ALMISERÀ

patrimoni

El castell de Vilella

© Bairen i els castells de la Safor

El castell d'Almiserà, també conegut en la bibliografia com castell de Vilella, es troba a 2 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà d'Almiserà, a pocs metres del terme municipal de Llutxent.
S'alça al cim d'una gran penya de parets quasi verticals a 412 m d'alçada s.n.m., emmarcada al nord i al sud pels naixements dedos barrancons que més avall formaran el barranc del Castell.

Accés
Des de Gandia es pot accedir al Castell per la carretera comarcal C-320 en direcció a Albaida. Des del poble d'Almiserà, agafarem la carretera que condueix a la urbanització Monte Vernissa. En arribar al barranc del Castell, caminarem per la senda fins al peus de la penya contemplant un paisatge de muntanya calcària mediterrània amb una vegetació ben castigada pels reiterats incendis.

Descripció

Presenta un recinte de dimensions mitjanes (2.038m2), amb una estructura senzilla formada per una tanca de segments rectilinis que defineixen un espai interior. Li manca l'aljub, element present en quasi tots els castells d'aquest període.

©

L'estructura general mostra una forma allargassada d'orientació dominant est-oest, formada per un gruixut mur de sis metres d'alçada en alguns punts. A la part nord, sobre una marcada vessant, es troba l'accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d'uns 4 metres d'altura, amb dues portes contraposades i lleugerament desalienades per a dificultar l'accés. La torre està bastida amb tapiades de morter de calç. A la part exterior, el mur de la torre presenta dues parts; a la base un gros tapial sobre el que descansaria una plataforma de fustes, i sobre ell un mur més prim, tot formant una ronda per defensar l'entrada.

La muralla ha desaparegut en la seua pràctica totalitat als sectors est i sud-est, tot just a la zona més abrupta de la penya on s'assenta el castell, mentre que a la part nord-oest la fortificació ve definida per uns impressionants murs de tàpia d'un gruix aproximat d'1,2 metres que continuen en direcció est fins la torre d'entrada, per on s'accedeix al recinte.

Tot just a l'extrem oest del recinte el localitza una estructura de planta rectangular amb dues portes i dues espitlleres obertes a l'oest. Aquest espai sembla ser una torre defensiva que tindria per funció controlar l'accés pel lloc més fàcil i, per tant, més vulnerable de l'edificació.
En l'interior del recinte no se'n conserven d'estructures. La presència de vestigis de basament de murs de maçoneria, així com de fragments de teules, indiquen la primitiva existencia d'espais d'habitació que, en tot cas, seien ben escasos i de poca entitat.

© Bairen i els castells de la Safor

Història
Les característiques constructives d'aquesta fortalesa i altres evidències arqueològiques ens permeten pensar que som davant d'unb castell-refugi andalusí bastit, segurament, en els darrers moments del domini musulmà, tal volta a les acaballes del segle XII o primeries del XIII.
Hi ha constància escrita que durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq, hi hagué una petita guarnició operativa.
Amb la pacificació, el castell perd la seua funció i interés militar i estratègic, quedant abandonat i no tornarà a ser ocupat mai més.

Dades
Longitut total:
Desnivell: Cota mínima: m. Cota màxima: 412 m
Dificultat: Baixa
Cartografia: Real de Gandia 795-II (29-31) escala 1:25.000
Recomanacions: Si la ruta es fa en època estival, s'haurà de matinejar per tal haver finalitzat el recorregut abans de les hores centrals del dia per tal d'evitar la forta calor.
Portar cantimplora, calçat i roba adequada.

(Tornar a "Patrimoni d'Almiserà") (Tornar a "ruta dels castells") (Font: Bairén i els castells de la Safor, modificat lleugerament per P. Sastre)