 euros, a la Biblioteca Convent de Sant Roc
i al Teatre Serrano.
RÒTOVA
El GEMAS
s'oposa al projecte de recuperació ambiental
del barranc del Garrofer
El va rebutjar
la Diputació de València fa tres anys
El Grup d'Estudis Mediambientals
de la Safor (Gemas) ha presentat una sèrie
d'al·legacions al projecte de l'Ajuntament
de Ròtova de recuperació ambiental d'unes
parcel·les municipals situades en la partida
del barranc del Garrofer. Com a conseqüència
d'aquestes al·legacions, des del GEMAS demanen
"l'anul·lació del projecte tècnic,
per ser inadequat, erroni, sense rigorositat científica
i no ajustant-se a cap recuperació mediambiental".
[+
info]
LLOCNOU DE SANT JERONI
Per Sant Antoni
i Sant Gonçal, fogueres.
Ací
us presentem el cartell amb algunes activitats a Llocnou
de Sant Jeroni.
INCENDI
Abans
i després de les flames.
En aquestes imatges, podeu veure l'estat
de les nostres muntanyes, erosionades i castigades
per anteriors incendis, que han tornat a patir el
pas de les flames. Per al nou any, i per al futur,
esperem que no es torne a repetir. La prevenció
seria una bona manera de fer-ho efectiu.
Enllaç d'una notícia
sobre l'incendi a Vilaweb.
Una dada: solament el 2006, la Generalitat
va retallar les subvencions de voluntariats consolidats
com el de Ròtova i Gandia i va fer desaparèixer
altres que començaren l'any anterior amb un
enorme èxit, com el de Llocnou de Sant Jeroni,
on participaren 17 persones en un poble amb a penes
500 habitants.
Les imatges estan cedides per J. Saneugenio.
Les fotografies de l'esquerra són del 2004
i les de la dreta, del 2006, després de l'incendi.
Al proper núm. de La Falzia en farem 5 cèntims.
CASTELLONET DE LA CONQUESTA
El nou ajuntament
de Castellonet trenca amb l'estètica antiga
de la plaça.
 Continua
la destrossa de Castellonet. Bungalows repetitius,
passant per alt les normes urbanístiques municipals,
materials nous i trencadors, estètiques canviants,
ampliacions exagerades; i algun PAI més que
sona per allí.
Si des de l'anterior legislatura el
municipi havia trencat la seua estructura d'encastillament,
única existent aleshores a la Safor, ara li
toca a l'interior del municipi.
A la plaça, recentment, s'havien
dut millores d'acondicionament i restauració
tant del palau com de l'església. Ara, però,
les obres del nou edifici de l'Ajuntament han dut
a terra totes les millores esmentades.
Com veieu a la imatge, fins i tot
el perfil del municipi ha sofert una considerable
alteració.
Feliç 2007
ECOMUSEU "VERNISSA VIU"
L'ecomuseu
"Vernissa Viu" exposa el seu model de gestió
territorial a un congrés a Torí.
El
proper dimarts 5 de desembre de 2006, diversos membres
del Col·lectiu Vall de Vernissa, impulsors
del projecte "Ecomuseu Vernissa Viu", participaran
en les jornades "A. A. A. Gestori del territori
cercasi", a Torí.
 Les
jornades estan organitzades per l'IRUR (Innovazione
Rurale) i per l'IRES (Instituto Ricerche Economico
Sociale). En ell col·laboren diverses organitzacions
com Sviluppo Italia, l'Associazione Alessandro Bartola,
el Centro Studi per lo Sviluppo Rurale della Collina
i el MINOM, a banda d'organismes públics com
Regione Piemonte, Regione Autonoma Valle d'Aosta i
la provincia autonoma di Trento.
[+
informació]
II JORNADES JOSEP CAMARENA
Un fòrum
per Sant Jeroni de Cotalba
En el marc de les II Jornades Josep
Camarena, el Col·lectiu Vall de Vernissa ha
organitzat un fòrum virtual per tal de poder
establir un debat sobre l'estat de Sant Jeroni, les
possibles propostes, solucions, etc.
Tots aquells que vulgueu participar,
podeu fer-ho a
10 de novembre de 2006
Els
projectes d'ecomuseu de Bicorp i "Vernissa viu"
intercanvien experiències.
 La
trobada obri perspectives d'una futura xarxa d'ecomuseus
al País Valencià.
El passat dia 10 de novembre, com
a part del curs "Desenvolupament Sostenible"
en el marc del programa Leader per al Massís
de Caroig, i dirigit pel professor Enric Mateu de
la Universitat de València, es va organitzar
una trobada entre els dos projectes d'Ecomuseus que
ara mateix estan desenvolupant-se al territori valencià,
l'Ecomuseu de Bicorp i l'Ecomuseu de la Vall del Vernissa.
Juntament amb el Departament d'Economia Aplicada de
la Universitat de València, es va desenvolupar
la jornada, primerament amb les diferents exposicions
dels projectes i dels treballs duts a terme i en segon
lloc es va fer un recorregut pels voltants de Bicorp
on es va visitar part del patrimoni artístic
i natural d'aquell territori.
[+
informació]
II JORNADES JOSEP CAMARENA
De la taula a missa,
per Camarena.
 Un
dinar de germanor.
