_I Jornades Josep Camarena

"Sant Jeroni de Cotalba i la Vall de Vernissa: propostes de futur"

ESCRITS PER AL DEBAT:

Un espai de reflexió i participació...

Digues la teua. Participa!

Escriu un correu electrònic a info@valldevernissa.org:

"Escrits per al debat: ..."

> Jordi Puig Muñoz.

(article complet)

(Las Provincias)

Les responsabilitats amb Sant Jeroni i el territori.

Potser és hora de començar a fer balanç de les I Jornades Josep Camarena, una cita amb el debat que alguns han definit com "de present". Sembla, doncs, que no resultarà ociós recordar que, per a projectar-nos al futur, és necessari i ineludible partir del present. I, encara, girar uns segons la vista enrere per analitzar i presentar els errors passats. Uns errors que, en el cas de la vall del Vernissa, se'ns acumulen amb una escamosa fecunditat.
Alguns d'ells, per fi, quedaren patents, fins i tot, per a aquells a qui no els agradaria haver-los reconegut. I ara resultarà que aquells que estaven en disposició d'haver gestionat amb cura el nostre territori han esdevingut víctimes, igual que el patrimoni i el medi ambient, d'uns plans agressius amb els municipis i Sant Jeroni. Els nostres dirigents, en compte de "responsables polítics", són ara "víctimes polítiques" d'un mal alié, incontrolat, que se'ns ha colat a casa i ens ha clavat un gol per l'escaire. Crec que és hora que posem els peus a terra i no ens deixem enganyar més per aquesta mena d'excuses.
Per tot açò convé establir les responsabilitats i els deures de cadascú. Els objectius del Col·lectiu Vall de Vernissa, per exemple, mai poden ser els de substituir la tasca dels nostres polítics. Nosaltres hem intentat enriquir el debat -i prometem continuar intentant-ho-, hem aportat noves perspectives en el tema de la dinamització del territori i intentem, amb un esperit didàctic, encomanar l'amor pel medi ambient, pel patrimoni -per Sant Jeroni de Cotalba, si parlem d'aquest cas-... I, fins i tot, procurem proposar possibles vies de futur per al cenobi i la vall.
Alguns estudiosos demanaren, a les Jornades, per la responsabilitat dels propietaris; altres, per la dels alcaldes i, finalment, per la de la Generalitat. A més, s'hi traçaren propostes com les d'ecomuseu, museu comarcal, patronats i altres plans d'usos.
És hora que els nostres ajuntaments diguen la seua, que tracen com volen que siguen els nostres municipis, que aporten solucions viables i respectuoses; és hora que la Generalitat s'hi comprometa i deixe de ser un mer espectador; i seria bo que la Mancomunitat fera un esforç "voluntari" i que definira la seua posició o el paper que vol jugar en el disseny comarcal.
I tots, per suposat, no podem deixar de reivindicar que Sant Jeroni és i ha de ser patrimoni dels valencians, que els nostres pobles són la nostra cultura i que el nostre medi és part del nostre futur.
Abans de cometre cap error més, seiem les bases: de propostes de futur per a Sant Jeroni n'hi ha abastament; la major part d'elles, molt més respectuoses amb l'entorn, el monestir, els pobles, els habitants, etc. que no els plans actuals. Si els nostres polítics no són capaços de dur-los a terme, no podem permetre que s'erigisquen com a víctimes d'un destí que ens aclapara; els haurem de demanar que siguen honestos i que manifesten públicament la seua incapacitat. I, per suposat, que sàpiguen assumir-ne les responsabilitats corresponents.

> EMILI SELFA

Secretari Comarcal del Bloc de la Safor.

(Levante-emv)

Fa uns dies Jordi Pujol afirmà a Gandia que si els valencians volem aspirar
a un futur econòmicament digne -literalment: «si no volem estar morts»- hem
d´ofertar al turisme camps de golf, ports esportius i, naturalment, per
poder oferir aquests serveis cal disposar de línies d´alta tensió. Tot un
programa del mal denominat progrés, vaja! Quasi simultàniament el conseller
Rafael Blasco anunciava la nova Llei del Golf, que pot convertir tot el
territori valencià, vulgam o no ho vulgam, en una immensa urbanització amb
camp de golf inclós. L´empresariat assistent aplaudia entusiasmat. La resta
es quedava bocabadat.

