|
ARTICLES ANTERIORS
PREMSA (LAS PROVINCIAS: 14-06-2006)
UNA NOTÍCIA INTERESSANT:
"La superficie
urbanizada ha crecido un 50% en la Comunitat en algo
más de una década".
[Llegiu
la notícia]
www.valldevernissa.org
22.000 gràcies.
Gràcies per cada lectura, cada
correu, gràcies pel compromís. El web
del Col·lectiu arriba a les 22.000 visites.
Us portem a tots al "cibercor".
PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR
Cami d'Ítaca
va ser presentat a Gandia dins d'una taula redona
amb plataformes de la comarca.
 La
presentació Camí a Ítaca
va comptar amb la presència dels coautors Oleguer
Presas i Roc Casagran Els escriptors van convindar
a participar en la presentació a diferents
plataformes de la comarca: Associació de Músics
i Cantants del País Valencià, Plataforma
pels pobles de la Safor, Col·lectiu Vall de
Vernissa, Plataformes Contra l'Alta Tensió.
L'acte es va iniciar i cloure amb l'actuació
de Pau Alabajos i els músics furtius. Finalment
i als jardins de la Casa de la Marquesa la "Muixaranga
la Construcció" va aixecar dos castells
i els autors van signar llibres als assistents.
Hi fou presents també
la colla de dolçainers de Bellreguarg.
Redacció - Gandia (La Safor)
A les 20:00 h i amb el saló
d'actes del Palau de la Marquesa (Gandia) ple de gom
a gom, començava la taula redona en la que
van participar els autors del llibre, Pau Alabajos
(Col·lectiu Ovidi Montllor), Xavi Ródenas
("Pels pobles de la Safor) que feia de moderador,
Jordi Puig (Col·lectiu Vall de Vernissa) i
Vicent Company (Plataformes Contra l'Alta Tensió).
L'acte es va iniciar i cloure amb peces del disc de
Pau Alabajos "Futur en venda", que va intervenir
en la taula redona.
Oleguer i Casagran destacaven,
després d'una lectura sentida i personalitzada
del poema de Kavafis "Ítaca"; que
pertanyem a un país sense símbols i
que aquests són necessaris, "Ítaca",
simbolitza l'horitzó on volem arribar, i en
aquest camí o Ítaca el que importa no
es arribar-hi, es tracta d'aprendre quelcom a cada
passa que hi fas. Tots dos van manifestar el seu compromís
personal amb diferents col·lectius i plataformes
de Sabadell (on viuen tots dos).
Oleguer, explicava que havia intentat
expressar amb sentiments i emocions, el xoc emocional
que havia significat el guany de la seva primera lliga
en el Barça. Comentava els temes reflexius
que hi havien al llibre: la multiculturalitat al Barça,
el tema de la manca d'habitatge per a joves i els
seus motius, l'anorèxia, la llengua i la cultura
...i afirmava "al llibre exposem la nostra visió
del mon, i apuntem alguns trets reflexius"...
"l'èxit a la vida es sentir-se bé
un u mateix".
Jordi Puig (Col·lectiu
Vall de Vernissa) feia una exhaustiva anàlisi
d'aquesta vall, dividida físicament per una
autovia i amenaçada per diferents projectes
especulatius (camps de Golf i urbanitzacions). Puig
demanava crear un pacte entre els pobladors i el medi,
per tal de frenar la barbàrie mediambiental
que ens ve damunt.
 Vicent
Company (Plataformes Contra l'Alta Tensió),
en les seves intervencions va destacar; "l'Alta
Tensió està unida intrínsecament
a l'especulació urbanística que afecta
el nostre país, es tracta de l'aixeta que possibilita
la destrucció de territori que hi ha prevista
fer al sud del país". Company va acusar
directament de traïció a la Generalitat
Valenciana, per no defensar els interessos del poble,
als alcaldes que han signat convenis amb Iberdrola,
després d'haver utilitzat argumentalment el
tema en la darrera campanya electoral, i als presidents
de les Mancomunitats per la seva manca de posicionament
envers el tema. També denunciava públicament
a Iberdrola per no acatar la sentència del
Tribunal Contenciós-administratiu nº 5
de València, que paralitza la línia
d'alta tensió Castelló de la Ribera
- Gandia, i recordava que aquesta línia forma
part d'un gran corredor energètic que te com
a objectiu el transport de l'excedent d'energia nuclear
francesa (esmentat declaracions de la PKAT 30-X-04).