El restaurant L'Ocell de Ròtova
va acollir el dissabte 21 d'octubre el dinar commemoratiu
de les II Jornades Josep Camarena. En ell van estar
presents membres del Col·lectiu Vall de Vernissa,
socis, col·laboradors i simpatitzants. També
hi assistí, per part de l'Ajuntament de Gandia,
un dels patrocinadors de les jornades , el regidor
de Cultura Marcel·lí Giner. Al
llarg de l'acte, els assistents van poder compartir
les inquietuds sobre el nostre territori i els reptes
de futur, tant del nostre àmbit com de l'associació.
 En
finalitzar el dinar, es presentà als assistents
el catàleg que el Col·lectiu ha preparat
per a l'exposició "Josep Camarena, història
i paisatge", que es pot visitar a la casa de
la Marquesa, de Gandia.
El Catàleg.
El catàleg "Josep Camarena,
història i paisatge" recull els textos
i fotografies de l'exposició que el Col·lectiu
Vall de Vernissa ha preparat amb el mateix nom. S'hi
repartirà gratuïtament als socis i sòcies
i a totes les persones col·laboradores en el
proper número de la revista La Falzia. El catàleg
és el segon monogràfic i es podrà
adquirir a les llibreries i a la mateixa exposició
pel preu de dos euros.
Una oració per Camarena.
 A
les 20:45 h. de la vesprada, a l'església de
Llocnou de Sant Jeroni, va tindre lloc la dramatització
del text Oració reflexiva per Josep Camarena,
d'Ignasi Mora, a càrrec de Ximo Vidal.
L'acte va estar presentat per Miquel
Camarena, president del Col·lectiu Vall de
Vernissa; en ell s'intercalaren lectures de textos
extrets del llibre Josep Camarena i l'ocàs
del món rural, per part de diversos veïns
i veïnes de Llocnou; així mateix també
es feu lectura de diverses poesies del mestre, uns
pocs textos que Camarena solament havia tret a la
llum en comptades ocasions.
 El
text de l'escriptor gandià I. Mora va
tractar sobre la trajectòria del mestre, les
dificultats que va haver d'afrontar Camarena, com
qualsevol persona que volia fer reeixir la dignitat
de la història del nostre poble, etc. Les renúncies,
els sacrificis, els esforços, les actituds
en diferents moments de Camarena i del poble valencià
van passar per davant dels ulls dels assistents a
l'acte.
Ximo Vidal, actor i membre
de la companyia de Pluja Teatre, va interpretar un
text que havia suscitat una considerable expectació
i, a la fi, va provocar un gran aplaudiment entre
el públic de Llocnou i de tot aquell que s'havia
apropat d'arreu de la comarca.
EXPOSICIÓ
Josep Camarena,
història i paisatge.
 La
història i el paisatge sota la perspectiva
de Josep Camarena centren una exposició oberta
al 2n pis de la Casa de la Cultura Marqués
González de Quirós.
En ella es fa un passeig tant pels
paisatges explicats per Camarena -les terres de marjal
i de muntanya, la evolució dels conreus, etc.-
com per aquells més amagats a l'ull del públic:
aquells escenaris que Camarena bastí amb milers
de fitxes, documents, mecanoscrits, treballs inèdits
i publicats, que presenten la trajectòria d'aquest
homenot en els diversos camps en què s'hi va
endinsar.
 El
visitant s'hi insereix de ple en la conversa de Camarena
amb Ignasi Mora, tot recordant aquell viatge a la
Safor que l'escriptor gandià va portar al paper.
En aquesta mostra també s'hi
reflecteix el paper que va tindre Camarena en la creació
del Museu Arqueològic de Gandia, la ràdio
de l'institut laboral de Gandia, etc.
L'objectiu de l'exposició
és que la gent conega el treball real del nostre
mestre i que torne a passejar els paisatges -en continu
canvi- de la nostra comarca. L'exposició romandrà
oberta des del 16 d'octubre fins el 5 de novembre.
[Més
fotografies]
|
els nostres projectes,
els teus projectes
|
|
I Jornades
Josep Camarena |
Ecomuseu
"Vernissa Viu" |
|
 Comprova
com van anar les I Jornades Josep
Camarena
|
|
|
II Jornades
Josep Camarena |
Arxiu
de Cultura material i fotogràfic
(A.Cu.m. i Fotogràfic)
|
|
|
En aquest ambiciós projecte
s'inclouen els fons gràfic,
documental i etnològic
de la vall de Vernissa. A més,
duem a terme el recull
dels llibrets de festes, fotografies,
discursos de manteniment, etc. |
|
Carta
oberta pels castells de la Safor |
Edició
del web www.valldevernissa.org |
|
Unes pautes que caldria que seguiren
els nostres ajuntaments. Adhereix-te
|
Les notícies més
importants d'aquesta terreta de
la Safor, les activitats del Col·lectiu,
un tast poètic setmanal,
etc. |
|
La
Falzia, la veu dels pobles silenciosos |
Integrant
de la Plataforma pels pobles
de la Safor |
|
 Música,
història, esport, llengua,
cuina, patrimoni, premsa, etc.
d'allò més proper
a tu. Busca-la
|
Més de vint associacions
preocupades pels nostres pobles
ens hem unit per promoure una
Safor sostenible, on no desapareguen
els nuclis rurals tradicionals |
|
Conferències,
excursions, assistència
a diverses trobades i al Porrat
de Sant Macià, etc. |
Fòrum
Sant Jeroni |
|
Consulta l'hemeroteca
per fer un passeig per les activitats
del Col·lectiu. |
|
col·labores?
|
|
|
