|
RÒTOVA
 |
|
© FrancescSastre
|
“Un poble és un conjunt
de cases, de carrers i places, de costums, de festes,
de tot el que tu vullgues, però sobretot un conjunt
de persones que el temps porta i s’emporta i amb
les quals has vicut i conviscut. I per a mi Ròtova
significa, abans que res, un cabàs de coneguts
i amics amb els quals he tingut una intensa relació
al llarg de la meua vida. La realitat és que
Llocnou i Ròtova han estat sempre molt lligats.
Hi ha hagut entre els dos pobles una magnífica
i cordial relació de veïnatge [...]
Per altra part, Ròtova
ha segut un poc com si diguérem la capital de
la Conca del Vernissa, o si més no, s’ha
convertit en el seu poble més important, potser
a causa de la seua major proximitat a Gandia i per la
seua capacitat de muntar una infrastructura econòmica
ben sòlida, d’empreses potents. És
l’únic poble de tots ells que, en el que
va de segle, ha augmentat de població i d’uns
1100 habitants ha passat a tindre’n més
de 1400. Llocnou simplement s’ha mantingut a nombre
d’habitants, tot i que durant els anys cinquanta
i seixanta va experimentar un creixement que després
ha perdut. I en els altres tres pobles restants –Alfauir,
Castellonet i Almiserà-, apartats de la principal
via de comunicació que és la carretera
general, la població s’ha reduït substancialment
i ha envellit moltíssim, de tal manera que Castellonet
–el més afectat- ha passat d’uns 240
habitants que tneia en 1900 a una miqueta més
de 80, la qual cosa vol dir que quasi s’ha quedat
en una tercera part del que era ni més ni menys
que a començament de segle. Sense dubte, un tal
decreixement està lligat al creixement de Gandia,
però d’això en parlarem més
avant.”
IGNASI MORA. Josep Camarena
i l’ocàs del món rural (viatge a
la Safor). 
|
