27-29 d'abril de 2006 (València-Ròtova)

[torneu a l'índex de la jornada]

MAURIZIO MAGGI (Instituto di Ricerchi Economico Sociali del Piemonte).
"A un ecomuseu, cal tindre en compte que les persones s'interelacionen amb el patrimoni".

La papereta de Maurizio Maggi no era fàcil. La seua ponència duia el títol de Los Ecomuseos: un nuevo concepto para la valorización del patrimonio. Davant d'aquest punt de partida, es feia necessari respondre a la pregunta "què és un ecomuseu?". L'ecomuseu és una possibilitat seriosa per a un territori; no obstant, tal com va advertir, no és una alternativa a tota l'economia global del territori; perquè ho fóra, caldria un gran lideratge local.

El concepte naix als anys 70, a França. No obstant, a pesar de l'intent de cercar una definició, com que la pregunta sempre retorna, Maggi advertí que potser és més important parlar de "què fa un ecomuseu?", tot englobant la seua figura en el context d'una cultura cada cop més complexa, en un moment de canvi de la consideració de nació. Així, els museus parlaven a través d'objectes "meravellosos" però n'hi havia d'altres -arquitectònics, estils de vida, etc.

La solució es planteja com un museu a l'aire lliure, a Estocolm, el 1891. Allà mateix es produeix el pas d'exposar allò inusual a allò habitual i quotidià.

No obstant, és partir del 1945 quan es produeix una altra volta de rosca: s'exigeix un origen territorial de la cultura; cada territori exigeix un discurs. En definitiva, en certa manera, s'havia produït una crisi de la cultura universalista dels museus.

Igual que la cultura, que cada cop engloba més conceptes, els museus havien d'afrontar reptes semblants. I ho va il·lustrar amb una preciosa cita de Louise Colet: "Les perles no fan el collar, sinó el fil [que ho uneix]". Els museus tradicionals no podien esdevenir el fil entre els diferents elements que constituïen la realitat a interpretar.

L'ecomuseu, al contrari del museu (que ens parla d'un món que se n'ha anat), és un projecte d'un món que encara no hi ha, és un discurs territorial (de preservació patrimonial i recuperació, també), on tant científics com pobladors són actors que hi conviuen. Perquè en un ecomuseu, cal tindre en compte les persones que s'interelacionen amb el patrimoni: són tan importants la comunitat, les autoritats locals com la custòdia del territori.

De fet, els dos pilars fonamentals són: el patrimoni comprés pels pobladors i la xàrcia social.
Per tal d'arribar a una competitivitat territorial és necessari un equilibri entre el medi ambient, la identitat (la capacitat social) i l'eficiència d'aquell patrimoni (la seua accessibilitat).

Com a exemple, Maggi ens il·lustrà amb "l'ecomuseu de les terrasses i la vinya", creat el 1995 al Piemont.