Qui Som? Què fem? Falzia Contacta

Què fem? A.CU.M. i FOTOGRÀFIC | LLIBRES DE FESTES | FALZIA

ARTICLES ANTERIORS

LEVANTE-EMV (7-6-2004).

El món cultural i polític despedeix al professor.

El fèretre fou transportat entre corones dels ajuntament de Gandia, Llocnou i el CEIC Alfons el Vell.

©

S.S./M.P.
Tres gran corones de flors, una de l'Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, d'on era fill predilecte, una altra de l'Ajuntament de Gandia, on se'l reconegué com a fill adoptiu, i una altra del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, del qual era president d'honor, acompanyaren ahir al professor Josep Camarena en el seu darrer viatge. La imatge no podia ser més expressiva: els dos municipis de la seua vida i l'institut cultural i d'investigació més prestigiós de la comarca van voler arropar-lo al dolorós moment del comiat.
Al funeral per Camarena, celebrat a l'església de Crist Rei de Gandia, va acudir una bona nòmina del món cultural i polític de la ciutat. Tots expressaren el seu condol a la viuda, Emiliana Furió, i a les dues filles, Lilin i Irene.

Entre els assitents, els alcaldes de Gandia i de Llocnou de Sant Jeroni, José Manuel Orengo i Salvador Alarcó, respectivament, així com els representants de tots els partits polítics d'aquests municipis i d'altres ajuntaments de la comarca.
De l'àmbit cultural, cal destacar, entre altres, la presència dels escriptors Ignasi Mora, Josep Piera i Maria Josep Escrivà, encara que la representació més nodrida fou la de professors d'instituts de la Safor que compartiren anys de docència amb el finat. També van donar el seu darrer comiat a Josep Camarena representants de nombrosos col·lectius i associacions de la ciutat.
El professor i historiador va faltar la vesprada del dijous, i nombroses persones van passar per la capella que quedà instal·lada al tanatori Montdúver de Gandia.
(Tornar...)

REACCIONS

Gandia i la Safor estan de dol.

La xarxa de biblioteques de Gandia animar a llegir els seus textos com el millor homenatge.

©

Poques vegades com Josep Camarena un personatge aconsegueix reunir tanta unanimitat a l'hora de valorar una vida a la investigació i, sobretot, a compartir tan amablement els coneixements adquirits durant dècades. Camarena va ser, a més, un home del seu poble, Llocnou de Sant Jeroni, de la seua ciutat, Gandia, i de la seua comarca, la Safor, a la qual estimà i ensenyà a estimar; per aquest motiu, ahir foren moltes les persones que expressaren el seu dolor per aquesta pèrdua.
Des de tots els àmbits de la cultura i la política es va coincidir en aquestes paraules: "Gandia i la Safor estan de dol per la mort d'un home bo"; aquesta fou la composició més escotada entre els innombrables personatges públics que es referiren a la seua vida i obra.

L'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, va dir que Camarena "eixa excel·lent persona i professor gandià i saforenc", havia sigut "disfrutat pels seus alumnes i per tots els que l'han conegut", i va afegir que la seua mort és "una pèrdua importantíssima". Orengo va afegir: "No és un bon dia per a aquesta comarca perquè Gandia i la Safor han perdut a un dels seus fill més il·lustres".

El regidor de cultura, Joan Francesc Peris, va assenyalar al funeral: "Homes com Josep Camarena no moren, s'acaba la seua vida física, però la família deu saber que el professor està viu a l'arxiu, a la biblioteca, a la història i a la cultura de Gandia".
Pel Partit Popular, el portaveu, Ferran Mut, va dir que Josep Camarena "representa i és un símbol de la identitat de la Safor", i va afegir que "ell ens ha ensenyat a estimar i a formar part d'aquesta comarca". El líder del PP va destacar "a l'home, a la boníssima persona que fou, i al pedagog volgut per aquells que aprengueren d'ell".
En representació del PSPV, la regidora Liduvina Gil va dir que Gandia "ha perdut a un personatge extraordinari, a un erudit, un didàctic innovador i un fill adoptiu que aquesta ciutat plorarà durant molts anys".

Pel Bloc-EV, Josep Miquel Moya va parlar d'un home "compromés amb la seua comarca" i va afegir que, gràcies a ell, "Gandia i la Safor han arribat a tindre un considerable pes específic al País Valencià". Moya va qualificar al professor com un "homenot ple de modèstia que ens obliga a reconèixer-lo públicament".
Gabriel Garcia Frasquet, director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, institut del qual era president d'honor, també va mostrar el seu pesar i el de tota la comunitat cultural de la comarca per aquesta pèrdua.

Igualment, el Col·lectiu Vall de Vernissa, del qual era soci honorífic, va emetre un comunicat en el qual expressava que "la Safor i el País Valencià s'entristeixen davant de la pèrdua d'aquest historiador, gran i humil a la vegada".

Els ajuntaments de Llocnou de Sant Jeroni i Gandia, d'on era, respectivament, fill predilecte i fill adoptiu, expressaren també el seu condol.
En el cas de Gandia, la biblioteca general va començar a tributar-li ahir el seu homenatge mitjançant la publicació d'un díptic en el qual es resumeix la seua vida, les seues obres i les que parlen d'ell, totes elles disponibles per als lectors de la comarca, tant a les prestatgeries de l'antic Convent de Sant Roc com a la resta de les biblioteques de la xarxa municipal.
(Tornar...)

