ARTICLES ANTERIORS

OPINIÓ

"Urbanisme salvatge: l'atac dels clons arriba a La Safor".

La febre urbanitzadora està arribant darrerament a nivells d'accel.leració pròxims a la histèria. La qüestió té el seus precedents. Per una banda, el desenvolupament desordenat dels anys seixanta i, més recentment, el model de construcció massiva assajat a la comarca de La Marina. Constituïen els dos, (especialment el darrer, per haver-se portat a terme, sense massa entrebancs, en temps democràtics) exemples perillosos d'un urbanisme desordenat o salvatge, veritable amenaça fantasma, que finalment ha entrat en acció. Ara es tracta d'urbanitzar tot el País. La costa (el que queda d'ella) i l'interior, pobles grans i menuts, el pla i la muntanya, les marjals i el secà. Urbanitzacions amb camps de golf, camps de golf amb urbanitzacions. Plans tallats tots pel mateix patró que, com un autèntic atac dels clons, han invadit tot el territori valencià, constituint una ofensiva destructora de nivells impensables en una Europa suposadament civilitzada. L'atac atropella el dret de les futures generacions, que fa 25 anys proposava Hans Jonas, segons el qual els nostres descendents, fins i tot encara no concebuts, tenen dret a heretar un medi i un entorn mínimament dignes i viables, és a dir, allò que garantitzaria un desenvolupament sostenible.

L'allau de plans és tan brutal que resulta difícil fer-se una idea de conjunt. Per començar, ¿algú, en alguna conselleria, sap quines són les dimensions exactes de la burrada urbanística en marxa? ¿en quins plans d'ordenació s'inclouran les urbanitzacions? ¿com donaran de beure a tanta gent? ¿quin serà l'impacte humà sobre la societat valenciana? ¿i l'impacte ambiental? ¿i l'econòmic?. Ells, els administradors, si ho saben ho haurien de dir. En cas contrari, caldria declarar-los irresponsables i demanar la seua dimissió i portar-los al jutjat. Els altres, els promotors no parlen mai d'això, no els interessa. Simplement van fent i quan no deixen pedra sobre pedra, se n'aniran a un altre lloc i ens deixaran el residu, l'estopa d'allò que havia estat un bon País per a viure, allò que tal volta amb un punt d'exageració orgullosa havíem batejat com "el rovell de l'ou".

La barbàrie urbanitzadora està suplantant l'autoritat pública responsable de l'ordenació del territori i subtituint-la per la voluntat dels promotors privats, ha deixat indefensos els propietaris front els especuladors, que realitzen al seu favor una autèntica expropiació forçosa del sol, ocasiona un desequilibri de l'economia valenciana abocant-la al monopoli perillós de la construcció, hipoteca el territori i els seus recursos per a les generacions futures, entrebanca la reconversió agrícola i industrial per l'efecte paralitzador del negoci fàcil i, finalment, deteriora la qualitat de vida per l'excés de població i el creixement insostenible (llegiu Torrevella amb un urbanisme tant massiu i fora de control que ha acabat amb el terme municipal i on les màfies i la delinqüència són les veritables autoritats de la zona). Quan ens adonarem haurem venut la gallina dels ous d'or i damunt viurem pitjor.