Xavi Ródenas (Plataforma
Pels Pobles de la Safor), emfatitzava sobre la necessitat
d'unir els esforços de les diferents entitats
i col·lectius per tal d'aconseguir tindré
més força, tal i com ho demostren les
últimes iniciatives de la societat civil valenciana
"Compromís pel territori" , "Plataforma
unitària contra l'Alta Tensió"
o la mateixa " Plataforma pels pobles de la Safor".
Pau Alabajos, responia així
a l'Avanç després de l'acte: "L'Especulació
es la nova dictadura del ciment, gràcies a
la permissivitat dels polítics... quan tu urbanitzes
un metre quadrat el procés es irreversible
...". "El país es convertirà
en una zona d'infraestructures d'oci, correm el risc
de que aquest model d'eixe de ser rendible i ens quedem
sense País, sense teixit industrial i agrícola
i sense mercat". Alabajos afirma que hi ha una
responsabilitat en l'Estatut Valencià al no
preveure la financiació dels Ajuntaments, que
es veuen obligats a vendre i desfer el territori per
tal d'obtindré fons de finançament.
Finalment assenyalava que s'està posant en
entredit els drets del ciutadans enfront al dret del
ciment.
(Font: L'Avanç)
PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR
Milers de
persones reclamen una moratòria urbanística.
Milers de persones (entre cinquanta
mil, segons els organitzadors i quinze mil, segons
la policia ) es van manifestar el 3 de juny a la vesprada
pels carrers de València per reclamar una moratòria
urbanística. Convocats per la plataforma 'Compromís
pel Territori', la marxa l'encapçalà
una gran pancarta amb el lema 'Pel nostre futur, defensem
el territori'. Els manifestants que van sortir al
carrer pertanyien al teixit social, sindical i polític
del País Valencià.
BALANÇ DE LA PLATAFORMA
'COMPROMÍS PEL TERRITORI'
Compromís pel Territori exigirà
un canvi de rumb en la política territorial
que preserve els nostres recursos, el medi natural,
el paisatge i el patrimoni cultural per a les pròximes
generacions. Desenes de milers de persones (50.000
segons les estimacions de l’organització,
15.000 segons la policia) vingudes de punta a punta
del País Valencià posaren de manifest
la insostenibilitat de l’actual model territorial
i la necessitat d’un canvi radical en el model
de desenvolupament.
 Més
de 100 col·lectius i plataformes de tot tipus,
però amb el denominador comú de no estar
disposats a esperar ni un minut més amb l’actual
política que destrueix el territori i espolia
els nostres recursos, inundaren València amb
centenars de pancartes que clamaven contra els centenars
de projectes insostenibles i malbaratadors, urbanístics
o no urbanístics, que estan amenaçant
el futur de la nostra terra.
El Govern de la Generalitat Valenciana,
màxim responsable d’aquesta política
ha de prendre bona nota de la ferma voluntat ciutadana
d’impedir aquests projectes, però també
han de prendre nota els alcaldes i regidors de nombrosos
municipis valencians de distint signe polític,
que recolzen PAIs, camps de golf, macrohotels, abocadors
i altres projectes insostenibles en una política
de “pa per a hui, fam per a demà”.
 Compromís
pel Territori, valora molt positivament que ha sigut
la presència de la ciutadania la que ha encapçalat
i protagonitzat aquesta manifestació sense
precedents. Compromís pel Territori celebrarà
pròximament una nova assemblea de col·lectius
per acordar l’estratègia dels pròxims
mesos amb la mirada posada en la necessària
moratòria urbanística, en l’obertura
d’un debat social sobre el futur del nostre País,
en la participació ciutadana i en l’elaboració
d’una nova legislació que tinga com a
objectius clars frenar l’especulació i
primar la protecció del medi, del paisatge
i del patrimoni cultural.
(Font: Vilaweb)
AGENDA
21 DE RÒTOVA
El control
en la construcció, el respecte al medi ambient
i la situació de joves i dones centren l'atenció
en el primer fòrum de l'Agenda 21, a Ròtova.
Els tècnics han elaborat
un diagnòstic descriptiu de Ròtova.
Es tracta d'una aproximació des de les perspectives
socio-econòmica, ambiental i física.
El següent pas ha sigut iniciar
les sessions del fòrum de l'Agenda 21, que
començaren el passat dijous 25 de maig,
on es van apuntar línies de treball des del
vessant social.
En la sessió,
es van poder fer propostes de manera oberta, encara
que, tal com apuntava un assistent, potser caldria
tractar àrees més específiques.
Entre els temes més reiterats, la gent va
voler abordar la preocupació de l'urbanisme
descontrolat i excessiu, la sostenibilitat i els valors
mediambientals com a eixos de desenvolupament, així
com propostes del foment d'actuacions per a jóvens
i dones.
