|
Què fem? A.CU.M.
i FOTOGRÀFIC
| LLIBRES DE FESTES
| FALZIA
|
ARTICLES ANTERIORS
Bernissa?
|
|
>
MAL HUMOR |
|
Els nostres
governants canvien una grafia del riu valencià
perquè aparega abans que el "Serpis"
al diccionari.
Que no! Solament
és Burrera...
|
HUMOR?
Apareix
el núm. 5 de La Cabota.
A l'interior se'ns
ofereix l'esborronador testimoni d'un nadó
que va ser asfaltat per les obres del polígon
de Ròtoba.
 Estem
eufòrics; aquest migdia hem vist "Notícies
9" i per la vesprada hem llegit La Cabota.
I no és que siguem xics tan simples que, amb
dues accions al dia, el cor se'ns òmpliga d'emoció,
però tots dos mitjans han coincidit en la perspectiva
que tenim d'un dels millors Levantes del món:
per fi hem aconseguit ser un equip de primera, un
equip o una comunitat, tan se val; tenim un estatut,
que aviat estrenarem, que representa a tots i tot
són copes a l'aire i brindis i xin-xins. I
això que l'àrbitre no va pitar penal
a l'últim minut...
Estos xicots i xicotes de La Cabota
ens transmeten el mateix sentiment: potser són
un poc manipuladorets perquè compten 165,3
milions de valencians, entre els representats per
l'estatut, però, llevat d'aquests detalls i
dues o tres paraules immorals, corroboren amb tots
els ets i els uts la febre estatutària.
A les pàgines d'aquest número
5 podreu trobar des d'investigacions culinàries
fins a una ressenya del nostre clàssic (a banda
del València-Madrid); des de la crònica
de les notícies comarcals fins a un pràctic
diccionari. Destaca una reveladora entrevista a un
xiquet que fou asfaltat amb les obres del polígon
de Ròtoba (igual que la vila romana i el jaciment
eneolític); el nadó conta l'experiència
viscuda en el mesos pre-eucarístics. Fonts
desautoritzades cofirmen que ningú va voler
fer mai el polígon.
La Cabota arriba
a l'any de vida; per a celebrar-ho, han muntat
una gran festa a un teatre menut; estos cabotaires
deuen ser quatre gats... Busqueu-la, per si de cas.
VILALLONGA
Es
publica el número 21 de la revista Bresca
de Vilallonga..
BRESCA-Fulls
d'Informació i Cultura de Vilallonga de la
Safor s'edita des de l'any 1980, compta amb més
de 500 subscriptors i té un tiratge de 700
exemplars.
 |
|
Portada de
Bresca. © Autor: Romà Calafat
|
Aquest nou número de la publicació
aborda, entre altres, la polèmica aprovació
el passat mes de gener del PAI del Pla de la Font
amb el que es volen construir 4.000 adossats i dos
camps de golf, i que ha generat una enorme controvèrsia
al si del poble. En relació amb este assumpte,
que ha alterat la convivència dels veïns
des de fa cosa d'un any i mig, hi ha també
un article de l'associació Correllops referent
al divertit acte de protesta que va protagonitzar
les passades festes de Nadal, en difressar-se de Reis
Mags i porta-li carbó al Ajuntament del PP
per la seua política urbanística.
Les portades i contraportades de la
revista no fugen tampoc al debat sobre el territori:
un puntal d'obra sobre l'agret d'un camp de tarongers,
símptoma inequívoc del que s'espera
plantar a les nostres hortes; un cremador de brosta
convertit en un ciri de soterrar; una caixeta de tabac
de la que ixen uns puntals d'obra tan perniciosos
i destructius per a la vida dels nostres pobles com
la nicotina per a la nostra salut; o per últim,
la superfície cremada d'un tronc que ben bé
podria ser la pell de la nostra comarca, una volta
haguera sucumbit al negoci dels senyors del ciment
i la rejola.
