|
ALFAUIR
Història
 |
|
© Jesús
E. Alonso i Ausiàs Alonso
|
Aquesta antiga alqueria musulmana va
ser donada a Pere de Vilaragut pel 1249 i depenia de
la jurisdicció del castell de Palma.
A vuitanta metres sobre el nivell del
mar, la seua configuració és allargada
i segueix la topografia del barranc que pren el seu
mateix nom: un curs d'aigua, procedent de la Cuta, que
circula per terres blanques i sol perdurar tot l'any.
L'antic accés des del camí reial arribava
pel camí de vora el barranc. Després va
connectar amb la comarcal d'Almansa per Ròtova.
Els diversos camins s'uneixen a la plaça i es
continuen, a través del Murtar, cap a Castellonet
i cap a Ador. La recent circumval·lació
i els nous accessos han posat al descobert una vil·la
romana amb almàssera i necròpolis.
L'horta tradicional és la regada
per la sèquia comuna amb Ròtova, provenint
del Vernissa. A més de l'agricultura, on va ser
destacable l'expansió vitivinícola del
XIX, les mines i forns d'algeps, situats
a la muntanya del castell, han estat un recurs tradicional
per a algunes famílies, si bé foren abandonades
cap a 1955. També hi ha pedreres de marbres negres.
Als anys del franquisme va patir un estancament de la
seua població que es va veure obligada a emigrar
cap a França i Gandia. Però a les darreres
dècades ha experimentat una important transformació
urbanística i poblacional. Els vells encara recorden
el constant bregar entre la família que havia
dominat des d'antic, els Garcies, i els seus contraris,
els Balbastres, que s'havien enriquit explotant les
mines d'algeps.
El terme, dividit pel Vernissa, inclou
en el seu nord les terres de l'antic llogaret de Cotalba,
on s'hi troba el monestir de Sant Jeroni de Gandia.
Fundat el 1388, allí es va instal·lar
la primera comunitat jerònima de l'antiga Corona
d'Aragó, d'on partiren diverses fornades de monjos
per crear-ne d'altres a Mallorca i Catalunya. Aquest
monestir ha marcat profundament la història del
poble, sobretot, per haver-se constituït en el
seu senyor des de 1424. Això volia dir que els
monjos administraven el seu terme, nomenaven autoritats
locals i recollien a la seua casa o torre una part dels
fruits que es collien, molt sovint la tercera. A les
darreries de l'Antic Règim,
els seus habitants participaren del desig general de
veure suavitzades o finides les exaccions senyorials.
Malgrat el contacte quotidià amb els monjos,
no deixava d'haver una certa distància. De fet,
els seus habitants no solien accedir al recinte monacal
i entre ells foren ben rares les vocacions monàstiques.
 |
|
© Jesús
E. Alonso i Ausiàs Alonso
|
Eclesiàsticament, no ha tingut
mai parròquia pròpia i té l'església
dedicada a la Verge del Rosari. En aquest terreny, com
en el sanitari, és annex de Ròtova. L'arxiu
municipal és relativament ric i ben organitzat,
amb documents des de la primera meitat del XIX.
(Tornar...)
(font: Història
i llibres)
|
