|
CASTELLONET DE LA CONQUESTA
Història
 |
|
© Mancomunitat
de Municipis de la Safor
|
Al redós del tossal de Coello
i al capdamunt d'una valleta, aquest poble tímid,
recollit i menut resta ocult a la mirada de qualsevol
viatger que no es decideixca a acostar-s'hi. És
característica la porta d'accés de l'antic
recinte murat que encara conserva, si bé rectificada
en els anys cinquanta. A la plaça destaca l'antic
palau del senyor. Des d'ella, cara avall, ens trobem
amb el camí d'Alfauir, si bé antigament
el de Ròtova, de ferradura, havia de ser el més
important.
Va ser senyorejat, entre altres, per
Miquel Ros i Valerià Boïl, qui el va vendre
a Miquel de Santafé el 1575. Per això
ha estat conegut, també, com a Castellonet de
Santafé. A les darreries de l'Antic Règim
els seus senyors eren els marquesos d'Almúnia.
Es tractava, doncs, d'un senyoriu independent del monestir
de Sant Jeroni. Però el casal monàstic
cobrava part del terç delme i de la primícia,
per a disgust dels senyors de la població.
La parròquia, dedicada a Sant Jaume, era ajuda
de primera de la de Ròtova. Abans, havia estat
annex de Palma i el seu servei religiós corresponia
als jerònims de Cotalba. Durant el segle XVIII,
el marqués de Ràfol va pledejar amb ells
amb la pretensió de tenir un sacerdot sota el
seu patronatge. El monestir acabà cedint part
de les seues rendes i renuncià a la provisió
de sacerdot. Servida per l'ecònom de Llocnou,
la seua documentació (en aquest darrer poble)
arrenca del 1852; i la municipal des de finals del XIX.
 |
|
© Jesús
E. Alonso i Ausiàs Alonso
|
Com ha passat amb molts pobles del secà
interior, el seu màxim de població arribà
amb els començos del XX, però després
ha anat disminuint. L'emigració s'ha donat cap
a Alfauir, Llocnou, Ròtova i, sobretot, Gandia.
Cinc fonts brollen en el seu terme: Argoleja, el Tarro
(d'on reguen unes 100 fanecades), Font Nova, el Massil
i el Murtatell. L'ampliació darrera del rec ha
tingut lloc, sobretot, arran del motor de Vicent Irene
a Borró. .
(Tornar...)
(font: Història
i llibres)
|