Precisament i parlant del foc, l'actualitat
ha fet coincidir el devastador incendi del Montdúver
amb la publicació de la revista, que dedica
la seua secció "Amics de muntanya"
a una ruta pel Montdúver, en una reportatge
escrit dies abans que este paratge desapareguera a
mans del foc. Al cap i a la fi, el foc que crema les
munyanyes o el ciment que tapa les nostres hortes
no deixen de ser sino dos elements que simbolitzen
els nostres temps: la destrucció salvatge dels
nostres paisatges i dels nostres pobles a mans de
decisions incomprensibles.
D'altres reportatges, com l'entrevista
a nous veïns del poble vinguts des de Sudamèrica,
articles de literatura, cuina o sobre personatges
del poble, retracten de manera interesant, crítica
i reflexiva, com són la vida i les preocupacions
en un poble de la Safor, que ben bé podrien
ser les de molts altres del País Valencià.
SANT JERONI DE COTALBA
El
Col·lectiu Vall de Vernissa es reuneix amb
el Consell Valencià de Cultura per presentar
l'informe de l'entorn de Sant Jeroni.
La
reunió es va produir el passat dimarts dia
7 de març, fruit de l'interés del CVC
pel document.
 |
|
Reunió
al Palau del Forcalló, seu del CVC. ©
Cvv
|
Fa uns mesos,
el Col·lectiu Vall de Vernissa va encarregar
un estudi d'impacte paisatgístic de l'entorn
de Sant Jeroni de Cotalba, que comprén part
dels termes municipals de Palma, Ador, Alfauir i Ròtova.
L'informe, junt amb un catàleg de béns
arqueològics situats a l'entorn del cenobi
en terme d'Alfauir, va ser enviat a la Conselleria
de Cultura i al Consell Valencià de Cultura.
Davant l'oferiment del Col·lectiu
Vall de Vernissa per esclarir qualsevol dubte en relació
amb el document, el CVC va sol·licitar la presència
del Col·lectiu en la sessió del passat
dia 7 de març.
Allà, tant el secretari del
Col·lectiu com els coordinadors de la Falzia,
Pedro Ciscar i M.Àngels Faus van mostrar la
seua preocupació per la situació de
deixadesa que han demostrat les diferents administracions
amb el cenobi.
 |
|
M.Àngels
Faus i Pedro Ciscar, a les portes del Palau
del Forcalló. © Cvv
|
El Col·lectiu ha posat èmfasi
en el deteriorament de l'aqüeducte i en la degradació
de l'entorn del monestir. Aquest darrer aspecte es
concreta darrerament de manera més sagnant
amb la consolidació del polígon industrial
de Ròtova, que no ha dotat de cap mesura lògica
la normativa constructiva del recinte, a pesar de
la posició en què se situa. Els membres
del CVC van poder constatar com no s'han dut a terme,
si realment era inevitable la construcció,
mesures de caire cromàtic, de contindre les
altures, estètiques o de materials. Ans al
contrari, el polígon industrial de Ròtova,
"està mal ubicat i mal construït,
dissenyat de manera anàrquica: cada fàbrica
té una estètica diferent, altures irregulars
-algunes d'elles exageradament imponents-", segons
el secretari del Col·lectiu.
De més a més, foren posats sobre la
taula els plans urbanístics d'Alfauir i Palma,
que preveuen ocupar 800.000 i 1.500.000 de metres
quadrats, respectivament. Els membres del CVC es mostraren
sorpresos per la realitat "un tant diferent de
la que ens presentaren en la visita de 2003 a la zona".
De fet, en aquella ocasió ja
van advertir que: "com a qüestió
bàsica o d'especial importància, i a
la vista d'algunes actuacions, com són l'autovia
en execució, la planta de residus existent,
un polígon industrial, o altres projectes urbanístics,
les administracions públiques han de procurar
per la preservació de l'entorn del monestir,
delimitant uns usos adients i uns límits que
conserven els valors mediambientals, paisatgístics
i patrimonials existents. El CVC suggereix que la
Conselleria de Cultura i Educació estudie la
delimitació de l'entorn del B.I.C. i les seues
parts frontereres, en la mesura que poden afectar-lo
des del punt de vista paisatgístic i cultural".
