|
RÒTOVA
Història
Plaçat damunt d'un tossal, a
la vora dreta del Vernissa, és un poble de trànsit
entre el pla al·luvial i la muntanya. El seu
nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava
a la vora del camí reial que arribava des de
Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau;
esquema que es repeteix amb la carretera des de mitjan
segle XX.
 |
|
©
Jesús E. Alonso i Ausiàs Alonso
|
En el seu terme abunden les troballes
de restes prehistòriques, entre les quals destaquen
la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja,
la cova del Barranc Blanc i altres recers en procés
d'estudi. Va aparéixer una làpida romana,
ara al Museu de Gandia, en construir les cases de darrere
de l'Església, potser en relació a la
vila situada entre Ròtova i Alfauir.
Al llarg de la baixa edat mitjana hi
va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans.
Dins de l'antic terme del castell de Borró, havia
de subjectar-se, no obstant, a la jurisdicció
superior del castell de Palma. En el començament
del XV, el seu senyor, Joan de Fluvià, va tenir
un gran projecte hidràulic per millorar la séquia
comuna de Ròtova i Alfauir i va acordar amb els
jerònims la utilització de les aigües
del Vernissa. Des de 1546 es regeix per la carta de
població atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall,
Ròtova era un dels pocs senyorius que havia escapat
a la cobdícia dels Borja, el qual canviava de
mans amb una gran velocitat. Propietat de la família
Vich en entrar al XVI, passaria després als Polop,
als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep
Faus, qui el compra en la darrera dècada del
segle XVII. L'any 1800, Llorenç Bou de Penyarroja
aconsegueix el títol de comte de Ròtova.
Tenia una demografia limitada (18 cases
habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats
d'expansió, voltat com estava per senyorius vinculats
als jerònims. No obstant això, en el segle
XVIII es va consolidar com el nucli més important
entre els pobles de la Conca del Vernissa. En la dècada
dels vint del darrer segle va tenir lloc un cert creixement
i es va obrar el barri de la Salut, però en conjunt,
les darreres dècades han estat d'estancament.
 |
|
©
Jesús E. Alonso i Ausiàs Alonso
|
La parròquia s'independitzà
de Palma el 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni
s'obligava a posar un sacerdot secular per instruir
els moriscos de Castellonet i Almiserà. Li pertanyien
aquests com a ajudes de primera i Alfauir com a annex.
Per aquells anys va ser rector el que després
esdevindrà el venerable Miguel López de
Grez, d'origen navarrès. Des del monestir de
Sant Jeroni, després de la desamortització,
es traslladen la imatge de la Mare de Deu de la Salut
i el retaule major. La Verge de la Salut, procedent
d'Onil, havia estat duta al monestir a conseqüència
d'una epidèmia esdevinguda el 1752. Té
partides sagramentals des de 1620 corresponents a tots
els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament
de Ròtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega
les seues sèries des de mitjan segle XIX.
(Tornar...)
(font: Història
i llibres)
|