Aquest és el llistat de
preocupacions que seran abordades i valorades en la
propera sessió, el dijous 8 de juny de
2006:
- Potenciar una identidad comarcal
saforenca.
- Planificación sostenible del territorio (visión
a medio o largo plazo). Por ejemplo, no crear infraestructuras
que después no se puedan mantener, evitar la
dispersión de las infraestruturas para facilitar
el control sobre éstas, etc.)
- Control en la construcción de segundas viviendas
- Control de las industrias que se van a ubicar en
el nuevo polígono.
- Control abusos urbanísticos
- Mantenimiento de la imagen tradicional de Ròtova
(fachadas, etc)
- Conservar en buen estado o incluso restaurar el
patrimonio (para potenciar el turismo rural y para
que aquellos que visitan el municipio se quieran quedar
a vivir).
 -
Potenciación de un turismo rural con un diseño
acorde al carácter de Ròtova.
- Impulsar el conocimiento del patrimonio de Ròtova
mediante jornadas de sensibilización (por parte
de las asociaciones, Ayuntamiento, voluntariado, etc.)
- Potenciar y dar valor cultural y paisajístico
a la agricultura.
- Participación ciudadana a través de
un foro permanente
- Crear inventarios de las asociaciones (para que
reflejen la participación y fomente la corresponsabilidad).
- Presupuestos participativos (el destino de una parte
del presupuesto del Ayuntamiento es elegido por consenso
emtre los vecinos del municipio)
- Ceder la palabra a los jóvenes para aumentar
el dinamismo asociativo e intentar que los jóvenes
se asocien.
- Implusar las relaciones sociales entre las asociaciones,
a través de acontecimientos festivos, si es
necesario.
- Dotar de local y servicios a las asociaciones.
- Mejorar las relaciones y la coordinación
intermunicipales (compartir infraestrcuturas, etc)
- Informar a los vecinos de las funciones que realiza
la Mancomunidad. Potenciar la Mancomunidad
- Potenciar una identidad comarcal
- Ejecutar el proyecto del Museo de Ròtova.
- Impulsar Centro Joven o un Casal Jove
- Crear un órgano asociativo, una asociación
de asociaciones (para mejorar la coordinación,
por ejemplo, si se quiere realizar un ciclo de intercambios
entre mayores y niños)
- Crear una biblioteca municipal (antes de la ejecución
del nuevo Ayuntamiento) con un plan de fomento de
la lectura y una aula de lectura.
- Aumentar la oferta pública de acceso a internet.
- Mejorar la calidad de las infraestructuras deportivas.
- Implicar a las distintas asociaciones en la gestión
de las instalaciones deportivas.
- Aumentar la oferta deportiva.
- Facilitar desde el Ayuntamiento el acceso de los
jóvenes a una vivienda (aprovechar las 11 viviendas
de VPO que se van a construir)
- Local de reunión para la juventud.
- Potenciar la formación ocupacional para jóvenes
y mujeres.
- Impulsar la formación de tercer grado (debido
al bajo porcentaje de éstos en Ròtova).
- Formación mujeres y personas mayores en cuanto
a nuevas tecnologías.
- Incentivar a la empresa por la contratación
de mujeres.
- Aumentar la oferta de empleo para jóvenes
y mujeres.
- Universidad abierta (nivel comarcal) con oferta
de créditos de libre opción.
- Impulsar educación ambiental.
- Aumentar la oferta cultural de la juventud (14-20
años) para potenciar un cambio de hábitos.
 -
Aumentar la oferta cultural y las infraestructuras
para las personas mayores
- Mejorar el Centro de Salud.
- Crear un comedor para los escolares.
- Aumentar el control de la seguridad ciudadana (por
ej., a través de un plan intermunicipal).
- Mantener las dimensiones de la población
actual.
- Concienciar a la población de que crecimiento
no significa siempre mejora de la calidad de vida.
- Integración inmigrantes más efectiva.
- En los foros de la Agenda 21, tratar áreas
más específicas (actualmente se realizan
3 sesiones: los aspectos sociales, los ecónomicos
y los ambientales).
[Font: tècnics de l'Agenda
21 de Ròtova.]
El diagnòstic.
Entre les dades més significatives, observem
un envelliment de la població. Pel que fa al
creixement de la població, l'estudi recull
una previsió de 1991 que situava Ròtova
amb 2500 hab. per al 2010; no obstant, aquesta previsió
no pot ser tinguda en compte, precisament, per la
distància temporal des que es va programar.