MANIFEST DELS CASTELLS -PREMSA: LAS PROVINCIAS

Vall de Vernissa reclama a Alfauir, Almiserà y Rótova que frenen el deterioro de sus castillos

© Paco Sastre

El Col.lectiu pide que las fortificaciones se den a conocer a través de los planes turísticos. El Col.lectiu Vall de Vernissa ha remitido un manifiesto a los Ayuntamientos de Rótova, Almiserà y Alfauir para que tomen medidas para frenar el deterioro de los castillos que se encuentran en sus términos. Reclaman que se actúe para garantizar su conservación y que después se incluyan en rutas turísticas.

A. ESCRIVÁ/ RÓTOVA

Los castillos medievales representan uno de los elementos claves como testimonios de épocas pasadas. Numerosos pueblos de la comarca de la Safor y de la Vall del Vernissa cuentan con uno de ellos como prueba irrefutable de la vida señorial que se llevaba en esas tierras. Sin embargo, el estado de conservación en el que se encuentran la gran mayoría no se corresponde en absoluto con la importancia histórica que poseen.

De ahí que el Col.lectiu Vall de Vernissa haya organizado durante todo el año, una serie de excursiones lúdico-divulgativas acerca de la existencia de estas construcciones, con la idea de darlas a conocer entre la población y llevarla hacia la concienciación de la importancia de conservarlos. Pero su actividad no se reduce a eso, y ahora han presentado por escrito un manifiesto en los Ayuntamientos de Alfauir, Almiserà y Rótova en el que reclaman oficialmente una intervención inmediata encaminada a la recuperación de las fortificaciones y la difusión de éstas entre la población.

©

La idea más inmediata es que se hagan las intervenciones mínimas para frenar el deterioro progresivo, y a partir de ahí, invertir en la conservación de los restos. Desde este colectivo aseguran que los Ayuntamientos son los responsables de incluirlos y protegerlos a través de sus normas municipales, y que el cumplimiento de éstas servirá como certificación de su voluntad a la hora de pedir las ayudas necesarias a la Generalitat, que debe proteger el patrimonio.

El manifiesto reclama la realización de estudio técnico para catalogar los restos y su entorno e integrar este procedimiento en las normas urbanísticas. Exige también solicitar de forma clara y reiterada a la Generalitat y otras administraciones la programación de las actuaciones necesarias para su rehabilitación.Una vez logrados estos objetivos, el castillo debería ser divulgado en el conjunto turístico de las poblaciones.

Por el momento han sido esas tres poblaciones las que han recibido el escrito. Pero desde el colectivo no se descarta que se haga lo mismo en otros municipios que cuentan también con restos de edificios amurallados en el interior de su término municipal. "Aún no sabemos nada, pero es muy pronto. Dependiendo de cómo veamos cuál es la reacción de los Ayuntamientos, nos plantearemos llevar la iniciativa a otros pueblos que también tienen castillos", señaló el vicepresidente de la agrupación y portavoz de la misma, Miquel Camarena.
(Tornar...)

CICLE DELS CASTELLS DEL VERNISSA

El Col·lectiu Vall de Vernissa presenta un "manifest dels castells"

El document presentat és el colofó al denominat "Cicle dels castells del Vernissa". Al document s'hi han adherit des d'un principi el GEMAS (Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor) i el CER (Centrte Excursionista de Ròtova).

TU TAMBÉ ET POTS ADHERIR! Què n'opines?

El manifest, titulat PROPOSTA OBERTA DEL COL·LECTIU VALL DE VERNISSA SOBRE ELS CASTELLS DE LA SAFOR, pretén ser una eina que ajude a les entitats locals a iniciar el procés de protecció dels monuments andalusins. El Col·lectiu no ha volgut deixar de banda la resta de fortaleses de la Safor i no descarta, degut a l'èxit de les visites realitzades a les del Vernissa, ampliar les excursions fins a completar tots els castells de la Safor. Així, acomplim l'objectiu de divulgar el nostre patrimoni, apropar-lo a la resta de la comarca i, alhora, mostrar la Safor als habitants del Vernissa.

Vet ací en què ha consistit el Cicle dels castells del Vernissa

Un moment de la conferència, amb l'explicació de Josep A. Gisbert Conferència "Sobre els castells de l'occident de la Safor: ...l'abandó d'un patrimoni ancestral" (Josep A. Gisbert).
Vilella, la primera fortalesa conquerida . 1a Excursió del Cicle dels castells del Vernissa.
La segona excursió del "Cicle dels castells del Vernissa" ens portà a Borró (Ròtova).
La darrera excursió del Cicle ens portà a la fortalesa de Palma (Alfauir). Reportatge gràfic.

Adhereix-te a...

Manifest: "Carta oberta sobre els castells de la Safor".


(Tornar...)

 


© 2004 El Col·lectiu Vall de Vernissa Qui Som? Què fem? Falzia Contacta
Contador Visites des de 2004.01.15 Website Dissenyat per ACTIV