ARTICLES ANTERIORS

La urbanitzadora del camp de Golf i 660 vivendes retira el projecte en negar-se Ròtova.

Més de 10.000 gràcies...

Amb les movilitzacions del Col·lectiu Vall de Vernissa, integrat dintre de la "Plataforma pels pobles de la Safor", s'aconseguiren més de 10.000 al·legacions, presentades als registres de Ròtova i Alfauir. A més nombrosos col·lectius presentaren les seues pròpies.

PREMSA DE GOLF SAFORENC

Nace la Plataforma pels pobles de la Safor. Recogida de firmas...	Levante-EMV (5-12-2004)
Crean una plataforma contra las macrourbanizaciones de la Safor.	Las Provincias (5-12-2004)	El Colectivo está integrado por nueve asociaciones culturales y mediambientales de distintos municipios de la comarca.
Grupos contra los campos de golf se integran en una gran plataforma	Levante-EMV (7-12-2005)	La Plataforma pels poblesde la Safor acudió a Pedreguer.
Els Verds del País Valencià, nou partit que integra Esquerra Verda i Els Verds, denuncia la destrucció del territori i del paisatge al voltant del convent de Sant Jeroni que suposarà la construcció de 600 vivendes i un camp de golf...
EU pìde al Consell que paralice el campo de golf de Alfauir	Levante -EMV (14-12-2004)
Entre el golf y el turismo rural.	El Pais (5-12-2004)	Partidos, ecologistas y asociaciones cívicas se movilizan en la Safor contra la construcción de tres macrourbanizaciones.
Plataforma pels pobles de la Safor presenta 10.000 alegaciones contra el campo de golf.	Levante-EMV (15-12-2004)	La agrupación ecologista está realizanbdo un proyecto alternativo para lfauir y Ròtova.
Alud de alegaciones contra los campos de la Safor. Más de 16.000 escritos rechazan los proyectos de Alfauir-Ròtova y Villalonga.	Levante-EMV (18-12-2004)
La urbanitzadora del camp de Golf i 660 vivendes retira el projecte en negar-se Ròtova.	Las Provincias (4-1-2004)	L'Ajuntament va aprovar diverses al·legacions en no contemplar els recursos hídrics i infrastructures. L'empresa parteix de zero amb un nou disseny que tocarà solament Alfauir però mantindrà la mateixa extensió.

MÓN CÍVIC

Es crea la "Plataforma pels pobles de la Safor".

El Col·lectiu Vall de Vernissa junt a un conjunt d'associacions comarcals s'han unit en una plataforma per a plantejar el problema de les macrourbanitzacions des d'una perspectiva global, comarcal i de País.

MANIFEST DE LA "PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR" CONTRA ELS PROJECTES DE MACROURBANITZACIONS.

La Plataforma pels pobles de la Safor és un vincle d'unió d'entitats i es constitueix amb l'únic fi de coordinar el treball de diverses associacions de caire comarcal en defensa del patrimoni, tant arquitectònic com mediambiental, els nostres nuclis rurals i, en definitiva, la nostra cultura.

D'inici, la present plataforma està formada per les associacions següents:

- Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor.
- Col·lectiu Baladre (Vilallonga).
- Grup Ecologista Samaruc- Ecologistes en acció.
- Associació Cultural Bresca (Vilallonga).
- Associació Cultural la Goleta (Xeraco).
- Col·lectiu Vall de Vernissa.
- Centre Excursionista de Ròtova.
- Fundació Casal Jaume I.
- Colla Correfocs de Vilallonga.

Els nostres pobles, la nostra cultura.

La Plataforma pels pobles de la Safor, davant els projectes que han aparegut recentment a la nostra comarca referents a macrourbanitzacions i camps de golf, vol manifestar:

- que els projectes redactats recentment a diversos indrets de la Safor contenen un seguit de punts en comú, com l'agressió al medi ambient, al patrimoni en alguns casos i a les nostres poblacions.

El nostre medi natural, tan escàs i amenaçat a la nostra comarca, és un bé del qual devem tindre cura perquè suposa el nostre hàbitat i forma part de la nostra més ancestral relació amb el món. La diversitat del nostre paisatge natural esdevé un actiu que hem de saber conservar. El Pla de la Font de Vilallonga i la vall del Vernissa són un bon exemple d'això.

Pel que fa al patrimoni amenaçat, cal destacar un dels símbols de la Safor, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, l'entorn del qual està en continua degradació degut a les actuacions dels municipis del voltant.

Per últim, caldrà destacar que la fesomia dels nostres nuclis rurals és inherent al caràcter valencià i mediterrani del nostre poble. No podem permetre que uns pocs desvirtuen el curs natural del seu creixement. Per això, aboguem per un desenvolupament sostenible, concepte totalment enfrontat als projectes presentats.