Els possibles impactes de l'increment
industrial també se citen a l'informe:
la seguritat, la mobilitat i el soroll, la gestió
ambiental i la impossibilitat de desenvolupar un turisme
rural (basat en el paisatge) són factors negatius
que cal tindre en compte.
 El
Col·lectiu Vall de Vernissa és
una associació invisible a l'informe:
ni el Col·lectiu, ni La Falzia, ni les
activitats culturals realitzades s'han inclòs
dintre dels apartats del teixit associatiu, mitjans
de comunicació i de les activitats culturals,
respectivament. Sí que apareix ressenyat el
web www.valldevernissa.org.
Podeu
consultar el diagnòstic a l'Ajuntament de Ròtova.
El Col·lectiu Vall de Vernissa també
té una còpia.
SAFORGUIA (25-05-2006)
Ròtova recuperará
un riurau y el acueducto de Sant Jeroni para su Plan
de Turismo.
 La
instalación de un aula interpretativa sobre
la cultura de la pasa en el Riu-Rau de Ròtova,
así como la recuperación del acueducto
del convento de Sant Jeroni, declarado B.I.E, son
dos de los grandes proyectos que integran el Plan
Director de Turismo Cultural y Ambiental de Ròtova
que ha sido presentado esta mañana en el municipio
por su alcalde y diputado de Turisme, Antonio García
y por el técnico redactor del proyecto, Paco
Tortosa. Se trata de un ambicioso proyecto, que se
presentará en el porrat del 2007 y que incluye
una guía turística muy elaborada de
los recursos patrimoniales y naturales.
El alcalde destacó que el porrat
del 2004 ya se presentaron algunas pinceladas de este
plan de turismo que persigue explotar los recursos
patrimoniales, culturales y naturales del municipio
colmo oferta turística de los pueblos de interior.
Según explicó el responsable del proyecto,
Paco Tortosa, en estos momentos la Conselleria de
Cultura está trabajando en la catalogación
de estos recursos (barrancos, ríos, palau dels
Comtes de Ròtova, iglesia, etc). El técnico
añadió que actualmente se disponen de
100 fichas que componen ese inventario donde se especifica
la localización, imagen fotográfica
y estado actual de cada uno de estos recursos. La
intención del consistorio es difundir toda
esta información de manera minuciosa, detallada
y específica en una guía de turismo.
Como ejemplo, Tortosa anunció que las fotografías
de la guía pertenecen a un trabajo de autor,
a cargo de reconocidos profesionales. "No descartamos
el hecho de que la guía se pueda vender en
las librerías de toda Europa como una guía
turística más, dada la magnitud del
proceso de elaboración", añadió
Tortosa.
Por otro lado, la guía incluirá
tres itinerarios completamente señalizados:
un recorrido urbano, otro por las orillas del río
Vernissa y el último por la Sierra de Ròtova.
Recuperación y restauración
del patrimonio
Este ambicioso proyecto se fundamenta en un turismo
sostenible, de calidad a través de la recuperación
del patrimonio natural y cultural. Como muestra de
ello, el Plan estratégico pretende instalar
en el Riu-Rau, espacio que en la antigüedad servía
para el cultivo de la pasa, un aula interpretativa
de la cultura de este fruto seco que tuvo su época
dorada en la Safor y la Marina Alta. Tortosa definió
la nueva infraestructura como el ecomuseo de estas
dos comarcas. Junto al Riu-Rau se instalará
un área recreativa y ajardinada.
Por otro lado, el Plan de Turismo
apuesta por la recuperación del acueducto del
convento de Sant Jeroni, con 500 años de historia
y en funcionamiento hasta 1980. Transportaba las aguas
desde Almiserà hasta el convento a través
de un recorrido de 6 km, abasteciendo a diversos pueblos
de alrededor. En este sentido, se pretende que las
aguas vuelvan a fluir por el acueducto y que lleguen
al monasterio.
El alcalde de Ròtova señaló que
este proyecto tendrá no sólo una difusión
turística importante, sino también a
nivel escolar, como una manera de mostrar el patrimonio
a estudiantes de primaria, secundaria, ESO y universitarios.
BIBLIOGRAFIA
Es presenta
Entre senyors, frares
i bandolers. Notícia de l'antic terme general
del castell de Palma en el segle XVII.
 El
llibre tracta la història dels nuclis rurals
de l'interior de la Safor al llarg del segle XVII:
Palma, Ador, Alfauir, Almiserà, Ròtova,
Llocnou de Sant Jeroni i Castellonet de la Conquesta.