Els recents projectes de macrourbanitzacions a Villalonga, Alfahuir, Tavernes, La Font etc., són una manifestació més de l'allau general que ompli el País Valencià, amenaçant en trencar definitivament el precari equilibri econòmic i paisagístic de la comarca de La Safor. Fins i tot, la irrupció de Bancaixa en la pugna immobiliària especuladora afegeix un element de sarcasme per part d'una entitat, estatalitzada pel poder polític, que ha perdut el nord de la seua projecció social primigènia. L'excusa d'un Parc Tecnològic és un esquer que a ningú no pot enganyar. La Safor, com les altres comarques valencianes, es troba desarmada com a territori unitari, donat que les distintes administracions que han ostentat el govern valencià no han tingut cap voluntat d'afrontar el fet comarcal i dotar de veritable poder les mancomunitats (el nou estatut tampoc no sembla que vaja a posar remei). Estem pitjor que estàvem fa 20 anys. Un localisme municipal tronat, sense cap pla general d'ordenació comarcal o supracomarcal que el coordine i una especulació privada permesa (o estimulada inclús) per les actuals autoritats de la Generalitat. Sols des d'eixa perspectiva, es pot entendre la moratòria d'un any que ha permés i instigat la cursa enfollida dels PAI presentats a tot arreu del País, per eludir els entrebancs de la nova llei que ara entrava en vigor. ¿Viuran millor els habitants de Villalonga amb 5000 cases més? ¿Com es pot concebre que de sobte es presenten a La Valldigna dues macrourbanitzacions (la de Bancaixa i la de Massalari) que regiren greument el recentment aprovat PGOU? ¿Per què necessita Tavernes tres camps de golf i vora 8000 vivendes? ¿Per què Bancaixa, la Generalitat, el govern municipal o tots tres a l'hora no van plantejar, per exemple, un parc Tecnològic d'investigació i reconversió agrícola a Tavernes, inserit al seu Pla General i consensuat amb els grups municipals? Probablement perquè això no seria prou negoci per als especuladors. Quan el conseller Blasco diu que el cicle de la taronja s'ha acabat està convidant els agricultors a vendre les terres al millor postor. El PP local, des del poder o l'oposició predica el mateix, i així, l'alcalde de Tavernes justifica les macrourbanitzacions insostenibles per resoldre la crisi agrària, mentre el PP d'Oliva recull signatures per desprotegir sol agrícola al nou PGOU. El discurs és el mateix, es tracta que els agricultors deixen de ser-ho, (mort el gos, s'ha acabat la ràbia), una forma ben dràstica de resoldre definitivament el problema citrícola.

Totes estes consideracions i altres són les que han conduït al Consell General del CEIC Alfons El Vell a redactar un llibret, que sota el títol especulació urbana, territori i model econòmic, intenta reflexionar sobre una situació perillosa, que ens pot fer desaparéixer com a poble mínimament cohesionat, convertint el País Valencià i La Safor en una caricatura grollera d'un microcosmos amable que ha costat moltes generacions de modelar. Aquestes inquietuds són també les que mouen els ciutadans a organitzar-se i a manifestar el seu desacord respecte la desenfrenada destrucció i expoliació del territori, del patrimoni paisagístic, de la riquesa agrícola, de la propietat privada i del benefici comú. La coordinadora pels pobles de La Safor és un exemple i una esperança, com ho és l'oposició creixent a l'urbanicidi de Tavernes, com ho és a La Ribera el Xuquer viu o com són tots els Salvem del País. Ni tan sols es barallen qüestions ideològiques, es tracta simplement d'hi vore's un poc més enllà del nas. El moviment opositor, amb totes les contradiccions que es vulga (vejau l'article recent d'Ernest Garcia al LEVANTE-EMV), ha començat a caminar (primer ho va fer a La Marina). Es tracta de salvar El País Valencià de lladres, botxins i tirans.

L'administració pública de la Generalitat Valenciana té una responsabilitat màxima en reconduir la situació, però seria desitjable un ampli consens de totes les forces polítiques, intra i extraparlamentàries, sectors socials i cívics per tal d'establir un mínim model de desenvolupament sostenible que recupere l'equilibri i ature l'espiral de voracitat en què s'ha convertit el mon urbanístic al nostre País i a La Safor. Caldria aturar qualsevol PAI o iniciativa presentada els darrers mesos mentre aquest model no es pose en marxa i els distints PGOU d'àmbit general, comarcal i local ordenen el territori del País Valencià.

TERRITORI

Més d'una vintena de plataformes d'arreu del País Valencià signen el "Compromís pel territori".

La Plataforma pels pobles de la Safor, adHerida al mateix des de l'inici, el va presentar el passat mes a la seu de la Mancomunitat de la Safor, a Gandia.

De més a més, la nova associació "Valldigna sostenible. Fòrum ciutadà" se suma a la resta d'associacions comarcals que formen La Plataforma pels pobles de la Safor.

COMPROMÍS PEL TERRITORI

NOSALTRES, CIUTADANS I CIUTADANES, en el nostre propi nom, així com els col·lectius, organitzacions i entitats cíviques que s'adhereixen,

CONSCIENTS DE LA GREU SITUACIÓ DEL TERRITORI VALENCIÀ: constants agressions al medi ambient, especulació de la terra i de l'aigua, destrucció del paisatge, de la natura i del patrimoni cultural. Això com a conseqüència d'una economia basada en la construcció i en la producció de l'oci, en detriment de sectors com ara la indústria i l'agricultura, i tot amb l'exclusiva finalitat del benefici particular immediat, sense cap benefici social, i en manifesta hostilitat cap a l'opinió ciutadana.

