I
JORNADES JOSEP CAMARENA.
Crònica d'unes jornades certament esperançadores
i esperem que profitoses.
M. Camarena.
 |
|
M. Camarena
|
I no és exercici d'immodèstia.
L'assistència de públic així
com l'organització i les conclusions extretes
a les diferents xerrades van sens dubte desbordar
les previsions més optimistes que ens féiem
des del col·lectiu.
8 d'octubre. Començaven els
actes. El tret d'eixida corria a càrrec de
Jordi Puig i Vicent Canet, tots dos membres del Col·lectiu
Vall de Vernissa, davant el personal que omplia de
gom a gom el saló d'actes del Centre Social
d'Alfauir, tot presentant-los els diferents actes
que havíem preparat per a aquelles dates. També,
com no, glossant la figura del mestre i soci honorari
del nostre col·lectiu, Josep Camarena, recentment
desaparegut ("la teua figura ens esperona a continuar,
humilment, la teua tasca envers aquest menut tros
de món que és la nostra vall, la teua
vall").
A continuació, tres pesos pesants,
cadascun en la seua vessant, ens van il·lustrar,
i molt, al voltant de la figura, el simbolisme i l'entorn
de Sant Jeroni. Perquè si alguna cosa ha quedat
ben clara després d'aquestes jornades, és
que l'ombra del monestir és allargada i encara
ho déu ser més: ha de ser la flama que
ens ha d'unir i identificar com a 'vernissencs', si
em permeteu el gentilici, tasca per a la qual cal
rescatar-lo del passat per guanyar el futur. Obrí
foc Jesús Alonso, gran coneixedor dels entramats
històrics del cenobi, qui va voler començar
reivindicant la Crònica del pare Castillo,
obra historicista del que fou prior del monestir en
què s'han basat la majoria d'estudis seriosos
existents. A més, no va deixar passar l'ocasió
per assegurar que amb la compra de Sant Jeroni "els
Trénor esdevenen hereus de la història
dels jerònims" i, per tant, els demana
"altura de mires" cap a la societat o "saber
estar a l'altura de les circumstàncies, com
han fet els seus parents els Vallier", la nissaga
dels quals "ha sabut llegar a tota la societat
gandiana, i per extensió saforenca, allò
que hui anomenem Casa de Cultura Marqués González
de Quirós". A més a més,
concloïa lamentant que a hores d'ara no hi haja
cap institució amb suficient capacitat ni voluntat
d'execució per resoldre el problema; ni tant
se vol de conjuntar esforços.
 |
|
M. Camarena
|
L'historiador de l'art, Rafael G.
Mahiques, en el seu torn, realitzà un passeig
visual per mitjà de fotografies, malgrat que
es lamentava que, a causa d'eixe empenyorament per
negar-nos-en la vista, el material gràfic a
l'abast és escadusser i la majoria, antic.
Asseverava, així mateix, que el monestir de
Sant Jeroni és encara la gran peça per
estudiar del patrimoni valencià i ressaltà
també la rica mescla d'estils arquitectònics
i artístics que atresora, fruit del dilatat
procés de construcció de l'edifici,
que abasta des d'un primitiu gòtic d'estil
mudèjar del claustre inferior, passant pel
superior, renaixentista, fins les intervencions barroques
que es van realitzar a l'església gòtica
i que van danyar greument, assegurà, la seua
estructura. Nomenà, així mateix, el
patrimoni artístic dispers que pertanyia a
l'ex-convent, valuós sobretot gràcies
a la figura del pintor fra Nicolau Borràs,
monjo jerònim d'aquest monestir.
 |
|
M. Camarena
|
Tancava l'acte el biòleg Jesús
Villaplana, qui va glossar els tresors naturals que
envolten Sant Jeroni, amb la immensa pinada de pins
blancs i pinyoners que, juntament amb el conjunt de
carrasques centenàries, les més velles
de tota la comarca de la Safor, conformen un dels
més bells exponents de bosc mediterrani que
hom pot admirar arreu del país. A més,
com que es tracta d'uns terrenys descalcificats, apareixen
alguns tipus de rareses botàniques poc habituals
a la comarca. Recordà així mateix que
l'article cinqué del Conveni Europeu del paisatge
ens diu que aquest "és l'expressió
de la diversitat del patrimoni natural i cultural
del humans" a més de "fonament de
la qualitat de vida de tots els ciutadans", segons
es desprén de la Llei d'Ordenació i
Protecció del paisatge de la Generalitat. Paisatge
que, no obstant, s'ha vist degradat darrerament per
tot un seguit d'actuacions desafortunades per manca
d'una adequada ordenació del territori (autovia,
polígon industrial de Ròtova, planta
d'Ador...). Es mullà també envers el
projecte urbanitzador i de camp de golf previst en
terme d'Alfauir i, a l'efecte, va assegurar que el
major impacte negatiu d'obres com aquestes és
la seua irreversibilitat i disminució de qualitat
del paisatge, del qual, com a expressió d'una
cultura, la seua degradació sols pot explicar-se
amb la pèrdua d'identitat cultural, al importar
models foranis que ens són aliens.