Alguna cosa grossa ha d´estar passant i fins ara no ens havíem adonat. A la
meua comarca, la Safor, en cosa de pocs mesos s´han presentat vuit projectes de camps de golf i urbanitzacions. I no és cap fenomen aïllat, només, i a tall d´exemple, a una població veïna com és Pego s´han presentat sis
propostes d´urbanització amb camp de golf. ¿Què és el que està passant ací?
¿És que s´han tornat tots bojos i de repent han descobert un nou esport de
masses? És evident que no és així. El que està passant és que estem patint
els efectes d´una febre de la construcció especulativa, semblant en molts
aspectes a la urbanització salvatge dels anys 60 i 70 de les nostres platges
i ciutats, que ha recobert de ciment la costa i ara busca la manera de fer
el mateix en l´interior del País. No es planteja fer camps de golf com a
demanda esportiva, no és aquesta la raó. La raó és que plantegen fer grans
urbanitzacions en sol qualificat als PGOU com a comú o rústic, acompanyades
d´un camp de golf com a reclam. Com a botó una mostra, a Vilallonga ha
començat el compte enrere administratiu d´una proposta urbanitzadora en sol
comú. Per fer-la possible cal declarar-la d´interés social. Un interés
social que passa per la construcció de 3000 cases i dos camps de golf de 18
forats. Aquesta actuació implica multiplicar la població actual -3000
habitants- per cinc, sense cap previsió de infraestructures educatives,
culturals, sanitàries, viàries? Un poble que, evidentment, perdrà la seua
identitat i la seua cohesió actual. En aquest cas a l´ajuntament governa el
PP, però els exemples on governa el PSOE no es queden curts. En parlar dels
camps de golf acompanyats d´urbanitzacions, tant el PP com el PSOE, estan
decidits a no deixar estaca en paret. Com és natural ens toca als del Bloc
fer de roïns de la pel·lícula davant d´uns propietaris agrícoles desmoralitzats, que no troben millor solució als seus problemes de manca de rendibilitat i de relleu generacional, que empeltar d´apartaments els seus horts de tarongers.

Certament estem en un moment cabdal per al futur del nostre territori. Els
ajuntaments mancats de finançament i amb demandes creixents de la població
són la germaneta pobra de l´administració de l´estat. Tant el PP com el PSOE
no han resolt el greu problema del finançament municipal i els alcaldes
veuen en la construcció, la que siga, el manà que necessiten. Sense solució
al finançament municipal no podrà parar-se el desgavell urbanístic actual.
Per altra banda la situació de l´agricultura, amb preus de la taronja de fa
vint-i-cinc anys i deixada de la mà per part de les diverses administracions
que han governat, es troba en coma terminal. El preu de la terra agricola és
simplement ridicul. És molt natural, doncs, que l´agricultor solament veja,
amb amargor i frustració, una eixida a la fallida agrícola, la conversió
dels seus horts de tarongers en camps de golf i solars per a edificar. El
resultat -almenys en zones de connurbació urbana,com és gran part de la
Safor o l´àrea metropolitana de València, és que estem perdent l´oportunitat
de mantenir la funció social del treballador del camp, que hui no és altra
que la de fer de jardiner dels parcs periurbans d´horta i de tarongerars, i
això s´ha de pagar. Quan ens adonem, ja no arribarem a temps i haurem perdut els parcs-jardins entre pobles que ja es toquen, i que hui encara mantenen uns llauradors de vocació que caldria mimar i ajudar per mantenir un espai vital i tan necessari per al nostre territori.

Mentre tot això passa, la nostra Generalitat, que té plenes competències per
ordenar el territori, en compte de tranquil·litzar-nos dient: fan falta
camps de golf si volem ser competitius en el mercat turístic actual, i anem
a fer-ne tants i tants, d´una forma ordenada i racional. No, ells no ho fan
així. Ells simplement ens enganyen, perquè l´única cosa que volen és
convertir tot el nostre territori en una immensa urbanització, amb l´excusa
que la taronja ja no produeix beneficis als llauradors, i ells no tenen
idees per resoldre la seua crisi, perquè, malauradament, solament tenen
idees per ajudar a fer negocis especulatius als seus amics que crearan un
futur molt incert per al nostre País. Preparem-nos que venen les pilotetes!

> Roger Cremades Rodeja,
Col·lectiu Vall de Vernissa.

(Levante-EMV, 6-11-2004)

El debat genera coneixement, i la informació útil i de consens ha de ser font de noves iniciatives i línies de treball, indefugiblement. Si no, deixarem el mal anomenat "progrés" en mans dels més espavilats.