ENS COMPROMETEM, DE FORMA CORRESPONSABLE, a la defensa del territori i dels seus recursos contra aquestes agressions, en demanda de mesures que, en un marc de polítiques socials avançades, subordinen l'economia a les necessitats reals de la població, deixant de potenciar turisme i construcció com activitats primordials, racionalitzant la indústria i endreçant el treball del camp. El nostre compromís s'estén a la demanda de vies efectives de participació ciutadana en tots els àmbits de l'Administració, i més concretament en els processos que afecten projectes urbanístics, infrastructures, actuacions sobre el medi i ordenació del territori.

CONSEQÜENTMENT, EXIGIM a les Administracions locals, autonòmiques, estatals i europees, en els àmbits que els corresponga:

La no aprovació, la suspensió o la paralització de projectes, urbanístics o no, que no acrediten o no hagen acreditat la suficient transparència informativa, així com els requisits d'acord previ amb els ciutadans afectats i d'àmplia acceptació social, tant en els objectius concrets del projecte com en el seu impacte ambiental i cultural.

Una nova normativa legal, elaborada amb la participació ciutadana, que tinga com a objectius clars frenar l'especulació i primar la protecció del medi, del paisatge i del patrimoni cultural sobre els objectius concrets dels projectes, i que, a més, procure vies efectives de participació ciutadana. Fins l'aprovació d'eixa normativa ha de quedar en suspens la tramitació o l'execució de qualsevol projecte que afecte de forma important el territori.

L'obertura d'un ampli debat social amb l'objectiu de delimitar les línies mestres d'un model territorial, social, econòmic i energètic que responga a les necessitats reals de la població, racionalitze els sectors productius, limite l'activitat urbanística, impedesca l'especulació, protegesca i respecte de forma efectiva el medi natural i el patrimoni cultural, i fomente l'ús racional dels recursos naturals i energètics.

PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI. ATUREM LA DESTRUCCIÓ PER A PENSAR EL PAÍS QUE VOLEM. PEL NOSTRE FUTUR, DEFENSEM EL TERRITORI

TERRITORI

Ròtova presentà els darrers dies de moratòria de la LOTPP un PAI a Conselleria sense aprovar-lo al plenari local.

El Col·lectiu Vall de Vernissa i el Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor (GEMAS), ambdós a la Plataforma pels Pobles de la Safor, demanen en diverses al·legacions que la corporació municipal de Ròtova desestime l'esmentada proposta i altres similars almenys mentre no entre en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV), la qual substituirà l'actual Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de la Comunitat Valenciana (LRAU).

De manera molt hàbil, Construcciones Avilés ha iniciat la tramitació del PAI uns dies abans que arribara a termini la moratòria d'un any existent en l'aplicació d'alguns articles de la llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) amb la qual cosa s'eviten certes "dificultats" que beneficien al ciutadà però dificulten l'aprovació dels PAIs.
Pròximament serà aprovada la Llei Urbanística Valenciana, legislació que substituirà la polèmica LRAU que tantes crítiques y litigis està provocant. Per tots es sabut que inclús n'ha sigut denunciada davant la Unió Europea pels milers d'afectats.

Amb l'esmentat canvi de legislació es pretén corregir els efectes negatius de la LRAU i d'aquesta manera evitar els abusos urbanístics que s'estan produint principalment pels agents urbanitzadors sobre els propietaris dels terrenys afectats. Amb la LUV es pretén augmentar les garanties dels propietaris afectats, amb la qual cosa canvia substancialment a indefensió de la situació actual.
Des d'ambdues associacions, es defén que l'ajuntament es deu als propis ciutadans i ha de vetllar expressament per ells a fi d'evitar qualsevol actuació que altere negativament e irreversible tant el medi físic como el medi social. Seria lamentable que l'ajuntament de Ròtova fóra un més de los molts ajuntaments que estan accelerant l'aprovació de PAIs com el que és objecte d'aquesta al·legació amb la finalitat d'evitar la futura Llei Urbanística Valenciana.

Incompliment de la Llei 3/1995 de Vies pecuàries.

El "Camí Reial de Xàtiva" és un camí que travessa la trama urbana de Ròtova i que es veurà afectada tot just a l'eixida, en direcció oest, d'aquest municipi. A més, hem de tindre en compte que ja s'han produït diverses destruccions en el traçat del mateix, a l'altura del polígon industrial del municipi.
L'esmentada via de comunicació té una doble vessant: la històrica, com a via de comunicació utilitzada almenys des de l'època romana entre Xàtiva i Dénia i la mediambiental, com a via pecuària.