- aquesta especulació i urbanització dels nostres paratges no pot ser designada amb el terme "turisme", perquè no es correspon amb el que aquest concepte comporta. La qualitat de vida no es pot entendre si hipotequem el medi en què vivim. No es pot presentar un model agressiu de construcció com a alternativa al turisme de "sol i platja" ni afirmar que el model cultural no dóna resultats, quan aquest en cap moment ha estat planificat a nivell comarcal i, per tant, no ha pogut esdevindre una vertadera alternativa.

Els projectes presentats no busquen crear una font d'ingressos contínua i estable sinó, més aviat, a curt termini i de manera breu i fugissera. A la llarga, en canvi, aquest procés provocarà el deteriorament de l'entorn i dels mateixos nuclis, suposarà un increment dels impostos per als ciutadans i anirà en detriment de la seua qualitat de vida.

No podem permetre que, en nom d'un esport com el golf, es construesquen unes infrastructures que es justifiquen pel desig de lucre d'aquells que les promouen. Els camps de golf són meres excuses per tal d'urbanitzar de manera massiva el territori i, així, obtindre uns guanys ràpids.

- les macrourbanitzacions projectades amenacen el ja difícil problema de disponibilitat de recursos naturals i d'aigua que patim a les nostres terres. La seua construcció, per tant, portarà inevitablement al seu esgotament, del qual tots resultarem perjudicats.

- la Plataforma pels pobles de la Safor aboga per un creixement raonat i sostenible dels nostres nuclis rurals; per la conservació de la seua fesomia com a tret identitari dels valencians; per un turisme cultural i d'oci respectuós amb el medi ambient, que potencie el béns arquitectònics i naturals com un actiu inel·ludible i central; aboguem per una gestió dels recursos responsable i, per últim, per una potenciació dels trets que ens són propis -la nostra cultura: la nostra llengua, els nostres esports autòctons, els nostres nuclis rurals, etc.

De tot això tenen la última paraula els nostres polítics, per la qual cosa són i seran els responsables de la comarca que creen o consentisquen. La Plataforma pels pobles de la Safor actuarà enfront d'aquestes agressions a la nostra comarca, informant, conscienciant i mobilitzant la població, alhora que intervindrà en els procesos d'al·legacions que calga. Així mateix, fa un crida a les associacions de la Safor per què se sumem al projecte de comarca que volem.

La Safor, 25 de novembre de 2004.

NOTA DE PREMSA

Els Verds del País Valencià manifesten el greuge al medi ambient i al patrimoni en el projecte de macrourbanització i camp de gol d'Alfauir i Ròtova.

Els Verds del País Valencià, nou partit que integra Esquerra Verda i Els Verds, denuncia la destrucció del territori i del paisatge al voltant del convent de Sant Jeroni que suposarà la construcció de 600 vivendes i un camp de golf en Alfauir.

Joan-Francesc Peris, portaveu en la comarca d’Els Verds del PV, nou partit resultat de la unió de les forces ecologistes valencianes, Esquerra Verda i Els Verds, considera inadmissible el projecte presentat per la promotora Vernissa Golf d’un programa d’actuació integrada urbanística en els termes d’Alfauir i Rótova, que suposarà la construcció de 660 vivendes i un camp de golf.

Peris manifesta: “Aquesta actuació, junt a les previstes en Vilallonga i Palma i altres possibles que no tardaran en anunciar-se, suposa l’acceleració del model econòmic purament especulatiu que està imposat en els darrers anys en el conjunt de la comarca de la Safor. Assistim, ja sense cap complex, a l’atac final al territori de la comarca, un dels sòls agrícoles més valuosos d’Europa, per assegurar uns guanys ràpids, a costa de posar en perill el futur de les properes generacions de saforencs.”

Per al dirigent saforenc dels Verds valencians, “urbanitzar amb un sols programa per obtenir 600 vivendes, més de mil cinc-centes persones, en un poble com Alfauir, que compta actualment amb 400, variarà completament no solament el paisatge, el que no es poca cosa, sinó completament l’estructura social, cultural, econòmica tradicional de la població”.

També ha manifestar que Vernissa Golf serà el cop de gràcia per a l’entorn d’un dels valors més importants del patrimoni cultural dels valencians, el Convent de Sant Jeroni de Cotalba, ja fortament deteriorat per la urbanització de Rótova, l’autovia del Morquí i la Planta de residus sòlids d’Ador.

Els Ajuntaments de Rótova i Alfauir, governats pel PP i el PSOE respectivament, haurien de reflexionar si estan legitimats per esgotar els seus millors recursos territorials i culturals en una decisió que serà irreversible.

