|
ARTICLES ANTERIORS
PRESENTACIÓ
La Falzia
s'obri a La Safor.
El Col·lectiu Vall
de Vernissa presentà el passat dissabte dia
30 d'abril el quart número de la revista La
Falzia, la veu dels pobles silenciosos a Ròtova.
 A
pesar que ja ho demostrà en la presentació
del primer número, a la seu de la Mancomunitat
de Municipis de la Safor, tal volta per la presència
dels subscriptors de tota la comarca i l'interés
dels nostres estudiosos a col·laborar-hi, la
nostra revista ens permet parlar d'una passa més
cap a la resta de La Safor. En aquest darrer número,
per exemple, hi trobarem un interessant article de
l'historiador de l'art Vicent Pellicer que tracta
la possible existència del mudejarisme a la
comarca saforenca.
 |
|
© F. Sastre
|
No obstant, La Falzia s'ha
perfilat com l'únic mitjà actual que
permet apropar les nostres més properes a tota
la comarca. Així doncs, la revista continua
centrant els seus passeigs per les terres dels "pobles
silenciosos" per tal de continuar aportant diverses
vessants i perspectives sobre el patrimoni natural,
arquitectònic i social. És inevitable
pensar que els nostres pobles eixiran algun dia del
"silenci" ancestral en què s'hi trobaven
i La Falzia en té un paper fonamental.
A la presentació del passat
dissabte 30 el president del Col·lectiu Vall
de Vernissa, Miquel Camarena, va començar
l'acte fent esment dels tres esdeveniments més
trascendentals per als nostres pobles en aquest inici
d'any: primer dedicà unes paraules de reconeixement
a les persones que han dedicat més quinze anys
a lluitar contra una planta il·legal, una lluita
"per tal d'aconseguir la dignitat que els havia
sigut manllevada a totes les persones, les que han
actuat i les que no". Així mateix, lamentà
les actituds a què han hagut de fer front aquestes
persones per tal de reclamar uns drets fonamentals.
 |
|
Els primers
lectors de La Falzia © F. Sastre
|
En segon lloc, es felicità
per la modificació de l'accés de l'autovia
del Morquí al seu pas per la vila romana de
la Sort (en terme de Ròtova), tal com havia
demanat el Col·lectiu en diverses ocasions
a les administracions locals i autonomiques. Finalment,
va apuntar com "una molt bona notícia,
una fita, l'obertura de Sant Jeroni, que sembla que
serà imminent", una situació que,
en definitiva, no deixa de ser una posada en la més
estricta legalitat "l'afer Sant Jeroni",
en una situació irregular des que fou declarat
BIC, l'any 1994.
 |
|
D'esquerra
a dreta, Pedro Ciscar, coordinador de la revista,
Miquel Camarena, president del C.V.V., i Jordi
Puig, secretari. © F. Sastre
|
El nou coordinador de La Falzia,
junt a Mª Àngels Faus, Pedro
Císcar, va exposar les línies que
la revista ha continuat des que fou fundada. Així,
aquest número ens torna a aportar les habituals
seccions de cuina, salut, el convit, la carta oberta...
El coordinador destacà la importància
de l'article de Pellicer i li agraí la col·laboració;
iaxí mateix, féu una especial insistència
en recuperar el fons gràfic que ens il·lustra
la història dels nostres pobles. En aquest
número trobarem unes instantànies de
Ròtova als anys quaranta del passat segle.
 Finalment,
després de presentar La Llavoreta -la
revisteta dels més menuts- i Els fulls no-vells
-dedicats als joves-, l'acte finalitzà amb
la lectura d'un poema de Joan Climent, "Poema
essencial", en homenatge al poeta de Montitxelvo
que va faltar fa uns mesos, donat que "compartia
amb nosaltres el mateix riu que dóna nom a
la vall i al Col·lectiu, i ha esdevingut un
referent de la poesia valenciana d'ençà
que s'hi incorporà el 1989 amb Notícia
de murmuris.
El convent de Sant
Jeroni de Cotalba obri per a les visites a partir
del 19 de maig.
 La
Generalitat anuncia que a partir d'aqueixa data es
podrà entrar els dijous i dissabtes alterns.
La Plataforma per Sant Jeroni, El
Col·lectiu Vall de Vernissa i alguns partits
polítics reclamen un pas més per què
Sant Jeroni tinga un ús social addient amb
les seues possibilitats.
De moment, per a l'única cosa
que l'han emprat és pera a promocionar alguns
adossats a Alfauir (foto de l'esquerra).
La Sort,
salvada.
 La
autovia del Morquí modifica el seu traçat
per a salvar la vila romana de la Sort, a Ròtova.
Una part de la Sort fou destruïda
en un primer moment per una negligència. Un
informe de Cultura recomanà adoptar la solució
que s'executarà.