A la vista de la documentació a informació pública hi ha un clar incompliment de la Llei 3/1995 de vies pecuàries, pel que fa als tràmits i requisits que s'han de complir per a modificar el seu traçat. Tal com s'exposa en l'Art. 11 de la llei 3/1995 es podrà variar el traçat d'una via pecuària per interés particular de forma excepcional i de forma motivada.
En aquest cas les modificacions proposades ho són clarament per interés particular perquè la redacció del Pla Parcial és d'iniciativa privada.
En cap moment es motiven eixes modificacions de traçat, ni es justifiquen els nous traçats i, per tant, tampoc podem jutjar si ells són idonis, requisits tots ells que s'arrepleguen en l'apartat 1 de l'art. 11 citat. En qualsevol cas dubtem de la idoneïtat d'una actuació que afecte l'esmentada via.
S'han incomplit els requisits mínims en l'apartat 2 del mateix article, perquè no consta ni en expedient ni en la realitat que s'hagen fet consultes prèvies sobre la modificació del traçat a les organitzacions agràries i a les organitzacions de defensa del medi ambient.

Altres punts que discuteix el Col·lectiu:

Solament l'empresa que ha presentat el projecte o un altra semblant, té la capacitat d'urbanitzar tot el projecte complet: urbanització i construcció de blocs.

En el moment present, donada la quantitat de superfície urbanitzada i sense edificar existent a Ròtova a la que podem afegir la requalificació de Les Eres i la zona del cementeri, resulta totalment innecessari seguir augmentant la superfície urbanitzada. No s'entén la pressa en requalificar i urbanitzar si no és des d'una perspectiva especulativa de guanys ràpids tant per a l'agent urbanitzador com per a l'ajuntament.

El projecte preveu la inclusió de la zona verda pública dintre de la zona d'afecció de l'autovia, una part del PAI que, a banda de la inseguretat que crearà, anirà en detriment de la qualitat de vida de les persones que desitgen fruir d'aquesta, a més es pot veure greument afectat en futures ampliacions de l'autovia.
Segons el projecte, "La solución propuesta se articula entorno a un nuevo vial principal paralelo a la antigua travesía y situado aproximadamente sobre la línea de protección de la autovía. Entre este vial y la autovía se proyecta una zona verde recorrida en su totalidad por un paseo peatonal y con varias zonas de juego que se remata en una barrera anti-rudo..." (pàg. 4).
De més a més, resultaria un greuge important per a la salut dels habitants si s'aprovara, si tenim en compte les advertències del mateix projecte: "Por lo que se refiere a las zonas verdes, aunque la mayoría se encuentran dentro de la zona de protección de la autovía, por tanto, no serían computables a los efectos reglamentarios, su situación dentro del conjunto urbano y el tratamiento previsto para la misma, hacen prever una amplia utilitzación de las mismas no sólo por la población del sector sino por la del resto del municipio..."

AGENDA 21 LOCAL:

Que estem esperant que en els propers mesos aparega un informe que diagnosis que la situació socioambiental del municipi de Ròtova, elaborat pels tècnics de l'Agenda 21. Per això mateix, demanem que qualsevol planificació a Ròtova es base en aquesta diagnosi. Si hem pres el camí de l'Agenda 21, no ens podem burlar d'aquests mecanismes ni buscar dreceres que l'eludisquen.
Que l'esmentada auditoria dotarà al municipi d'una ferramenta eficaç, concreta i operativa, per a afavorir un desenvolupament que siga compatible amb la utilització sostenible dels recursos, per la qual cosa es convertirà en un instrument base de planificació municipal.

[Text del PAI en la publicació del DOGV].

PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR

Més de mil persones rebutgen a Vilallonga l'especulació urbanística.
La Plataforma pels pobles de la Safor reclama en un manifest un model de creixement menys destructiu.

Més de mil persones es van manifestar el dissabte dia 25 de juny a Vilallonga contra els projectes que estudien diversos ajuntaments al voltant de la construcció de grans urbanitzacions, amb camps de golf inclosos. Sota la consigna "contra la ofensiva especulativa a la Safor", veïns, polítics, ecologistes i demés uniren les seues veus per a protegir el paisatge.