El seu autor és Vicent Mahiques
Roig. La publicació ha estat coeditada
per l'Ajuntament de Palma i el CEIC Alfons el Vell.
El segle XVii valencià o, més
exactament, els anys compresos entre 1600 i 1707,
està farcit de petits successos i de grans
esdeveniments que el fan un període especialment
atractiu.
[Llegiu més informació sobre el llibre]
OPINIÓ
Les Jornades
sobre l'ecomuseu "Vernissa viu". Idees noves
des d'un cine vell.
Jordi Puig. Col·lectiu Vall de Vernissa.
Fa un any i mig, al voltant de dues-centes
persones seien a unes cadires de fusta d'un cinema
-vell i mutilat pel progrés però amb
un cert encant, al cap i a la fi, és el nostre
cine-, el cinema Cervantes de Ròtova, per tal
d'escoltar i discutir propostes sobre Sant Jeroni
de Cotalba i la vall de Vernissa; sobretot perquè
ja n'hi havia hagut alguns altres que, sense discutir
ni consultar res, s'havien posat mans a l'obra realitzant
els seus propis projectes. Les Jornades Josep Camarena
ens van aportar un glop d'idees que des del Col·lectiu
Vall de Vernissa hem intentat explotar, aprofitar,
potenciar. En aquelles jornades, entre altres debats,
sorgí la idea de la figura de l'ecomuseu com
una eixida que havia de dinamitzar tot un territori,
plantejat al voltant d'un dels edificis més
emblemàtics de la Safor.
En la figura de l'ecomuseu es concretaven
els nostres anhels que res no morira, que res no ens
alienara al nostre propi territori. Però, certament,
calia quelcom més, calia definir un marc
supramunicipal, calia sortir-se'n de les referències
de campanar (que solen aparèixer descoordinades
i mimètiques les unes de les altres) per fer
un projecte de pobles en comú. I el projecte
va anar naixent, tot comptant amb els convenis
signats amb universitats (UV i UPV), entitats com
el CEIC Alfons el Vell, associacions com el Centre
Excursionista de Ròtova i el GEMAS i amb el
recolzament d'un bon nombre d'especialistes.
Fa un parell de setmanes, a una jornada
sobre la preservació del patrimoni coorganitzada
entre el Dept. d'Economia Aplicada i el Col·lectiu,
vam presentar l'Ecomuseu a València. I finalment
el dissabte 29, tot aprofitant l'estada per aquestes
terres de Maurizio Maggi, unes quantes persones menys
que fa dos anys i en un cinema un poc més vell
encara ens vam tornar a reunir (ara, amb el suport
financer de la Fundació Obra Social La Caixa
i algunes empreses) per plantejar de manera clara
en què consisteix aquesta realitat que trau
el cap per la closca.
A diferència dels museus tradicionals,
en aquesta nova fórmula no entreu a cap edifici
sinó a tot un territori a través del
qual experimentareu experiències com interpretar
la història dels conreus valencians, entendre
els sistemes de defensa andalusins medievals, descobrir
oficis com el ferrer i el moliner... És, sense
cap mena de dubtes, el pacte de tota una comunitat
amb el patrimoni amb què conviu.
L'ecomuseu, en definitiva, no és
l'eixida de cap problema, sinó més aviat
l'entrada cap a un futur diferent però, alhora,
tan paregut a l'actualitat que no durà sinó
benestar i qualitat de vida i ambiental a una part
de la Safor, de la qual cosa tota ella en sortirà
beneficiada. No pretén ser solament una mostra
del passat sinó més aviat una projecció
de la vall cap al futur: pretén ser un espai
capdavanter al cor de les comarques centrals valencianes,
un producte original en un món que tendeix
cap a l'especialització.
Però, sobretot, volem donar
a entendre que el patrimoni no és cap càrrega
feixuga que ens impedeix avançar sinó
que és la clau per progressar amb harmonia;
pretén fer veure que no cal deixar d'ésser
com som per poder tenir la clau del "progrés".
Las Provincias (7-05-2006)
El monasterio de
Sant Jeroni de Alfauir recibe 3.000 visitas en el
primer año de apertura
El Bloc solicita que
se amplíen los horarios porque el convento
sólo ha estado abierto al público 40
días.
Cerca de 3.000 personas han podido admirar la riqueza
histórica del monasterio de Sant Jeroni de
Cotalba, situado en el municipio de Alfauir, desde
que hace un año se abriera al público.
Sin embargo, cada vez son más las voces que
piden una ampliación en las visitas, ya que
sólo se abre al público cuatro días
al mes.
