|
 |
|
© Paco
Sastre
|
Situada a l’interior
de la Safor, la Vall de Vernissa està formada
per cinc municipis: Alfauir, Almiserà, Castellonet
de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova,
situats al voltant d’un dels afluents del Serpis
o Riu d’Alcoi: el Vernissa. Per arribar-hi caldrà
seguir la carretera 332 des de Gandia, més comunament
coneguda com carretera d’Albaida. També
s’hi pot accedir per Xàtiva. La conca del
Vernissa, però, no és sols la sortida
de la Safor cap a la Vall d’Albaida. És
quelcom més, perquè al seu si guarda tot
un seguit de tresors que amplien els ja existents a
la comarca i que, gustosament, els ofereix per a ser
degustats i conservats.
Entre els seus paratges,
amaga jaciments ibèrics, pintures prehistòriques,
restes de fortificacions i alqueries musulmanes, com
Rafalet de Bonamira i Cotalba, que dóna cognom
a una de les joies i imatge de la Conca: El monestir
de Sant Jeroni de Cotalba. 
Joan Pellicer, en el seu excel·lent
viatge per les terres diàniques, es feia ressò
del paratge amb una caracterització breu i explícita:
“Els propers pobles
que se’ns presenten seguint la seua davallada
de la carretera, són Llocnou i Almiserà,
a tocar l’un en l’altre i a una vora i l’altra
del Vernissa, el qual tant com separar-los els lliga.
Són els pobles capçalers de la muntanyosa
Conca del Vernissa, una subcomarca que terres blanques
de secà, allargada als volts i giravolts del
riu, que comença en aquests dos pobles, germans
i acaba en Palma, amb una orografia i una climatologia
peculiars, distintes de les de la Conca [de la Safor]
i la Vall [d’Albaida], la qual té per
dossers la Cuta i els seus forçuts contraforts
de l’Ombria per migjorn i la barrancuda solana
de la serra de Marxuquera per tramuntana. Ròtova,
que és el seu poble principal, Alfauir i Castellonet
completen la totalitat dels pobles d’aquesta
menuda subcomarca.”
PELLICER, J. Meravelles de Diània. Camins,
paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes.
Edicions del Bullent. Picanya, 2002.
Segons l’article
4 dels Estatuts:
“Constitueixen
els fins del Col·lectiu Vall de Vernissa
la defensa, conservació i divulgació
del patrimoni cultural, històric, documental,
mediambiental i social de la Vall de Vernissa,
així com tota mena d’actuacions
que, directament o indirectament, hi tinguen
relació amb l’àmbit d’acció
de l’associació. Especial atenció
mareixerà tot allò relacionat
en la intercomunicació de les poblacions
esmentades i la seua relació amb àmbits
territorials més amples.”
|
Ací podeu consultar l'entrevista
que Safor Guia va fer a Miquel Camarena, president
del Col·lectiu Vall de Vernissa, la primera
setmana de febrer de 2006.
|
Per: Marisa Tordera
dimecres, 01 de febrero de 2006
[Llegiu
l'entrevista completa]
|
Miquel
Camarena, presidente del Col·lectiu Vall
de Vernissa: "Si preservamos la ruralidad,
no se pueden aprobar proyectos que la dañen"
Con el objetivo de preservar el patrimonio natural
y cultural del Valle de Vernissa nace el proyecto
del ecomuseo. Único de sus características
en toda la Comunidad Valenciana, ha sido impulsado
por el Col·lectiu Vall de Vernissa y su
primera fase será financiada al 50% por
"la Caixa". Conocemos más detalles
de este proyecto de la mano del presidente del
colectivo, preocupado por la conservación
de este entorno. Por otro lado, el Col·lectiu
también ejerce una labor importante como
integrante de la Plataforma pels pobles de la
Safor y su lucha por la defensa del territorio
ante la fiebre urbanizadora.
|
Mª Àngels
Faus i Pedro Ciscar són els nous coordinadors
de La Falzia. Ara els podrem conèixer
un poc millor.
|
MªÀngels
Faus Mascarell
|
|
"el
fet de tindre una responsabilitat així,
en un col·lectiu com el nostre, et
fa estimar més la terra, sentir-te'n
orgullosa i lluitar per ella"
|
| |
| "Una
revista que done a conèixer la cultura,
la història, les tradicions, el patrimoni,
la llengua i el territori ha de ser bona per
a tots els públics i pensaments, per
força" |
|
Pedro
Ciscar San Lorenzo
|
Des de principis d'any, sou els coordinadors
de la revista La Falzia. Què creieu que
aporta una revista d'aquesta mena a les poblacions?
| Mª
ÀNGELS:
Supose
que és un mitjà perquè molta
gent, aquella subscrita clar, se n'adone de totes
aquelles coses boniques que tenim, de la nostra
cultura popular, de les nostres arrels, del medi
que ens envolta i que cal preservar tot això;
no podem permetre que els orígens desapareguen
perquè un dia ja no els tindrem i no serem
res... Per això és imprescindible
fer arribar La Falzia a més persones. |
|
PEDRO:
Coneixement. Sí, gràcies a ella
acabes coneixent a on vius, no només geogràficament,
sinó també socialment, que és
allò més important. Coneixes els
teus veïns, coneixes les seues inquietuds,
les seues tradicions, els seus problemes i les
seues maneres de viure. La Falzia aporta
coneixement.
|
Ha canviat la vostra perspectiva
dels nuclis de la vall des que sou coordinadors?
| Mª
ÀNGELS: Per a mi sí, definitivament.