Una de les conclusions que tot el món tingué per bona, a les exitoses I Jornades Josep Camarena, és que l'actual perímetre de protecció del BIC de Sant Jeroni de Cotalba és insuficient, ja que es pensà fa deu anys per a un entorn agrícola que actualment està canviant. I si l'entorn agrícola està a punt de canviar, perquè no augmenta el perímetre de protecció, encara que siga cautelarment? I diguem cautelarment perquè de pedaços i cosits en sabem molt a aquestes terres, sobretot en matèria territorial: marjals que desapareixen, polígons que no s'adeqüen a tamanys òptims, duplicació d'infrastructures i un llarg etcètera.

Hom dirà que és inevitable, que la colonització i l'especulació mai no acabarà, que no podem fer rés. Però, no és cert. El territori és un bé material finit, que hauria d'ésser ordenat d'una vegada per totes a escala supralocal i definir-se on s'acaba el pastís i quant de temps volem tardar en menjar-nos-el O no? ¿O campe qui puga, déu proveirà i, segons d'on bufe el vent polític, ara fem camps de golf, ara cinturons de tarongers al voltant de les ciutats, o ara cap de les dues?

Cal desplegar mesures preventives a les zones sensibles de la comarca -com l'entorn del monestir de Cotalba- per evitar la destrucció del patrimoni històric i natural, tan amenaçat ara mateix. Almenys fins que es plasme un Pla Integral de Protecció de Sant Jeroni definitiu, que arreplegue la voluntad majoritària de saforencs i valencians, que reflexe emblemàtica la nostra identitat i incentive de forma cohesionada el nostre futur, i que s'ajuste a la realitat i a les pressions que ara s'imposen. No poden haver-hi discrepàncies en aquest punt, no podem deixar que l'interés depredador passe davant de l'interés general. I després parlarem d'inversions en la rehabilitació i d'atorgar-li un ús públic.

I necessitem, per damunt de tot, un debat, un procés llarg de treball que acabe en un document que regisca l'ordenació territorial de la comarca. Un document que evite que al senyor Alcalde de Xeresa ara li done per construir en sòl protegit per la Llei Forestal o que Alfauir i Palma dissenyen virgueries golfes en sòl agrícola. Necessitem una ordenació integral, que sí que és possible encara, que matise la proliferació de la ciutat difusa a la comarca, i unes mesures cautelars, que és el que fa falta fins que existisca un Pla d'Acció Territorial. Algú pensa que això seria no "progressar"?

> Antonio Garcia (alcalde de Ròtova i diputat provincial pel PP)
(Levante-EMV, 30-10-2004)

Cotalba i el futur.

Honrar la memòria de Josep Camarena és un deure de tots aquells que pertanyen per naixement, adopció i convicció. La seua figura, senyera en l'àmbit de la cultura valenciana, és referència obligada en l'aposta de cohesionar social i culturalment la comarca del a Safor i de dotar-la d'estructures i infraestructures estables. Mestre dels que ens hem interessat per la nostra història i tradició. La seua ensenyança, així ens ho va fer veure als que li escoltàrem i ara el lletgim, partia sempre del seu poble Lloc Nou, quedant lligada, com no, al monestir del Vall de Venrissa. A don José Camarena els nostra agraïment des de la consciència que sense ell res haguera sigut possible en el treball de reconstruir primer i construir després la nostra cultura.
El futur només existix en els nostres ments. Podem projectar idees i desitjos cap a ell que no seran més que mostres de com voldríem que les coses evolucionen des de la nostra visió actual i de les dificultats del present... i això és el que faré.
De Sant Jeroni hem de referir-nos per un costat a l'edifici i per un altre al seu entorn, o millor, al territori que li circunda.
L'edifici presenta problemes estructurals localitzats, però en general, està en un estat de conservació acceptable gràcies al carinyo i el respecte dels seus porpietaris: la família Trènor, a la que la comarca de la Safor ha d'estar agraïda per haver-nos sabut transmetre intacta esa joia de la nostra arquitectura.
No obstant, el monestir requerix un projecte de reparació estructural, al que afegir un Pla d'Usos degudament realitzat i una programació d'inversions raonables. En altres paraules: un pla de viabilitat que garantisca la seua restauració i el seu futur, comptant amb l'activitat que vaja a desenvolupar-se que en tot cas ha de possiblitar el seu mateniment quotidià.
Si parlem del territori, notarem un factor positiu com és la imminent desaparició de la planta de residus sòlids situada en el terme municipal d'Ador que afectava seriosament l'entorn que cal agrair a la Diputació de València i especialment al seu president Fernando Giner, i un factor negatiu a causa del creixement incontrolat d'edificacions sense cap tipus de llicència davant de la passivitat dels responsables polítics de Palma i a algun planejament urbanístic que ronda pels rogles comarcals que aprofita la presència del monestir per a implantar viviendes i instal·lacions en la seua proximitat, però que ignora al convent a l'hora de promoure inversions i actuacions sobre ell.
En tot cas, veig igualment necessari un pla que contemple el desenvolupament del a zona incorporant, almenys, la totalitat o part dels termes d'Alfauir, Ròtova i Palma de Gandia. Dit pla ha de vetlar per l'optimització dels recursos actuals i potencials del a zona i potenciar la seua capacitat per a dinamitzar-los, incorporant, clar està, al monestir com a part integrant i substancial d'ella.
No han d'excloure del Pla la creació de mecanismes administratius que afavorisquen la restauració i l'obtenció parcial per a l'ús públic d'espais tant interiors com de l'entorn immediat del monestir, però en tot cas qualsevol actuació que es propose haurà de tindre com a finalitat el construir unes bases sòlides que garantisquen la competitivitat del territori, que permeten un compromís social, institucional i empresarial de la comarca i aconseguisquen la preservació del conjunt, amb especial respecte al seu paisatge circumdant.
Tres haurien de ser els suports sobre els quals recolzar este Pla: conservació, gestió i innovació d'un recurs valuosíssim que al seu torn ha de complir el seu paper d'instrument vertebrador de la Safor i pel que fa a l'edifici parlar d'actitud: la que deriva del concepte de autenticitat a l'hora de programar la necessària intervenció que es requereix.

