|
ALMISERÀ
Història
A la falda d'un tossal i a la vora esquerre
del riu Vernissa, és un dels pobles que compta
amb vestigis romans (una necròpolis) i va ser
una alqueria musulmana. Per a Bazzana, la seua nomenclatura
àrab vol dir l'erm o el desert. Depenia de les
jurisdiccions dels castells de Borró i de Palma
però, segons Camarena, un dels seus primers senyors,
el veronés Llorens d'Escals, va construir el
seu propi castell, de factura simple i forta inaccessibilitat,
tot separant-se de Borró. Aquest és identificat
per alguns historiadors com el de Vilella. 
Antigament, l'accés s'efectuava
pels camins de Castellonet i de Llocnou. El primer donava
a la plaça de l'Església passant pel llavador.
El nucli més vell és el constituït
per la plaça de Monrubio i el carrer Major i
s'ha eixamplat entrellaçant-se a través
de nombroses places. Encara s'hi conserven tipologies
arquitectòniques populars. El carrer que porta
al pont nou, de començaments del XX, és
de traçat longitudinal i de construcció
més recent. Marginat un tant amb la construcció
de les noves comunicacions, la seua demografia ha estat
durant molt de temps estacionària o regressiva.
Fou posseït per diversos senyors
laics, entre ells Ausiàs Cabrera i diversos membres
de la família Ros. No pel monestir de Sant Jeroni
ni pels ducs de Gandia, com de vegades s'ha afirmat,
si bé aquests hi tingueren influència
eclesiàstica i política. El palau dels
barons fou reutilitzat com a caserna per a la Guàrdia
Civil.
El seu terme té una bona porció
muntanyenca de la Serra Grossa, amb rocam esquerp, i
es perllonga al voltant del tossal on es troba la Venta
Andreu i el Coll Blanc. Allà on s'hi estableix
un graó climàtic que diferencia la zona
de transició a la Vall d'Albaida de la resta
de la comarca. A la bellíssima muntanya del Tramús,
junt al Vernissa, hi hagué pedreres de marbre.
L'aigua dels pous abundants ha estat sempre de bona
qualitat. A més de l'agricultura, amb un règim
de
 |
|
© Jesús
E. Alonso i Ausiàs Alonso
|
propietat molt repartit, l'elaboració
de carbó ha estat una activitat tradicional.
Són característiques les hortetes de vora
riu, les quals reguen de l'assut.
La seua església es troba dedicada
a la Nativitat de Nostra Senyora; va dependre fins el
segle XVI de Palma i després de Ròtova.
Esdevenia parròquia el 1953, servida pel cura
de Llocnou, i guarda partides sagramentals des de 1835.
Hi ha també una ermita sota l'advocació
de Sant Vicent Ferrer. Del seu costat, l'Arxiu Municipal
conté actes des de 1861.
(Tornar...)
(font: Història
i llibres)
|
