PROPOSTA
OBERTA DEL COL·LECTIU VALL DE VERNISSA SOBRE
ELS CASTELLS DE LA SAFOR
La nostra intenció és
fer-los partícips d'una iniciativa que ens
agradaria divulgar, amb el mateix entusiasme que la
proposem, i que té per objecte recuperar l'empremta
dels nostres castells de la Safor.
El Col·lectiu Vall de Vernissa,
el CEIC Alfons el Vell i un equip d'estudiosos i simpatitzants
hem engegat diverses activitats cercant el coneixement
i una major sensibilització envers les nostres
fortificacions medievals i, certament, la resposta
sempre ha estat amplament positiva. Tanmateix, el
punt de partida és més aviat feble:
L'estat ruïnós de les escasses restes
dels nostres mil·lenaris castells és
palés i, pitjor encara, està sotmés
a un progressiu deteriorament, que esdevindrà
irreparable fins a la seua desaparició. Això
és l'herència, seguint les paraules
de l'arqueòleg Josep A. Gisbert, de l'abandonament
ancestral que ha conduït al deteriorament actual,
de la qual cosa tots som perjudicats.
Alhora, però, perdura una dèbil
flama d'esperança: encara som a temps d'evitar-ne
la pèrdua definitiva. Cal una conscienciació
decidida i la iniciativa necessària i urgent
-a més d'insubstituïble- dels ajuntaments
i d'altres administracions publiques per salvaguardar
aquest important llegat patrimonial. Propòsit
que, des d'unes senzilles directrius tècniques,
hem de posar en marxa per a salvaguardar i recuperar
aquest importantíssim llegat patrimonial.
Tots els castells resten protegits
"genèricament" per diverses lleis:
la primera, dictada l'any 1948, fou la llei de Patrimoni
Històric Espanyol de 1985, així com
la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (LPCV)
de 1998. En elles, se'ls considera -conjuntament!-
un Bé d'Interés Cultural encara que
no resten inscrits en cap registre d'aquest tipus.
A pesar que semblen protegits, aquesta "qualificació"
genèrica no ha impedit que la Generalitat permetera
el seu inexorable deteriorament i enfonsament. Siga
com siga, les primeres institucions responsables són
els Ajuntaments, ja que han d'incloure els nostres
castells, delimitar-los i protegir-los amb els instruments
amb què compta: les normes municipals. El compliment
decidit d'aquest imperatiu legal servirà, a
més, com a certificació de la seua voluntat
ferma a l'hora de "demanar" les necessàries
ajudes a la Generalitat, que és qui ha de protegir
el nostre patrimoni.
- Caldria, primer, encetar un estudi
tècnic per a catalogar de forma adequada les
restes del castell. Un estudi integral planimètric,
arquitectònic, arqueològic, així
com del seu entorn, i d'altres necessaris, realitzats
per tècnics especialistes (arquitectes, arqueòlegs,
tècnics paisatgístics, etc.), i delimitar,
documentalment, l'estat i l'àmbit de protecció
i d'actuació.
- Integrar aquest procediment en les normes urbanístiques
municipals, tot desplegant les disposicions de protecció
que calguen, i sol·licitar, seguidament, la
seua inscripció "singular" en el
registre de béns d'interés de la Generalitat
Valenciana.
- Sol·licitar de forma explícita, i
reiterada si cal, a la Generalitat i a altres administracions
públiques competents, la programació
de les actuacions necessàries per a la seua
rehabilitació, a partir de la prioritat de
preservar de forma immediata els elements sotmesos
a un risc imminent, la consolidació del conjunt,
la neteja i l'adequació de l'entorn, l'execució
d'excavacions arqueològiques, etc.
- Un cop aconseguides aquestes intervencions, i no
abans, cal fer visitable la fortalesa, divulgar-la
en el conjunt turístic de les poblacions (rutes
mediambientals, històriques, culturals), recuperar-lo
en l'estima dels seus habitants i servar-lo per a
tota la ciutadania.
- No estaria de sobra, tot al contrari, integrar la
recuperació de cadascun dels monuments fortificats
dels nostre territori en unes futures "rutes
dels castells" que inclogueren excursions en
diverses jornades pels nostres paratges i monuments
(recordem que totes les fortificacions andalusís
mantenien un contacte visual entre elles, premissa
necessària per a la seua defensa). L'esforç
individual compartit enriquiria tots els saforencs
i tots els valencians.
Volem compartir amb l'opinió
pública que el patrimoni no té colors
polítics, i que hem de treballar tots plegats
conjuntament i incondicional per "reconquerir"
els nostres castells del blanc i negre més
pobre en què es troben en l'actualitat, una
escala de grisos a la qual ningú no voldria
haver d'acudir per a recordar-los. És la nostra
responsabilitat present i per la qual ens jutjaran
les generacions futures.
--- 