> Pere Forn.
(Quinzedies, 35. Octubre de 2004.)

Sant Jeroni, Sant tornem-hi.

Quan algú no sap què fer o què dir, sempre fa el mateix: crea una comissió i un pla d'usos. És la millor fòrmula per demostrar que la teua preocupació està a l'alçada de la teua cara dura. Aquest mètode infal·lible mai falla. Com que tot Cristo està fart de promeses incomplides i ja no es creu res, li dóna igual blanc que negre i res a fer que tot és possible i el futur és nostre. Però el present és dels cara dures i en això Fernando Mut sempre ha demostrat ser un mestre: a tots els diu el que volen sentir. Que si parlem del Tren Gandia-Dénia, doncs ell a favor i ja està previst als pressupostos de la Generalitat. Que si parlem de la liberalització del peatge de l'AP-7, doncs és clar que sí, però lka culpa és de Zapatero; la planta de fem d'Ador, doncs que el PP ha estat el que ha aconseguit que la tanquen per a no molestar els futurs residents de les tres urbanitzacions projectades en el terme. La línia d'alta tensió, doncs que és el millor que li pot passar per damunt del cap dels veïns de la Valldigna. Si parlem de l'hospital comarcal, què volen que els diga: Fernando Mut té raó, el millor és col·locar-lo en el pitjor lloc, perquè el que interessa no són els malalts sinó el negoci que això comporta, i si és privat, doncs millor que millor, que l'economia productiva és sinònim de construcció. I així fins arribar al Convent de Sant Jeroni, que de moment no es pot obrir perquè és massa prompte i el personal no està preparat per visitar, un edifici que des de fa massa anys hauria de ser propietat dels valencians.
Però si algú pregunta al senyor Director General d'Arquitectura, perquè no fa res la Generalitat per actuar i rehabilitar o expropiar un edifici tan emblemàtic del nostre País, el que et contesta és que de moment no està previst i que hem d'estar agraïts als Trènor que hagen conservat el convent tan requetebé, i que un altre ho haguera desfet, igual que ho va fer el propietari del Monestir de Santa Maria de Valldigna. Doncs tot això i alguna cosa més haguérem d'escoltar els pacients ciutadans que anàrem a la taula redona sobre el "futur anterior" del Convent de Sant Jeroni de Cotalba. Almenys una persona de trellat digué les coses pel seu nom, Josep V. Mascarell: "algú ens està prenent el pèl des de fa massa anys" i està assegut a la taula redona, afegiria jo. La taula redona, convocada pel Col·lectiu Vall de Vernissa, intentava crear un debat per parlar del futur del Convent, un debat que no fou de futur sinó de present. un present molt negre per a una vall que entre autovies, camps de golf i urbanitzacions, promogudes per alcaldes entregats a la "vella causa" del model del a construcció depredadora "model anys 60", ens ha retornat al passat més fosc del a nostra comarca i del nostre País.
Un amic em comentava a l'eixida del a taula redona que els saforencs som masoquistes, per aquesta maleïda tendència que tenim a magnificar els defectes propis i deixar-nos enlluernar per les suposades virtuts alienes. Envoltats de "mentiders professionals", que es consideren el melic del món, hem acabat creient-nos els seus contes de grandesa i modernor i ens veiem a nosaltres mateixos molt pitjor del que realment som. La veritat és que no tenim remei.