Des d’Els Verds del País Valencià, digué el dirigent ecologista, saludem les iniciatives i plataformes cíviques que estan sorgint per a mobilitzar la ciutadania dels pobles de la Safor en contra de l’agressivitat de les urbanitzadores i també de la pasivitat, quan no coincidència de molts regidors i regidores del PP i del PSOE amb aquest insostenible i injust model de creixement completament depredador i ens sumem activament a la crida a presentar milers d’al.legacions contra aquest projecte i tots aquells semblants.

A més, Joan-Francesc Peris, que és regidor a Gandia, es va mostrar molt crític amb els socialistes quan va dir que “des d’Els Verds del País Valencià demanem a l’executiva comarcal del PSOE de la Safor, partit amb el que compartim govern municipal en poblacions com Gandia i Benirredrà, que valore els impactes negatius de tot tipus que tindrà en la població d’Alfauir el projecte de Vernissa Golf i comprove si es eixe el model de desenvolupament de les poblacions rurals al que aspiren aquelles persones que esperen una alternativa progressista i d’esquerra a la política econòmica i territorial del PP. No es pot parlar de sostenibilitat i votar als Ajuntaments programes urbanístics com aquest”.

ORDENACIÓN DEL TERRITORIO

El área de la Safor que obtuvo ayudas al desarrollo rural tendrá 4 campos de golf.

La zona del Serpis-Vernissa recibió 2,4 millones de la Unión Europea hace dos años. Los planes de Villalonga y Alfauir suponen un impresionante incremento demográfico.

S.S., Gandia.
Hace sólo dos años, el entonces director de la Agencia Valenciana de Turismo, Roc Gregori, se congratulaba en Rótova de un plan de ayudas al desarrollo rural que la Generalitat Valenciana había aprobado para la zona enclavada entre los cauces de los ríos Serpis y Vernissa, en la comarca de la Safor. En total eran 2,4 millones de euros aportados por la Unión Europea a repartir entre Llocnou de Sant Jeroni, Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Ròtova, Alfauir, Palma de Gandía, Ador y Villalonga. Gregori dijo que uno de los objetivos fundamentales consistía en mantener "la ruralidad" y saber explotarla como atractivo turístico.

Pero los municipios del Serpis Vernissa, considerados entonces una zona con problemas de desarrollo, han caminado por otros derroteros y dos años después de aquellas ayudas se vislumbra una explosión urbanística y demográfica sin precedentes. Esa explosión tiene como argumento principal la construcción de campos de golf que, en número al menos de cuatro, ya están planteados. De la supuesta ruralidad se ha pasado a urbanizaciones y turismo de élite que cambiaran no sólo la fisionomía, sinó también la actividad económica de buena parte de sus habitantes.
La mayoría de propietarios de los terrenos afectados por los cuatro grandes proyectos urbanizadores no ocultan su satisfacción por poder vender la hanegada de naranjos a un precio que oscila, según los casos, entre 18.000 y 30.000 euros. Cantidadesasí no se consiguen en varios años de explotación agrícola en un sector, en naranjero, sumido desde hace tiempo en una crisis permanente. Este hecho condiciona mucho la posición de los ayuntamientos que, al margen del criterio que mantengan sobre los siempre polémicos campos de golf, siempre acaban cediendo a la presión de propietarios para convertir los terrenos agrícolas en urbanizables y hacer posibles los proyectos.

De 4.000 a 20.000 habitantes.
Si, como se apunta, los planes acaban llevándose a cabo, esa zona del interior sur de la Safor modificará para siempre su estructura urbana y económica. En Alfauir donde se presentó el primer proyecto, el campo de golf y las 600 viviendas anejas harán que la poblaciónpase de los 300 habitantes acutales a cerca de dos mil. En Villalonga, donde se ha presentado un proyecto con dos campos de golf sobre dos millones de metros cuadrados, la previsión es construir más de cinco mil viviendas. La localidad, que roza los cuatro mil habitantes, podría cuadruplicaro quintuplicar su censo en pocos años, alcanzando incluso los 20.000 habitantes. En Palma de Gandía aún no se ha presentado el proyecto, pero la previsión es actuar sobre cerca de un millón de metros cuadrados. Siguiendo parámetros normales, se podrían construir más de mil vivviendas en un municipio que cuenta con 1.600 habitantes en la actualidad.

Además, varios ayuntamientos de la zona, como Villalonga, Ador, Palma de Gandía, Ròtova y Llocnou de Sant Jeroni, también impulsan, simultáneamente, la construcción de polígonos industriales, otro hecho que va en dirección opuesta a la potenciación de la ruralidad y de las actividades económicas tradicionales, entre ellas la agricultura, que fue el objetivo fundamental de las ayudas de la Unión Europea recibidas hace dos años.

(Tornar...)