LLOCNOU DE SANT JERONI

patrimoni

El jaciment de la vinya la Guapa

Josep S. Castelló Martí

© Ibérica2000.org

Durant el mes d'octubre de 1996 es realitzaren una sèrie d'excavacions arqueològiques al jaciment conegut com "Vinya la Guapa", situat en un dels contraforts septentrionals de la Serra d'Ador, que amb una vessant abancalada arriba fins el riu Vernissa. Al cim del tossal es situa La Granja, antiga residència depenent del Monestir de Cotalba, emplaçada en el despoblat morisc anomenat Rafalet de Bonamira. Al voltant d'aquesta vessant es localiza la vila romana de "la Sort", de molta importància a jutjar per les troballes arqueològiques recuperades a les immediacions: ceràmiques, monedes i fins i tot vàries làpides amb inscripcions, que testimonien la rellevància de l'hàbitat. L'enclavament privilegiat on es troba també ens mostra la seua funció com assentament agrícola significatiu: envoltat per uns terres fèrtils, a prop del riu i junt al camí Reial de Xàtiva, que constituïa una de les vies romanes de comunicació entre Saetabis i Dianium (Dènia).

El bancal on es realitzaren les tasques arqueològiques fou arrabassat per a la plantació de nous fruiters. Arrel d'aquesta remolta del terreny aparegueren abundants ceràmiques a la superfície, la notícia de les quals fou donada per En Vicent Vidal i En Salvador Cloquell. La Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana junt amb l'Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni subvencionaren els treballs.

Després de realitzar quatre sondejos, el darrer proporcionà abundants vestigis arqueològics. Per sota de la terra de conreu, amb escasses ceràmiques i remoguda pels treballs agrícoles es documentà un estrat que cobria les estructures amb abundants materials constructius (morter, teules, etc.) i ceràmica que constituïa el nivell d'enderroc de l'habitatge, una volta aquest fou abandonat.

Les estructures documentades es trobaven en un estat de conservació prou arrasat, restant-ne sols una o dos filades de pedres. S'identificà una habitació de forma quasi quadrangular amb unes dimensions de 3,34 m. d'amplària per 3,62 m. de llargària. Les estructures estaven en part afectades per una conducció moderna d'aigua que travessava l'habitatge de nord-est a sud-oest. Al nord d'aquesta estança en va aparèixer una altra de les mateixes característiques, encara que sols s'excavà l'àrea meridional formada per dos murs en angle recte. Entre ambdues es situava un corredor que les separava.

La tècnica de construcció dels murs era de pedra de paredat, disposant-se les pedres calcàries ben esquadres, a les línies de parament i l'interior reblit amb pedres més menudes. L'amplària dels murs variava entre els 0,50 - 0,60 metres. Associat a les habitacions hi havia un nivell d'ocupació constituït per un sòl de terra xafada, sobre el qual en l'habitació primera aparegueren una àmfora i una gerra en molt bon estat de conservació. Aquests vasos ceràmics es recolzarien a la paret septentrional i servirien com recipients de magatzematge.

© Ibérica2000.org

Per baix de les estances descrites aparegueren murs i altres vestigis, amb orientacions distintes, corresponents a una fase d'ocupació anterior i que foren anul·lats i aprofitats per la construcció dels més recents.

Els materials ceràmics recuperats foren abundants encara que en estat prou fragmentari. Destaquen les vaixelles de ceràmica comuna nord-africanes, les de luxe (terra sigil·lada) importades de la Gàl·lia i d'Itàlia i les de tradició ibèrica. Aparegueren a més a més set pesos de teler, emprats per a la confecció tèxtil a nivell domèstic. També es recuperaren fragments de varetes i claus de ferro i abundant fauna procedent de les escombraries alimentaries. L'estudi preliminar dels materials, amb l'ajut d'En Josep A. Gisbert, ens indica una cronologia per aquest assentament de la segona meitat del segle I d.C. (40-80 d.c.). Tant pels materials documentals com per les estructures es pot parlar d'uns habitacles de tipus domèstic i de poc luxe, que formaven part, dins del complex de la vila, com dependències dels treballadors agrícoles d'aquesta.

La documentació del jaciment ens ha permés començar a conèixer una porció de la important vila que s'estén en els bancals adjacents i que de segur amaguen moltes troballes, que esperem aniran traient-se a la llum amb el temps i amb la bona disposició de tots.

(Tornar...) (Font: Ibérica2000.org)