A. Escrivà. Vilallonga.

Vilallonga es va quedar petita. Més d'un miler de persones va abarrotar els carrers d'aquesta localitat de la Safor amb un crit compartit: no als camps de golfos", "prou de formigó", "un altre urbanisme és possible". La comarca es volcà en la manifestació convocada per la Plataforma pels pobles de la Safor en protesta per l'allau de macroprojectes urbanístics que, "sota l'excusa dels camps de golf, preveuen edificar milers i milers de xalets".

Amb aquesta consigna per davant i el lema "Contra l'ofensiva especulativa a la Safor", les poc més de 40 associacions que conformen la Plataforma, veïns de Vilallonga i de la resta de municipis, representants polítics i ciutadans en general mostraren ahir la seua postura totalment contrària a aquest tipus de projectes.
Mostraren, a més, el seu recolzament diverses agrupacions veïnals i de pares d'alumnes, grups ecologistes i culturals, el sindicat CGT i partits polítics. No faltaren agrupacions d'altres comarques properes i les plataformes Xúquer Viu, Kontra l'Alta Tensió o Salvem l'Horta, entre altres.

A més de les reivindicacions que podien llegir-se a les pancartes i samarretes i escoltar-se als crits dels assistents, com és habitual en aquest tipus d'accions, al final es va llegir un manifest.

En el text es va parlar d'una "clara ofensiva especulativa i una intenció de destruir el territori"; va fer referència a la sequera i va qualificar d'hipòcrita la postura d'alguns governs que demanen aigua mentre construeixen sense límits.

La marxa, que va arrancar des del Passeig de l'Albereda de Vilallonga, va començar a les 18:30 h i va trancórrer amb una total normalitat, tal i com pretenien els seus organitzadors, els quals a més comptaven amb gent que controlava el desenvolupament d'aquesta. No va fer falta un dispositiu especial de vigilància, que des d'un principi no fou previst per part del Consistori de la localitat. Sols hi hagué el servei normal de policia. El recorregut es va caracteritzar pel bon comportament dels manifestants en un ambient de protesta al mateix temps que festiu. La música de la dolçaina va acompanyar durant les dues hores, hi hagué diverses muixerangues o figures humanes, i tots finalitzaren a la plaça de l'ajuntament, que va quedar completament abarrotada.

Allí, a més del text de l'agrupació, es van llegir altres reivindicacions com la de la Plataforma Kontra l'Altra Tensió de la Valldigna. "Ha sigut un èxit. Ha vingut de totes parts. Esperem que açò faça reflexionar ara els governs", explicà un portaveu de la plataforma, Voro Juan.

PP i PSPV no es van manifestar.

A pesar de la intenció de l'organisme convocant de la marxa a Vilallonga -que buscaven la màxima participació- faltà l'assistència de membres de les forces polítiques majoritàries, PP i PSPV.
Fa una setmana la Plataforma va remetre una carta convocant totes les forces polítiques a una reunió explicativa. A pesar d'això, solament acudiren portaveus del BLOC, Els Verds, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. Aquestes quatre formacions realitzaren una roda de premsa conjunta en la qual expressaren públicament la seua adhesió a la concentració.

Capçalera de la manifestació	Els Verds- Esquerra Ecologista del P.V.
Els Verds del País Valencià	Bloc Nacionalista Valencià
Esquerra Repúblicana del País Valencià	Plataforma Kontra l'Alta Tensió
Xúquer Viu	No a la línia d'alta tensió de Barxeta

Segons els portaveus que sí secundaren la protesta, l'explicació és senzilla: diversos ajuntaments de la Safor governats pel PP i PSPV estudien projectes de macrourbanitzacions i camps de golf.
Un dels primers fou el d'Alfauir, on l'alcadessa del PSPV, Providència Martínez, respalda el projecte presentat. A Vilallonga, el primer edil popular, Juan Ros, està en aquesta mateixa situació.
L'alcalde de Palma, el socialista Joan Sapena, té sobre la taula un pla urbanístic d'aquestes característiques. A Simat de la Valldigna, el PSPV ha previst en el seu Pla General d'Ordenació Urbana un camp de golf, encara que pel moment no hi ha projecte presentat. Per últim l'alcalde del PP de Tavernes, Eugeni Pérez, defén dos plans urbanístics.
(Font: Las Provincias.)

Moltes gràcies a totes i tots els qui heu participat!

(Tornar...)