> Paco Tortosa.

(EL PAÍS, 26-9-2004)

"Del polígono industrial al campo de golf"

En el vertiginoso proceso de urbanización en el que se encuentra actualmente el País Valencià, especialmente en la primera y segunda franja costera, llama la atención el hecho de que nuestros pueblos y ciudades apuntan hacia un cambio que lleva del modelo industrializador del territorio, al modelo del turismo residencial. Se trata de un proceso histórico reciente con dos fases que yo sintetizaría en la idea de partida de estas notas reflexivas: del polígono industrial al campo de golf. Un proceso que nos lleva a un horizonte de un todo litoral urbanizado según el modelo californiano, del cual ya huyen muchos de sus ciudadanos.
Durante la década de los años sesenta y setenta del pasado siglo, el monocultivo económico industrial en gran parte de nuestro territorio llevó a la aparición de polígonos industriales en muchos de los municipios litorales. Evidentemente, a costa de tierras de gran fertilidad. Junto a la aparición de los edificios industriales, con sus formas arquitectónicas tercermundistas y sin infraestructuras de servicios, el flujo migratorio trajo consigo el complemento urbanístico con la construcción de grandes barriadas despersonalizadas conocidas como barrios dormitorio. Junto al sector económico industrial, el turismo de sol y playa iba urbanizando la costa con grandes bloques de apartamentos impersonales por su estética, materiales y volúmenes. El turismo se encargaba de la franja estricta litoral. La industria consumía espacio en la segunda franja costera. Y los dos sectores económicos se complementaban en la ocupación del suelo, en la despersonalización de los paisajes tradicionales y en la generación de desequilibrios ambientales.

(LLEGIR MÉS...)

> Jordi Puig Muñoz

(LEVANTE-EMV, 25-9-2004)

"La Vall de Vernissa i Sant Jeroni de Cotalba"

Els principis del desenvolupament sostenible no són fàcils. I, sense cap mena de dubtes, no són els que ens estan plantejant, ara sí, ara també, al llarg del nostre territori. I l'interior de la Safor no podia ser menys. Ací també han aprofitat una conjuntura difícil del sector agrícola per a jugar amb els llauradors, han presentat uns plans d'urbanització massiva com a única solució; i, a sobre, s'han erigit com els màxims valedors del nostre patrimoni. Ens han dissenyat unes infrastructures que en res s'adiuen a la nostra personalitat, a la nostra manera de viure i no han tingut en compte l'impacte en el dia a dia dels habitants. Han creat un pla per a unes contrades sense comptar amb les particularitats d'aquestes, la seua gent i el patrimoni. Però el desarrelament que van a provocar sembla que no preocupa ni als constructors ni als nostres dirigents.
La Vall de Vernissa pot prosperar d'una altra manera i, així, demostrar a la resta de la Safor i el territori valencià en què consisteix el vertader desenvolupament sostenible. No el créixer per créixer ni el construir per construir pel mer fet de tindre un espai verd on poder fer-ho. Tenim l'oportunitat, encara, de ser un espai capdavanter. I estem a punt de balafiar-ho tot.

(LLEGIR MÉS...)

>Organitzador.

(Col·lectiu Vall de Vernissa)

D'algun temps ençà han estat molts els projectes esbossats al voltant de la vall de Vernissa, tots ells amb un denominador comú: cap d’ells ha valorat que comptem amb un dels monuments més importants del País Valencià. Els seus dissenyadors ens parlen en clau de futur i ens proposen unes traces elaborades per grans empreses constructores. El factor humà no té lloc. I el patrimoni històric i mediambiental, tampoc.

Aquestes jornades pretenenser l’escenari ideal per a superar el silenci a què han sotmés els estudiosos del creixement sostenible, la història, el patrimoni, el medi ambient, etc. És just donar-los la paraula i concebre que podem crear un territori amb un futur viable i sostingut, i amb un símbol com Sant Jeroni de Cotalba com a eix integrador de les poblacions que l’envolten.

Josep Camarena es caracteritzà pel seu caràcter conciliador, humanista, proper a tota la gent i capdavanter en la tasca d’ensenyant; inspirades en ell, presentem unes jornades amb un esperit didàctic, crític i harmoniós, que esperem que contribuesquen al debat sobre el futur del territori valencià i la seua societat.