M. CASINOS/ALFAUIR
 Hace
casi un año que el monasterio de Sant Jeroni
de Cotalba de Alfauir abrió sus puertas al
público y desde entonces ha recibido un total
de 2.743 visitantes, según datos aportados
por el departamento de Turismo de la Mancomunitat
de Municipis de la Safor. Unas cifras que comprenden
desde el inicio de las visitas guiadas hasta el mes
de marzo, por lo que es de esperar que esa cifra haya
aumentado hasta situarse en cerca de 3.000 personas.
El 26 de mayo de 2005 comenzó
a funcionar el régimen de visitas establecido
por los propietarios de Sant Jeroni, los condes de
Trénor. Los técnicos de Turismo de la
Mancomunitat de Municipis de la Safor son los encargados
de realizar las visitas guiadas por las diferentes
estancias del monasterio.
Visitas cuatro días al mes
 A
pesar de la importancia patrimonial y arquitectónica
del conjunto monacal, las visitas se limitan a cuatro
días mensuales. El primer y tercer sábado
de cada mes el cenobio está abierto para los
visitantes de 10 a 14 horas, y también de 17
a 19 horas en los meses estivales. El segundo y cuarto
sábado del mes es el turno de los grupos que
han concertado su visita con el Ayuntamiento de Alfauir.
Por ello, y aunque han transcurrido
más de once meses desde su apertura, los días
en los que Sant Jeroni ha permanecido abierto al público
se han limitado a 38, registrándose una media
de 72,19 visitas diarias. Aún así, según
los técnicos de turismo de la Mancomunitat
que han elaborado el informe, hay que tener en cuenta
una desviación en las cifras cercana a las
50 personas, ya que en los meses en los que hace mejor
clima el número de visitantes siempre aumenta.
En cuanto a la media de los visitantes
que llegaron a Sant Jeroni de Cotalba en grupo concertado
y los que lo hicieron por libre, es muy similar y
ronda las 70 personas. La principal franja de edad
de la gente que se ha acercado a conocer el monasterio
se sitúa entre los 30 y los 65 años.
Un 17,86% tenía menos de 30 años y un
10,42% no había cumplido los 18. Apenas un
8% eran mayores de 65 años. Sin embargo, muchas
voces siguen reclamando una ampliación de las
estancias visitables.
 Ya
cuando el monasterio abrió sus puertas al público,
el Bloc Nacionalista Valencià de la Safor solicitó
que se incluyera en la visita guiada la parte superior
del claustro, una de las joyas de la arquitectura
renacentista valenciana, así como otras estancias
de la casa que hoy por hoy no son accesibles al público.
"Se ha abierto lo mínimo establecido por
la ley pero Sant Jeroni debe ser patrimonio de los
valencianos al completo", declaró el secretario
comarcal del Bloc, Facund Puig.
Además, los nacionalistas siguen
reclamando que el edificio sea adquirido por la Generalitat
Valenciana para conseguir la titularidad pública
del monasterio. "Las inversiones han sido mínimas
y, además de que la visita es incompleta, los
días en los que se puede acceder al monasterio
son escasísimos", añadió
Puig.
Ruta dels Monestirs
Por su parte, la alcaldesa de Alfauir, Providencia
Martínez, aseguró que actualmente se
está trabajando mucho en la difusión
del monasterio, dentro de la comarca y en las ferias
de turismo. "Mucha gente todavía no lo
conoce", indicó.
Según Martínez, el objetivo
es poco a poco ir ampliando el horario de visitas
y promocionar el edificio, algo a lo que ayudará,
por ejemplo, la Ruta dels Monestirs prevista por la
Generalitat.
 Sin
embargo, la máxima autoridad municipal incidió
en el "grave perjuicio" que ha supuesto
para Alfauir la construcción de la autovía
del Morquí, justo entre el municipio y el monasterio.
"Es un problema gravísimo
para el pueblo que debería ser subsanado cuanto
antes por la Conselleria de Infraestructuras y Transportes",
declaró la alcaldesa.
Para el presidente de la Mancomunitat
de Municipis de la Safor, Miquel Bononad, el balance
del primer año de visitas del convento de Sant
Jeroni "hay que verlo de forma positiva".
El ente comarcal colabora con
la familia Trénor, propietaria del inmueble,
en la realización de las visitas guiadas dentro
del monasterio. "El horario
de visitas es muy limitado y algo complicado de recordar,
así que lograr que casi 3.000 turistas se hayan
acercado a Sant Jeroni de Cotalba es bastante bueno",
declaró Bononad.
