El Col·lectiu Vall de Vernissa | Llocnou de Sant Jeroni

Des de Gandia, amb l'autobús, s'arriba a la xicoteta població de Llocnou de Sant Jeroni. Ës un viatge curt entre tarongers. Ens allunyem de la mar, deixant a l'esquerra el circ de la Safor i a la dreta el Monestir de Cotalba, testimonis d'una rica història.

Si arribes de matí, és possible que a la baixada de l'autobús, et sorprenga el ponent fresquet i un càlid aroma a pa recent fet del forn artesà que hi ha a la població. No hi ha cap problema si t'entra la gana de menjar, perquè, de més a més, als bars podràs fer un esmorzar típic de la zona amb coques a la calfó, pastissos de roselles, alhora que degustes bones carns, embotits i fins i tot raïm de pastor i penques en salmorra.

El Casc urbà està a 150 metres sobre el nivell del mar, encara que hi ha dues parts ben diferenciades: la part meridional és muntanyosa, i l'ocupa la Serra d'Ador, amb 680 metres d'altitud. La meitat septentrional forma una suau inclinació que arriba fins al riu Vernissa, que corre per l'extrem nord, servint de límit amb la població veïna d'Almiserà. El sòl d'aquesta segona part pertany als períodes quaternari i terciari, on dominen les margues i argiles roges, molt apropiades per al desenvolupament de l'agricultura.

Consta documentalment la fundació de l'actual poble, com un lloc al servei del senyoriu del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, format per 15 cases i 70 habitants. En 1609, va començar la construcció del nou senyoriu de cristians vells en les terres del recentment desallotjat Rafalet de Bonamira, llogaret habitat per famílies morisques. No existeix cap vincle humà ni cultural que relacionés la població morisca amb la nova població de cristians vells que es varen instal·lar en construccions noves, restant abandonat l'antic Rafalet, del qual es conserva encara un caseriu conegut actualment com "La Granja", que era utilitzat pels frares com a lloc d'esplai.

Les restes de l'antiguitat que es coneixen, daten de l'època romana. Les troballes es troben repartides entre el Museu d'Etnologia de València i, més nombrosament, al de Gandia, encara que sense catalogar. En l'última excavació efectuada per l'arqueòleg José Castelló, es varen descobrir les restes d'una vila romana dels segles II, molt important, perquè correspon als inicis de la romanització, un moment clau, en el qual convivien dues cultures, la romana i la ibèrica.

L'Església està dedicada a Sant Roc i ha estat restaurada recentment. Dintre es pot gaudir de la contemplació d'un quadre de San Joan de Ribera, còpia molt bona del de Vergara.

El gran atractiu de Llocnou de Sant Jeroni és caminar per les seues muntanyes. És una excursió deliciosa la pujada a la font dels Frares, a través de la muntanya de la Cuta, on es pot disfrutar de la naturalesa en tot el seu esplendor. Caminaràs a través de pins i de carrasques, entre l'olor a romer i pebrella; a més, podràs trobar qualsevol herba d'infusió i, al llarg del passeig, faràs un manoll d'espàrrecs de muntanya, per a fer una bona truita a la anit. Si tens ganes de caminar, en lloc de tornar, pots seguir endavant per la muntanya de la Cuta, on podràs triar entre dues rutes: anar fins a Castellonet o seguir fins el cim i baixar al barranc de l'Infern de Vilallonga.

No pots perdre't les vistes de tota la vall del Vernissa que es poden veure des del paratge de la Granja, origen històric de Llocnou, com hem dit abans, i també des de la muntanya de la Costera, on veuràs fins i tot la mar, i podràs beure aigua fresqueta en la seua font.

Les Festes Patronals es celebren el 13 fins al 16 d'agost, en honor del patró del poble, anomenat Sant Roc. Hi trobaràs un bon ambient, carregat de música i fum, on tot el dia i sobretot, durant la nit, hi ha molt de divertiment.