Per donar fi a l'acte, l'historiador
Jesús Alonso en va extraure tres conclusions
bàsiques i indefugibles: urgeix la publicació
del cronicó del pare Castillo. A més,
Sant Jeroni deu esdevindre un gran centre cultural,
amb continguts museístics comarcals i mediambientals,
amb caràcter etnològic, històric,
artístic... per a la qual cosa, finalment,
és imprescindible la creació d'un gran
patronat que puga viabilitzar els projectes.
 |
|
M. Camarena
|
El segon acte d'estes jornades estava
previst per al diumenge 10 d'octubre al vetust cinema
Cervantes de la localitat de Ròtova. Allí
es van donar cita una florida representació
de primeres espases al voltant d'una taula redona
que va congregar nombrós públic fins
omplir la sala. Després del visionat d'un magnífic
documental realitzat per 'Cotalba produccions', s'entrà
en matèria. Pau Rausell, economista de l'Àrea
d'Investigació en Economia de la cultura de
la Universitat de València, va començar
afirmant que els béns patrimonials, en un món
capitalista, construeixen el nostre univers simbòlic
que redunda en aconseguir la nostra felicitat individual,
per poder arribar a la col·lectiva, motiu últim
fins i tot de l'economia; generen el nostre sentit
de pertinença i per tant el nostre sentit d'identitat.
D'ací es dedueix que S. Jeroni, com a bé
patrimonial, atorga valor al territori i les actuacions
urbanístiques previstes al seu entorn, malgrat
la realitat de creació de riquesa a curt termini,
devaluen el paisatge amb impactes negatius que resten
possibilitat de creació de riquesa a més
llarg plaç. Al voltant d'açò,
va proposar la creació d'un gran ecomuseu,
amb un plantejament pluridisciplinar, fórmula
molt implantada a Europa i que requereix d'una negociació
social molt ampla que determine quin ha de ser el
mapa cultural del territori.
Per la seua part, el professor i especialista
en turisme sostenible J. Vicent Mascarell convingué
que el patrimoni és la síntesi simbòlica
d'uns valors identitaris en què la gent es
reconeix, cosa que actualment no ocorre amb Sant Jeroni.
Afirmà que el monestir "no és més
que la metàfora del que és el poble
valencià, un poble vell i ruïnós,
que no es reconeix pràcticament en res".
Per contrarestar aquesta situació actual no
veu més solució que l'aportada per Camarena,
i proposà la seua compra per qui és
el màxim representant dels valencians, la Generalitat,
"perquè set-cents anys d'història
no poden ser d'algú", i proposà
que puguera convertir-lo en un gran centre cultural,
amb temàtica referent al Segle d'Or valencià,
que passà indefugiblement pel monestir. Al
voltant del turisme, com a futurible font d'ingressos
de la vall, va fer notar que ha d'existir un paisatge
i un patrimoni, "coses que no tenen preu",
sentencià.
 |
|
M. Camarena
|
Continuà Vicent Álvarez,
advocat i membre del Consell Valencià de Cultura,
organisme consultiu de la Generalitat que va elaborar
un estudi al voltant de Sant Jeroni, on es certificava
la gran importància monumental, artística,
arquitectònica i paisatgística del cenobi,
amb un acceptable nivell de conservació respecte
altres monuments semblants, on calien actuacions encarades
a estudiar la seua història, realitzar estudis
arqueològics, visites externes amb l'objecte
que el públic el conega i l'estime, més
enllà de les obligades per llei en ser BIC
(Bé d'Interés Cultural). Per viabilitzar-ho
a la màxima brevetat possible, apuntà
la fórmula de combinar els seus usos particulars
amb altres públics, prou comuna a Europa. No
obstant, l'informe recomanava a la Generalitat delimitar
clarament l'entorn i els seus usos, i l'alertava de
la problemàtica agressiva.