Els membres del CVC es van comprometre
a traslladar aquests informes a la Generalitat i a
continuar treballant en el tema. Així mateix,
van agrair la confiança en aquest organisme.
|
Notícies relacionades:
|
Enllaços en la
premsa:
|
|
|
OPINIÓ
|
Incendi forestal a la serra
del Mondúver.
Paco Sastre Ferrer
 Després
d'uns anys de treva, ha arribat de nou el foc
a la comarca de la Safor i ho ha fet amb una
especial virulència: vora 2.000 hectàrees
cremades al massís del Mondúver.
L'hora de començament del foc, al voltant
de les 11 de la nit de divendres, junt a l'orografia
escarpada del lloc i a unes condicions climatològiques
adverses amb forts vents de fins i tot més
de 90 km/h, feren que l'incendi assolira ràpidament
grans dimensions, cosa que feia impossible el
seu control.
Amb les primeres llums de dissabte
ja es podia veure una gran columna de fum que
les ràfegues d'un vent fort i canviant
ajudaven a escampar pel cel la comarca. No calia
ser cap endeví per a vaticinar la tragèdia
mediambiental que se'ns apropava. Efectivament,
el foc continuà cremant amb virulència
durant tot el dissabte i part del diumenge,
arrasant una de les millors zones forestals
de la comarca de la Safor.
El massís del Mondúver
gaudeix d'una situació privilegiada.
La influència dels vents marins, donada
la seua ubicació propera al mar, junt
a una particular orografia de pendents pronunciades
i altures de més de 800 metres fan d'ell
un lloc amb condicions climàtiques particulars,
les quals han afavorit la presència de
nombroses espècies endèmiques
de flora. Els darrers anys, la Generalitat Valenciana,
conscient de la importància de la flora
hi existent, havia declarat diverses microreserves
de flora, figura legal emprada per protegir
zones d'especial interés florístic.
Com a exemple, podem citar el conillet blau
(Anthirrhinum valentinum), planta rupícola
que viu als roquissars calcaris ombrívols,
la qual té una distribució restringida
a les serres de Corbera i del Mondúver.
El Mondúver també és una
zona amb especial interés faunístic,
per la qual cosa ha estat declarat zona LIC
per la Unió Europea. Cal fer notar que
als peus del massís del Mondúver
tenim les marjals de Xeresa-Gandia i una mica
més allunyades, les de Pego-Oliva. La
interrelació d'aquest dos ecosistemes
-marjal i muntanya- afavoreixen la presència
de nombroses espècies de fauna.
El foc és un element
que sempre ha estat i estarà present
al bosc mediterrani. Les espècies mediterrànies
han hagut d'adaptar-se al pas del foc i aquelles
que no ho han fet no han sobreviscut. Moltes
d'elles, no sols s'han adaptat a aquest element
sinó que el pas del foc afavoreix la
seua expansió. Són les anomenades
espècies piròfites. Nombrosos
treballs afirmen que el foc no és el
problema, mentre la seua periodicitat no siga
excessiva, sinó que el problema ambiental
greu és la pèrdua de sòl
fèrtil que es pot produir amb les fortes
pluges que se solen donar per la tardor.
Una vegada més, l'acció
humana, de manera intencionada o no, ha estat
l'origen d'una desfeta mediambiental. La millor
actuació per a evitar incendis com el
que hem patit seria evitar el seu començament:
conscienciar la població de les greus
conseqüències ambientals que poden
tenir uns simple acció de tirar un cigarret
encés o unes brases en un contenidor
de deixalles als peus d'una zona boscosa.
L'alarma social creada entre la població
demana que els polítics actuen, que es
"repoble" la zona cremada. Els polítics
fan declaracions. És la seua missió:
tranquil·litzar els ciutadans. Tot això
està molt bé, però han
de saber que el més prudent seria esperar
que la vegetació s'autoregenere i restringir
les actuacions humanes a llocs puntuals amb
greu perill d'erosió.
|
PORRAT DE SANT MACIÀ
Galeria d'imatges
del Porrat de Sant Macià de Ròtova '2006.
(Torneu
enrere)
|
 |
|