Con todo, el presidente de la Mancomunitat
de Municipis de la Safor aseguró que la situación
actual "es mejorable", pero recordó
que, al menos, "el paso se ha dado y la apertura
del cenobio contribuye un poco más a la difusión
del patrimonio valenciano".
Infraestructuras
no se pronuncia acerca del paso subterráneo
por el Morquí
El túnel propuesto por Alfauir
une el pueblo y el monumento, separados por la vía
M. C./ ALFAUIR
 El
Ayuntamiento de Alfauir todavía no ha recibido
contestación por parte de la Conselleria de
Infraestructuras y Transportes sobre su propuesta
de crear un paso subterráneo que comunique
el monasterio de Sant Jeroni de Cotalba con el municipio.
La alcaldesa de Alfauir, Providencia Martínez,
aseguró ayer que el Consistorio se ha dirigido
tanto verbalmente como por carta a la administración
autonómica competente para solicitar esta infraestructura.
La construcción de la autovía del Morquí
ha separado el núcleo poblacional de Alfauir
del monasterio de Sant Jeroni. "La ubicación
de la autovía ha perjudicado gravísimamente
a Alfauir", declaró la alcaldesa, quien
considera que separar al municipio del cenobio es
separarlo de su monumento insigne. "Es un gran
problema que los propios vecinos de Alfauir no puedan
acceder al monasterio directamente".
De hecho, para ir de un lugar a otro hay que dar
la vuelta por el término de Ròtova.
"Para llegar a dos lugares que se encuentran
dentro del mismo término municipal, hay que
llegar hasta otra población, no tiene sentido".
Por este motivo, la alcaldesa considera fundamental
que la Conselleria dé "solución
inmediata" al problema. "Después
de haber aprobado el trazado, lo menos que pueden
hacer es dar una solución". El Ayuntamiento
ha propuesto una alternativa "muy sencilla"
que permitiera el tránsito de personas desde
y hacia el monasterio. Se trata de un paso subterráneo
de carácter exclusivamente peatonal y para
bicicletas, que transcurriría por debajo de
la autovía del Morquí.
PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR (27-04-2006).
La Plataforma Pels
Pobles de la Safor rep el Premi Abril del Bloc.
L'executiva comarcal
del BLOC ha decidit atorgar el Premi Abril a l'Acció
Cívica Valenciana en l'edició del 2006
a la Plataforma pels Pobles de la Safor.
 El
guardó que consisteix en un taulell valencià
dissenyat per l'artista Francesc Vicent fou concedit
el divendres dia 28 d'abril a les 21 hores en un sopar
homenatge. L'acte comptà amb una part institucional
de parlaments i amb dos actuacions musicals protagonitzades
pel grup de música rock valenciana Les Maedeus
i pel grup Jazestabé, uns joves músics
que combinen cançons de cantautors a ritme
de jazz. Les actuacions d'aquests dos grups tingueren
lloc en finalitzar el sopar i estigueren obertes al
públic en general. Lorena Milvaques, secretària
comarcal de Polítiques de Joventut ha destacat
que "amb aquest dos grups pretenem fer un café
concert on l'humor, la sàtira i la bona música
seran els ingredients principals".
Els criteris tinguts en compte pel
BLOC de la Safor a l'hora d'atorgar aquest guardó
han estat segons Facund Puig, secretari comarcal,
"la defensa decidida, intel·ligent, imaginativa
i agosarada que ha desenvolupat la Plataforma alhora
de frenar els abusos urbanístics i la destrucció
del territori". Puig ha declarat que "el
BLOC estat al costat dels principis de la Plataforma
pel que fa el creixement sostenible, la defensa del
patrimoni, el medi natural i l'estètica dels
pobles".
 El
secretari comarcal del BLOC a més ha reconegut
que el seu partit es reafirma en les línies
d'actuació de la Plataforma i per això
"vam estar presents a les manifestacions convocades
per la Plataforma a Vilallonga i Gandia contra les
macrourbanitzacions i els camps de golf". També
des del BLOC s'ha assenyalat que participen en la
Plataforma Compromís pel Territori, una assemblea
ciutadana on estan agrupadaes totes les associacions
valencianes en defensa del territori. En eixe sentit
el BLOC va assumir la petició d'una moratòria
urbanística fins que no es resolguen les denúncies
tramitades en la Unió Europea.
Per la seua banda Lorena Milvaques
ha assenyalat que el Premi Abril a l'Acció
Cívica Valenciana té com a objectiu
reconèixer la tasca d'aquelles persones o associacions
que han lluitat per la millora de la qualitat de vida
dels ciutadans des d'una òptica valencianista
i "en eixe sentit nosaltres valorem molt la defensa
del territori, perquè si perdem el territori
perdem el país, la llengua i la cultura".