Pots consultar:
- Notícia
de la destrucció parcial.
- Document
enviat pel Cvv a l'Ajuntament de Ròtova i a
la Generalitat Valenciana.
LEVANTE-EMV (8-4-2005)
Territori
desestimarà els camps de golf de la Safor.
Una norma anunciada
pel conseller Blasco limita el creixement urbanístic
a un màxim del 30% del sòl urbanitzat.
 El
conseller de Territori i Vivenda de la Generalitat
Valenciana, Rafael Blasco, ha anunciat l'aprovació
d'un reglament que desenvoluparà la Llei d'Ordenació
del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP)
que impossibilitarà aprovar qualsevol dels
quatre projectes de camps de golf units a grans urbanitzacions
anunciats en altres tants municipis de la Safor.
Segons el reglament que té sobre la taula el
conseller Blasco, cap ajuntament podrà desenvolupar
una iniciativa urbanística el sòl afectat
del qual supere el 30% de la superfície ja
urbanitzada en aqueix municipi.
En els casos coneguts del a Safor, tant el camp de
golf i la urbanització d'Alfauir (al voltant
de 750.000 metres quadrats) com aquell projectat a
Vilallonga (al voltant de dos milions i mig de metres
quadrats), no solament superen el 30 % del sòl
urbà d'aqueixos respectius municipis, sinó
que suposen més del doble de la superfície
actualment edificada.
Blasco vol que el reglament estiga aprovat abans del
proper estiu. Alfauir, Simat, Vilallonga i Palma són
els pobles que en veurien suspesos els projectes.
Quan se supere el 20 % del sòl urbanitzat,
es pagarà una quota de 6 euros per m2.
REACCIONS.
Constructors i
ajuntaments estudien la norma per a oposar-se'n
a l'aplicació. La intenció de la Generalitat
és limitar el creixement urbanístic
d'ara al 2010.
Satisfacció
en els sectors conservacionistes.
El desconeixement exacte de la norma que pretén
aplicar i que impediria les grans urbanitzacions en
municipis xicotets ha impedit que puga ser valorada
degudament per les moltes plataformes de veïns
i associacions que s'oposen a aquest tipus de projectes
urbanístics.
És segur, de
totes maneres, que, amb totes les puntualitzacions
que calguen, si el conseller Blasco acaba complint
allò anunciat, donarà una gran alegria
als qui, des de diversos plantejaments, s'han oposat
al creixement de les macrourbanitzacions en xicotets
municipis de la comarca.
 Solament
a la Safor les signatures que s'han aconseguit en
contra dels dos únics projectes que es presentaren
als ajuntaments per a construir camps de golf, el
d'Alfauir, que en eixe moment afectava també
al terme de Ròtova, i el de Vilallonga. Més
de deu mil al·legacions bloquejaren els registres
municipals d'Alfauir i Ròtova, i al voltant
de quatre mil es presentaren en el de Vilallonga.
Aqueixos plans estan ara suspesos a l'espera de l'aprovació,
precisament per part de la Conselleria de Territori
i Vivenda, dels seus plans generals d'ordenació
urbana.
La Plataforma pels
Pobles de la Safor, que s'ha significat en la
lluita contra les macrourbanitzacions, està
preparant una manifestació a Gandia de rebuig
a aqueixos projectes, i entre els seus arguments figuren
els que ara han servit al conseller Rafael Blasco
per a anunciar el desenvolupament de la norma que
impediria dur-los a terme. Si arriba a aplicar-se
tal qual està formulada, els pobles hauran
de créixer a un ritme més lent.
PATRIMONI
El Col·lectiu
Vall de Vernissa sol·licita la conservació
"in situ" de la vila romana de la Sort de
Ròtova.
DOCUMENT ENVIAT A L'AJUNTAMENT DE
RÒTOVA I ALS DIFERENTS ORGANISMES AUTONÒMICS
COMPETENTS:
El Col·lectiu Vall de Vernissa,
amb C.I.F. número G9749864, com a associació
que té com a àmbit d'actuació
els pobles de la vall de Vernissa (Almiserà,
Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant
Jeroni i Ròtova) i havent pres, com a fi declarat,
la defensa, conservació i divulgació
del patrimoni cultural, històric, documental,
mediambiental i social de la Vall de Vernissa, així
com d'altres relatius, directament o indirectament,
amb l'àmbit d'acció de l'associació,
EXPOSA:
Que s'han produït unes troballes
d'una vila romana a la partida de la Sort de Ròtova,
de les quals l'Ajuntament de Ròtova és
coneixedor.
Que, amb motiu de les obres de l'autovia
del Morquí, es van produir unes destrosses
on hi havia localitzat el jaciment de la vila romana.
Que el passat mes de maig de 2004
va ser denunciat públicament al diari Levante-EMV
Un "error"
motivà la destrucció d'un jaciment
romà a Ròtova.
