27-29 d'abril de 2006 (València-Ròtova)

[torneu a l'índex de la jornada]

JOAN ROMERO (Director de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local).
"Estes qüestions acabaran formant part de l'imaginari col·lectiu de la majoria".

Sota el títol Patrimoni i Desenvolupament Local, la seua intervenció va tractar d'analitzar les noves tendències, les reaccions i les actituds de la societat actual envers el patrimoni. De fet, va mantenir una actitud certament il·lusionant i optimista, que alguns li van criticar en acabar la seua intervenció.

Segons Romero, actualment estem en un moment d'impàs, un moment en què comencem a mirar el territori d'una altra manera. Tot açò, a causa de diverses tendències:
-apareixen nous actors polítics, que deriven de la transformació de l'estat, una situació que es caracteritza per l'augment de la rellevància de l'àmbit local o regional -que, a més, reivindica competències-, el creixent interés pel "lloc" i la necessitat de polítiques de cooperació i coordinació.
-cap als anys 80 i 90 del passat segle, hi ha gent que demana participació ciutadana.
-s'incorporen a les nostres vides nous valors postmaterials, com els ambientals, de protecció del patrimoni, etc.
En aqueix moment de canvi econòmic els territoris esdevenen cada cop més complexos i, alhora, es recomponen socialment, tot democratitzant-se.

Al llarg de la intervenció, Romero analitzà com el paisatge ha passat a ésser un element fonamental de la personalitat. I, de fet, comença a incorporar-se a l'ideari col·lectiu. El ponent afirmà que "estes qüestions acabaran formant part de l'imaginari col·lectiu de la majoria". A més, afegí, fins i tot "estarà mal vist urbanitzar de manera massiva".

No obstant, com a dinàmiques per solucionar els problemes presentats del territori, Romero va esmentar diverses figures, com la que es va concretar en la nova Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) on, llevat de la seua aplicació, hi ha un canvi de concepte respecte d'anteriors lleis.
El Pla Territorial de l'Illa de Menorca i la Llei de Protecció, gestió i ordenació del Paisatge (de Catalunya) són models que cal seguir en un futur. El fenòmen de la "Custòdia del territori" va merèixer una menció especial, d'ençà que fóra enunciat el novembre de 2000, un moment en què s'hi donaren cita firmants públics i privats, com una mostra del dens teixit social que configura la nostra realitat.

Finalment, Romero va animar a insistir en els contextos específics a l'hora d'actuar, no en els globals. "Els contextos específics tenen la clau per accelerar els processos". Com a nota d'esperança, va tornar a afirmar que "estem a l'inici d'un procés de maduració". Però en realitat és només l'inici.