Crec que el fet de tindre una responsabilitat així,
en un col·lectiu com el nostre, et fa estimar
més la terra, sentir-te'n orgullosa i lluitar
per ella; no és que abans no ho feres, o
no sentires el mateix, sols és que ara en
sóc més conscient. |
|
PEDRO:
Des que sóc coordinador m'he hagut que
moure per estos pobles molt més del que
ho havia fet mai i, efectivament, ha canviat molt
la perspectiva que tenia d'esta vall. Estic coneixent
llocs que no sabia que existien i això
que els tenia al costat de casa. M'he adonat que
tinc molts punts en comú amb els habitants
dels demés pobles del Vernissa.
|
Supose que també sou conscients
que hi ha un bon nombre de subscriptors arreu de la
comarca i uns pocs fora d'ella. Què els oferiu
a la revista?
| MªÀNGELS:
Un poquet de tot i ben fet; si més
no, el millor que podem. Cultura, natura, art, vida
quotidiana, viatges a altres paratges de característiques
semblants... És com oferir-los amor, molt
d'amor, en diferents formats, no? |
|
PEDRO:
Bé, que hi haja subscriptors que no viuen
en la vall de Vernissa, no vol dir que no siguen
fills d'ella. De fet, pense que una gran part dels
que s'han fet subscriptors ho han fet perquè,
havent nascut ací, ara viuen fora del seu
poble. El subscriure's a la revista és una
manera d'estar en contacte amb els seus orígens.
Els subscriptors aliens completament a esta vall,
llegint La Falzia, acaben coneixent també
part de la seua història, de les seues tradicions
i de la seua societat. Cal tindre en compte que
la forma de viure en els demés pobles de
La Safor i poblacions de comarques veïnes no
ha sigut tan diferent a la nostra. A mi m'interessa,
per exemple, el que es dóna a conèixer
en revistes similars com La Cisterna o Bresca. |
Una revista en valencià...
És ja aquest un país normal? Heu tingut
algun problema per aquest motiu? O heu notat algun indici
en l'índex de lectura en valencià?
| Mª
ÀNGELS: Home, normals, normals,
encara no ho som però a poc a poc a veure
si canviem... A l'institut l'altre dia una professora
castellanoparlant em va veure llegir-la i me la
va demanar. Jo gustosament li la vaig deixar; no
sé si se la va llegir però el proper
número també li'l oferiré...
Tota pedra fa paret. Els alumnes que tinc no solen
llegir, ni en valencià ni en castellà,
però si veuen que sempre parles en valencià
van soltant-se i se senten més prop teu si
et parlen en la mateixa llengua (tot i amb espardenyades!). |
|
PEDRO:
No, este encara no és un país normal.
No pot ser-ho mentre qui formem part d'ell no
creguem que existix este país; no pot ser-ho
mentre la força política majoritària
en el parlament valencià no siga valenciana;
no por ser-ho mentre no hi haja cap força
política del país amb grup parlamentari
propi en el congrés dels diputats; no pot
ser-ho mentre hi haja límits provincials
que separen els valencians; no pot ser-ho mentre
no siga normal parlar valencià per onsevullga,
no pot ser-ho mentre, uff... Espera, que em quede
sense alé... En resum, no; no és
este un país normal.
L'únic problema que note que hi ha en la
revista per escriure-la en valencià, no
el té la revista, sinó part dels
potencials lectors d'ella. Em referisc a les persones
majors, les quals, en el seu dia, no van rebre
una educació que els donara l'oportunitat
de conèixer la seua llengua el suficient
per a poder hui fer ús d'ella en l'escriptura
i la lectura.
La revista ajuda que este problema es solvente
en part. Eixa mateixa gent major també
té certes inquietuds per conèixer
a on viu i qui són els seus veïns
(segurament, molts dels habitants dels demés
pobles de la vall, els han conegut fa molts anys
i ara, gràcies a la revista, poden tonar
a estar en contacte amb ells). Em consta que eixa
gent està fent l'esforç de llegir
en valencià per a conèixer més
encara el poble i la vall a on viu (ells que tenen
tantes coses per ensenyar-nos).
|
Mereix la pena el treball dut a terme?
| Mª
ÀNGELS: Clar, faltaria més!
Quan veus què bonic s'ha quedat el número,
ja no te'n recordes de les hores que t'ha costat!
És molt gratificant. |
|
PEDRO:
Dut a terme? Però si acabem de començar!
Bé, parlant seriosament, pense que val
molt la pena el treball que hi ha per fer; per
això m'he involucrat.
Respecte al cinc números de vida de la
revista, el treball fet fins ara ha sigut molt
important. Només el llançament,
en un espai geogràfic tan reduït,
d'una revista d'estes característiques
és un treball molt costós tant en
esforç intel·lectual com econòmic;
i vull afegir que sense el recolzament de tots
els subscriptors i col·laboradors de la
revista açò no estaria essent possible.
|
Una revista per a tots els públics
i pensaments?
| Mª
ÀNGELS: Per a tots els públics,
sí; per a tots els pensaments... que vols
que et diga... hi ha gent que, en saber qui la fa,
no la llegirà i, d'altra, que no donarà
importància a això perquè també
estima la terra. En fi, a llegir, que això
és bo per a la salut! |
|
PEDRO:
Una revista per a tot el que la vulga.
Una revista que done a conèixer la cultura,
la història, les tradicions, el patrimoni,
la llengua i els localismes, el territori, i que,
sobre tot, incentive la investigació de
tots estos camps, ha de ser bona per a tots els
públics i pensaments, per força.
|
|