La destrucció d'una part de la vila de la
Sort, situada a les immediacions de Ròtova
durant les obres de l'autovia del Morquí,
es degué a "un error de coordinació"
entre l'equip d'arqueòlegs i els treballadors
de l'empresa. Així s'ha revelat en un informe
remés al Síndic de Greuges arrel d'una
queixa presentada el seu dia pel Bloc Nacionalista
Valencià.
Els arqueòlegs reconeixen que no hi va haver
coordinació amb els operaris de l'Autovia.
S.S. Gandia.
La destrucció d'una part del jaciment romà
de la Sort, situat a Ròtova, es degué
"a un error de coordinació entre els
diversos equips que treballem en l'esmentada obra".
Així queda constatat en un informe remés
pels arqueòlegs que tenien l'obligació
d'inspeccionar les diferents zones sensibles afectades
per l'autovia del Morquí en les quals, degut
a informacions anteriors, se sabia que podien trobar-se
restes arqueològiques.
Aquest informe ha sigut remés al Síndic
de Greuges de la Comunitat Valenciana, el qual el
va sol·licitar per requeriment d'una queixa
presentada pel Bloc Nacionalista Valencià
de la Safor. En el seu dia el secretari comarcal
d'aquesta formació, Emili Selfa, va criticar
la destrucció d'aquesta zona.
L'error de què parlen els arqueòlegs
és atribuït que, en el moment de realitzar
els moviments de terra en la vila de la Sort, no
es va comunicar el lloc exacte, cosa que va portar
a obrir un xanca que la va dividir en dos. En l'errada
pogué contribuir que, simultàniament,
es portaren a terme diverses actuacions d'envergadura,
entre elles l'autovia i un polígon industrial.
L'informe exculpa de la comtessa tant a l'empresa
que realitza les obres com a la Generalitat Valenciana
"que ha posat gran interés i cooperació
en els assumptes relacionats amb el patrimoni".
L'informe conclou que els danys causats en la vila
de la Sort, les restes de la qual pertanyen al segle
I després de Crist, són irreversibles
però, en afectar sols a una part, els arqueòlegs
tenen la convicció que les prospeccions que
es realitzaran a les àrees que no han sigut
destruïdes oferiran informació suficient
per a contribuir a la documentació i inventariat
Que, arrel d'aquesta denúncia
pública, s'han efectuat noves cates per tal
de comprovar l'abast de la vila.
Que han aparegut murs d'altura notable,
parcialment seccionats per les obres de l'autovia,
així com estructures arquitectòniques
de rellevància que corresponen a la vila romana,
amb diferents dependències. Entre altres elements,
s'ha trobat un forn dedicat a la producció
de ceràmica i un complex termal.
Que ja s'ha realitzat un primer estudi,
que ha estat traslladat a la Conselleria corresponent.
Que, de nou, les obres que s'estan
executant a l'entrada de la localitat, aquesta vegada
amb motiu del polígon industrial, han afectat
un jaciment important del període eneolític,
amb una antiguitat d'uns 5.000 anys, que constitueix
una empremta única dels primers pobladors agricultors
d'aquesta plana junt al Vernissa.
Que, davant la notícia apareguda
a Levante-EMV el 8 de febrer de 2005, ens complau
que haja decidit "estudiar la proposta d'incorporar
al seu Pla General diverses àrees com a zones
protegides arqueològicament". I també
que s'haja "compromès a vetllar pel compliment
de la Llei de Patrimoni Valencià".
Ens preocupa, no obstant, que les
troballes que es protegeixen i s'estudien vinguen
determinades per destruccions prèvies: tal
és el cas de la vila romana, el jaciment prehistòric
més recentment trobat, etc. Açò
evidencia un planejament nul o defectuós en
aquest vessant, en el moment de projectar l'obra,
cosa que caldria modificar d'ara en davant. Són
actuacions que s'acumulen i se sumen a les ja realitzades
al palau dels comtes de Ròtova (amb la destrucció
de l'emmurallat posterior del l'hort tancat) i el
cinema Cervantes (amb el seu vestíbul i cinema
d'estiu), ambdós immobles recuperats o en via
de recuperació.
Per tot això,
SOL·LICITA:
Que assegure i vetlle, mentre no aprove
el Pla Genral d'Odenació Urbana, per què
no es realitze qualsevol actuació o obra que
supose una afecció de les estructures arqueològiques
de la vila romana; i que, per tant, evite la construcció
de l'accés a l'autovia per sobre d'aquest jaciment.
Que, atesa la importància de
la troballa, faça les gestions escaients per
a conservar in situ les estructures arqueològiques
per a la seua museïtzació i gaudi públic.
Aquest indret podria formar part de l'oferta cultural
i turística de Ròtova.
(Tornar...)
|