Facund Puig, ha vulgut agrair a la Plataforma que
utilitze el valencià com a llengua vehicular
en tots els seus projectes i accions. (Font: Guia-activ.com)
LAS PROVINCIAS
Una ruta
unirá los monasterios de La Valldigna, Sant
Jeroni de Cotalba, la Murta y Aigües Vives
 La
Generalitat pretende fomentar el turismo de interior
en Simat, Alfauir, Alzira y Carcaixent
Uno de los proyectos más interesantes, a nivel
turístico, que ha impulsado el Consell y varios
ayuntamientos es la llamada Ruta de los Monasterios.
Este itinerario unirá los conventos de la Murta,
Aigües Vives, la Valldigna y Cotalba. En una
segunda fase también estará el cenobio
del Corpus Christi de Llutxent.
XAVIER PÉREZ/ ALZIRA
Unir comarcas, unir ciudades, unir
patrimonio, son tres objetivos que los responsables
políticos quieren echar adelante con la finalidad
de potenciar el turismo de interior, fenómeno
social que cada vez está más en auge,
y aún más en la Comunitat Valenciana,
donde millones de personas españolas y extranjeras
la visitan cada año aprovechando el sol y la
playa.
La segunda línea de costa está
llamada a recoger a ese turismo de calidad, aprovechando
el patrimonio histórico-artístico. Ayer
el incomparable paraje de la Murta de Alzira sirvió
para presentar un ambicioso proyecto que bajo el título,
La Ruta de los Monasterios, unirá en 2007 los
cenobios de la Murta de Alzira, Aigües Vives
de Carcaixent, Santa María de la Valldigna
de Simat y Sant Jeroni de Cotalba, en Alfauir. En
una segunda fase de esta original idea se incorporará
el convento del Corpus Christi de Llutxent, por lo
que cuatro comarcas, la Costera, la Ribera, la Valldigna
y la Safor se abrirán al turismo cultural.
El director general de Turismo de
Interior, Emilio Llopis, junto a la alcaldesa de Carcaixent,
Lola Botella, y la concejala de Turismo del ayuntamiento
de Alzira, María Dolores Ortega, dieron a conocer
ayer en la casona de la Murta este proyecto denominado
El Pas del Pobre , nombre del sendero que une la Murta,
a través de la Serra de les Agulles con la
Barraca y la Valldigna. El itinerario comprende una
antigua ruta de peregrinaje que ya en la época
medieval era frecuentada por los viajeros que se desplazaban
por la geografía valenciana.
De este modo, en el valle de la Murta
de Alzira se ha mantenido el topónimo y el
sendero que enlazaba los prestigiosos monasterios
valencianos de Nuestra Señora de la Murta,
de la orden de San Jerónimo, con el de Santa
María de Aguas Vivas, de la orden Agustina,
para continuar por el de Santa María de la
Valldigna, del císter, y el de San Jerónimo
de Cotalba, también de la orden jerónima.
Distintas órdenes monásticas
A lo largo de todo el recorrido, se atraviesan distintos
municipios que aglutinan un aspecto cultural común
como son las órdenes monásticas de los
jerónimos, los agustinos y los cistercienses.
También se pueden descubrir curiosos aspectos
histórico-artísticos, monumentales,
medioambientales, festivos y gastronómicos,
con un amplio abanico de posibilidades potencialmente
turísticas que se pueden poner en valor todo
el año y perfectamente encaminadas a todas
las edades.
En este sentido, Emilio Llopis destacó
los esfuerzos que realiza la Conselleria para impulsar
el turismo de interior a partir de iniciativas como
esta. "La puesta en valor
de la Ruta de los Monasterios podría servir
de revulsivo para los recursos ya existentes o impulsar
otros nuevos, además de establecer un vínculo
entre la costa y el interior a través de los
contrastes paisajísticos, los temas relacionados
con distintas órdenes monásticas, los
estilos arquitectónicos de los edificios o
los diferentes elementos de su entorno", señaló
este responsable.
Una de las cuestiones que va a cuidar
''en especial'' la Conselleria será la señalización
y tematización de los monumentos, ''la Conselleria
tiene homologados y unificados una serie de cuadros
informativos para señalar cada monumento'',
dijo Llopis. El director general
recordó que el turismo de interior ha aumentado
en los últimos años en la Comunitat,
un 150%, con la riqueza que ello genera.
(Torneu
enrere)
|