 |
|
M. Camarena
|
Arribat el torn de Ferran Mut, arquitecte
i Director General d'Arquitectura i Habitatge de la
Generalitat Valenciana, a més d'autor d'un
rigorós estudi de l'estat de conservació
arquitectònica del monument, després
de tindre un emocionat record cap a la figura de Josep
Camarena, va defendre la idea que Sant Jeroni deu
projectar-se més enllà de la pròpia
Vall de Vernissa i no pot fugir de la connexió
amb Marxuquera i, per tant, amb Gandia i per extensió
amb la resta de la comarca. Assumint el seu paper
de representant de l'administració, va assegurar
que l'apertura i, per tant, el compliment per part
de la Generalitat de la seua pròpia llei, s'havia
retardat a causa d'obres d'acondicionament i de l'elaboració
de tot un projecte audiovisual per garantir una visita
acurada. A l'igual que la resta de ponents, emfatitzà
a l'hora de recordar que, com a fita en la història
saforenca, dinamitza, també turísticament,
el territori que l'envolta i per tant s'ha de garantir
la conservació de l'entorn, malgrat que això
exigeix d'una decisió col·lectiva de
les forces implicades per evitar el model turístic
depredador costaner. A més, va remarcar la
necessitat de dotar-lo d'un ús i d'intervindre
per restaurar-lo.
 |
|
M. Camarena
|
Per últim, Rafael Soler, Dr.
Arquitecte i director acadèmic del Màster
de Conservació del Patrimoni de la Universitat
de València, plantejà tres qüestions
bàsiques: partint de la premissa que el patrimoni
arquitectònic forma part del patrimoni cultural,
afirmà que reviscolar-lo i donar-li nous usos
per rescatar-lo socialment necessita d'un procés
de recuperació cultural d'una ciutadania que
no vol perdre la seua identitat.. Respecte això,
es preguntava si "és possible deslligar
Sant Jeroni del seu entorn físic, paisatge
o territori cultural" a la manera d'un marc en
l'arquitectura; a més negà la impossibilitat
de recuperar el monestir en un territori transformat
per un creixement descontrolat d'actuacions irreversibles
per forces econòmiques que ens converteixen
en noves perifèries. Recordà que, per
evitar-ho, hi ha lleis preceptives a l'àmbit
europeu. També incidí en el tema de
l'autenticitat, que ha de presidir qualsevol intervenció
en el monument que evite desvirtuar-lo, exigint que
es deixe en mans d'experts disciplinars als quals
cal respectar les seues competències. Per acabar,
deixà clar que el gran repte de l'arquitectura
és aconseguir que el monument simbolitze la
voluntat col·lectiva.
Amb la conclusió, s'inaugurà
un torn de rèpliques on Ferran Mut assegurà
que la protecció de l'entorn BIC li semblava
suficient i es mostrava convençut de la capacitat
d'ordenació del territori dels municipis, cosa
que va rebutjar Vicent Álvarez, qui adduïa
que l'entorn BIC era conseqüència d'una
situació 'de bloqueig' per part de l'Administració
i s'havia demostrat totalment insuficient a dia d'avui.
Per la seua part, Josep V. Mascarell sentenciava que
"la voluntat política es medeix en els
pressupostos".
 |
|
M. Camarena
|
També el públic va poder
dir la seua. El més destacable fou que es va
trobar a faltar la presència a la taula de
les forces econòmiques així com dels
ajuntaments implicats, a més de l'alerta feta
cap a la pèrdua de la idiosincràsia
tradicional dels pobles del Vernissa, de naturalesa
agrícola. Per estes i altres qüestions,
Joan Carles Faus, historiador i membre del Col·lectiu,
que actuà de moderador de la taula, ens emplaçà
a una segona edició d'estes jornades.
Els
actes van tindre un brillant colofó al Restaurant
L'Ocell de Ròtova on, durant el transcurs d'un
dinar de cloenda, va tindre lloc un sentit homenatge
cap al mestre Josep Camarena, i on es féu entrega
d'una distinció a les seues emocionades filles.
Prometem seguir fent soroll. El futur dirà
si tot açò serà profitós.
Dinar commemoratiu de les I Jornades
Josep Camarena:
