Huit castells àrabs de la
Safor s'enfonsen per l'espoli i l'abandó.
Un expert demana a
les administracions que actuen per tal d'evitar la
pèrdua definitiva. Les fortaleses andalusines
de Palma, Almiserà i Ròtova són
les més deteriorades.
S. Sapena. Gandia (LEVANTE-EMV. 25 d'abril de 2004).
 |
|
©
|
Si no s'actua amb urgència,
les restes dels castells àrabs de la Safor
que es mantenen en peu s'esfondraran i acabaran per
desaparèixer en el plaç de poques dècades.
Eixe és el missatge que el passat divendres
va donar l'arqueòleg Josep Antoni Gisbert en
el transcurs d'una conferència celebrada en
l'Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni. En aquest
acte, organitzat pel Col·lectiu Vall de Vernissa,
es va parlar especialment dels castells de Palma,
Vilella i Borró, però les conclusions
són extensives a la resta de les antigues fortaleses
d'època andalusina, segons va expressar Gisbert
a aquest periòdic.
El patrimoni històric i cultural
que atresoren aquests antics edificis, que en la pràctica
totalitat presenten un estat ruïnós, "és
immens", diu amb pena aquest oliver, director
del museu arqueològic de Dénia.
En la Safor existeixen restes de les huit fortaleses
medievals. Algunes d'elles conclogueren la seua funció
amb el domini cristià a mitjan segle XIII,
però unes altres van sofrir obres de millora
i s'empraren parcialment en segles posteriors.
 |
|
©
|
De nord a sud, aquestes fortaleses
són les d'Alfàndec (situat al terme
municipal de Benifairó de la Valldigna), Bairén
(Gandia), Vilella (Almiserà), Borró
(Ròtova), Palma (Alfauir), Vilallonga, Rebollet
i el Castellar (aquests dos darrers a Oliva). Tots
ells estan protegits per diverses lleis, la primera
d'elles dictada en 1948. La Generalitat Valenciana
considera que qualsevol resta d'aquest tipus és
un Bé d'Interés Cultural.
Josep Antoni Gisbert va indicar que dos són
els aspectes que més preocupen. Per una banda
l'abandó absolut en què es troben, cosa
que genera el constant deteriorament de les ruïnes.
Durant les darreres dècades alguns murs i torres
han cedit, procés que segueix imparable.
A eixa circumstància s'uneix
també l'espoli. La presència de restes
històriques que poden presentar valor ha portat
a molts furtius a excavar sense cap control en les
immediacions dels castells, agreujant el deteriorament
i furtant objectes.
 |
|
©
|
L'arqueòleg Gisbert va explicar
que ha detectat aquest expoli especialment en el de
Palma, però és evident que altres sofreixen
el mateix mal. El de Palma és, a més,
el castell amb major perill de desaparèixer
perquè una cantera situada als seus peus provoca
constants moviments del terreny.
Consciència
i actuació.
Allò lògic, diu aquest amant del patrimoni
històric, seria que els ajuntaments i la Generalitat
prengueren consciència i actuaren, no sols
consolidant les estructures que queden en peu, sinó
també procedint a excavacions arqueològiques
i a condicionar l'entorn dels mateixos.
Quan l'actual president Camps fou conseller de Cultura,
es presentà un ampli programa de recuperació
de castells, però en la Safor ningú
es va interessar per aquestes fortaleses, algunes
de les quals mantenen elements que foren alçats
en una època que es remunta a més d'un
mil·leni.
(Tornar...)
 |
|
©
|
ELS CASTELLS DEL VERNISSA
Josep A. Gisbert donà
una conferència als voltant dels castells de
l'occident de la Safor el 23 d'abril.
Josep A. Gisbert Santonja és
arqueòleg. Membre del Centre d'Estudis i Investigacions
Comarcals Alfons el Vell, és un especialista
en els castells d'època andalusina del País
Valencià. El títol de la conferència
fou "Sobre els
 |
|
©
|
castells de l'occident de la
Safor: Palma, Vilella i Borró. Fites de la
història i espills de l'abandó d'un
patrimoni ancestral" i es
dugué a terme el divendres 23 d'abril,
a les 20:30 h. a la llar de Jubilats de Llocnou
de Sant Jeroni, donat que el saló de plens
de l'Ajuntament es va quedar menut per a rebre a tots
els assistents.
 |
|
©
|
El Col·lectiu Vall de Vernissa
enceta així l'anunciat "Cicle dels
castells", que es completarà amb sengles
excursions dels castells de què parlarà
Josep A. Gisbert. La primera d'elles serà el
dia 2 de maig, al castell Vilella (Almiserà).
 |
|
©
|
Amb un to molt didàctic i divulgatiu,
però també rigorós, Gisbert ens
parlà de la utilitat d'aquestes fortaleses,
de la seua cronologia, dels materials i les tècniques
constructives. Finalment, explicà que cal una
actuació decidida per part dels Ajuntaments
i la Conselleria per tal de protegir-los del pas del
temps i de l'espoli. Tal com ens deia al títol,
hi ha un patrimoni ancestral però també
hi ha un abandó ancestral del patrimoni. La
conferència va concloure amb un breu col·loqui
amb els assistents.
Posteriorment, junt a Gisbert, el
Col·lectiu Vall de Vernissa va fer un sopar
de germanor i de treball, per a acabar de perfilar
properes actuacions.
